Un informe censura per igual el cartell del patró de Palma amb una sobrassada com a penis i el discurs xenòfob de Vox

Les Balears van registrar 14 atacs a la llibertat religiosa durant el 2025, onze més que l'any anterior, segons l'informe anual de l'Observatori per a la Llibertat Religiosa i de Consciència (OLRC). El document inclou entre aquests episodis el cartell de la il·lustradora Lluïsa Febrer per a la festa reivindicativa 'Santa Punxada' -que mostrava Sant Sebastià, patró de Palma, amb una sobrassada com a penis-, les reivindicacions d'una entitat a favor de fomentar l'“escola laica”, així com diferents manifestacions de Vox contra l'islam, com l'afirmació que és una religió “misògina, homòfoba i excloent” i la petició de deixar d'impartir religió islàmica als centres educatius.

El recompte de l'Observatori mescla així episodis de naturalesa i gravetat molt diferents: des d'amenaces i insults contra creients fins a pintades, vinyetes, articles d'opinió, iniciatives laïcistes i declaracions de representants polítics. El mateix document adverteix que les seves atribucions no procedeixen d'una investigació exhaustiva i que la identificació de persones o entitats no constitueix una acusació formal.

L'informe inclou també una categoria anomenada “laïcisme bel·ligerant”, en la qual enquadra iniciatives que, segons el seu parer, exclouen activament la religió de l'espai públic. Aquesta concepció parteix d'una interpretació àmplia de la llibertat religiosa: l'Observatori sosté que el laïcisme pot convertir-se en una forma d'imposició ideològica. Des d'aquest plantejament, situa en el mateix recompte expressions satíriques sobre símbols catòlics, propostes per avançar cap a una escola laica i declaracions polítiques contra determinades confessions.

Sobre el cartell de la 'Santa Punxada', l'entitat el titlla d'“ofensiu per als catòlics” en assenyalar que en ell “es podia veure Sant Sebastià amb una sobrassada al penis i un diable tocant-li i xuclant-li, i una santa despullada amb una diablessa tocant-li els pits i la vagina. També es podia veure una imatge de Jesucrist com si fos un DJ. El partit polític va vendre samarretes amb aquest cartell. El partit [en referència a Podem] va vendre posteriorment samarretes amb el disseny”.

Una altra de les actuacions recollides és un cartell difós pel sindicat Unió Obrera Balear (UOB) el 22 de desembre. El document assenyala que el sindicat va ratllar la imatge d'un pessebre, va reclamar una “escola laica” i va qualificar els símbols cristians de “dogmes, supersticions i obscurantisme”.

Els atacs de Vox contra l'islam

Una de les actuacions que recull l'informe és una intervenció del diputat de Vox Sergio Rodríguez en una comissió del Parlament balear, el 19 de novembre del 2025. Segons el document, el parlamentari va afirmar: “L'islam és una religió misògina, homòfoba i excloent”. L'Observatori classifica l'episodi com a “insults d'un polític a l'islam”.

L'informe al·ludeix a una altra intervenció de Rodríguez en el ple de la Cambra autonòmica, el 14 d'octubre, durant un debat sobre els menús especials per motius religiosos als centres educatius. El diputat va qüestionar l'oferta de menús adaptats a diferents confessions.

“Nosaltres hem de portar menús especials a les aules, que demà ens vindrà un alumne jueu i demanarà un menú kosher, perquè hi ha el menú halal, però també hi ha el kosher, hi ha els menús hindús, hi ha parts de l'hinduisme que són vegetarianes..., doncs res, escolta, els donem un xec restaurant i que se'n vagin a menjar al restaurant!”, va assenyalar el parlamentari. El document classifica aquestes paraules com a “declaracions d'un polític contra els menús especials per religió”.

Entre les iniciatives parlamentàries que l'Observatori inclou en el seu balanç figura així mateix una pregunta sobre l'ús del vel islàmic, registrada el 9 d'abril del 2025. L'informe atribueix la iniciativa a Vox i la classifica com a “pregunta parlamentària contra l'ús del vel islàmic”.

El 10 d'octubre, la formació d'extrema dreta va formular una altra petició al Parlament perquè es deixessin d'impartir classes de religió islàmica als col·legis públics. La iniciativa apareix atribuïda a Manuela Cañadas Pinilla, portaveu del grup parlamentari.

L'Observatori incorpora, a més, una intervenció del diputat de Més per Mallorca Lluís Apesteguia en una comissió parlamentària. En resposta a un diputat de Vox, l'ecosobiranista va qüestionar que s'assenyalessin determinades pràctiques musulmanes sense criticar comportaments que va atribuir a sectors de la societat cristiana. Entre altres qüestions, va esmentar la imposició social de la depilació femenina i els casos d'homes que prohibeixen a les seves dones vestir minifaldilla. L'informe classifica les seves paraules com a “declaracions d'un diputat” i les vincula amb la confessió cristiana.

Amenaces de mort i pintades

Més enllà de l'àmbit polític, entre els casos registrats a les Illes figura l'incident ocorregut a Palma el 16 de juny del 2025, quan un home va insultar i va amenaçar diversos testimonis de Jehovà que es trobaven en un punt d'informació al passeig del Born. Segons l'informe, l'individu els va dir “us haurien de matar a tots” i “si tingués una metralladora acabaria amb vosaltres”. També els hauria amenaçat de matar-los si avisaven la Policia i va ruixar els seus expositors amb una beguda alcohòlica.

L'Observatori recull així mateix una pintada apareguda a l'agost a l'església de la Mare de Déu del Carme, a Palma, amb el missatge “creus en Déu, l'Església és corrupta”. El cas va ser classificat com una agressió contra un lloc de culte i un símbol religiós.

El document també inclou diversos episodis de caràcter antisemita registrats a les Balears. Entre aquests, una pintada apareguda a l'octubre a l'antic barri jueu de Palma, en la qual es combinaven una estrella de David, una esvàstica nazi i altres símbols. A més, recull vinyetes publicades en mitjans de comunicació de les Illes que, a parer de l'Observatori, equiparaven l'estrella de David amb la simbologia nazi. Un dels dibuixos és classificat com a “vinyeta antisemita”.

Un recompte elaborat amb criteris propis

La metodologia de l'OLRC es basa en notícies publicades durant l'any, diaris de sessions i butlletins parlamentaris, així com en fets comunicats per col·laboradors a través del correu electrònic i les xarxes socials. La mateixa entitat reconeix que l'atribució de responsabilitats no és fruit d'una investigació exhaustiva, sinó d'una conclusió elaborada a partir de les dades de què disposa. Per això, adverteix que les seves atribucions no constitueixen acusacions formals contra persones o entitats.

L'informe classifica els casos en cinc categories: violència física contra creients, agressions contra llocs de culte, insults i vexacions a persones per les seves creences, escarni de la religió i laïcisme bel·ligerant. Per elaborar l'estudi utilitza notícies publicades durant el 2025, diaris de sessions i butlletins parlamentaris, així com informacions de col·laboradors rebudes per correu electrònic i xarxes socials.

El resultat és un recompte propi de l'Observatori, l'interès periodístic del qual resideix tant en els casos que documenta com en el criteri amb què decideix què s'ha de considerar un atac a la llibertat religiosa.

L'informe comptabilitza 306 casos en el conjunt d'Espanya durant el 2025, en comparació amb els 243 registrats el 2024. D'aquests, 173 afectarien directament catòlics, mentre que uns altres 33 es dirigirien contra cristians en general. El document també recull 40 casos contra la comunitat jueva, 26 contra musulmans i 11 contra testimonis de Jehovà.

L'Observatori demana un pla de prevenció

La presidenta de l'Observatori per a la Llibertat Religiosa i de Consciència, María García, considera que l'increment de casos a les Balears constitueix un senyal d'alarma. “Amenaces de mort a la via pública, pintades a esglésies, antisemitisme als mitjans i laïcisme bel·ligerant des de les institucions: el mateix patró que veiem a tota Espanya, però amb una acceleració especialment preocupant a les illes”, afirma.

L'organització reclama al Govern balear, al Parlament, als consells insulars i als ajuntaments que elaborin un pla de prevenció, formin el seu personal i reforcin la protecció dels llocs de culte i del patrimoni religiós. L'Observatori també demana als representants polítics que evitin convertir les creences religioses en objecte de burla o en un instrument de confrontació partidista.

Encara que l'entitat es defineix com una organització dedicada a defensar la llibertat religiosa de totes les confessions, la seva activitat pública està especialment centrada en la protecció dels símbols i la presència social del cristianisme. Al seu consell assessor figuren professors d'universitats de tradició catòlica, representants de l'àmbit evangèlic i Polonia Castellanos, presidenta de la Federació Espanyola d'Advocats Cristians.

Recentment, l'Observatori va recollir un total de 5.110 signatures ciutadanes que reclamen la tornada de la missa del Dia de Covadonga a la radiotelevisió pública asturiana (RTPA), emissió que es va mantenir gairebé 20 anys i que va deixar de retransmetre's el 2025.

L'entitat assegura que els seus documents es presenten davant governs i parlaments i que són utilitzats com a font per institucions com la Secretaria d'Estat dels Estats Units i l'OSCE. També afirma ser una entitat assessora de la Comissió de Seguiment del Pla d'Acció de Lluita contra els Delictes d'Odi, dependent del Ministeri de l'Interior.