La Justícia inadmet la querella de Vox i Advocats Cristians contra el cartell de Sant Sebastià amb una sobrassada com a penis

La jutgessa ha inadmès la querella interposada per Vox i per l'organització ultracatòlica Advocats Cristians contra la líder de Podem a Balears, Lucía Muñoz, i contra la il·lustradora Lluïsa Febrer pel cartell de la 'Santa Punxada', una festa reivindicativa que se celebra al gener amb el suport de la formació morada com a alternativa al programa oficial de les festes patronals de Palma. En concret, la il·lustració mostrava Sant Sebastià -patró de la capital balear- amb una sobrassada com a penis, acompanyat per una versió femenina del màrtir i tots dos envoltats de dimonis, un dels símbols essencials de les festes populars de Mallorca.

La jutgessa, no obstant, ha optat per no donar tràmit a les denúncies en no apreciar prou base penal per obrir una investigació sobre els fets, tal com han informat fonts jurídiques a elDiario.es.

Amb el lema Sant SebastiàQ+, la celebració a què al·ludia el cartell reivindica els drets de la comunitat LGTBIQ+ amb música, art, inclusió i visibilitat. No obstant, la il·lustració va aixecar la polseguera entre els sectors més conservadors de l'illa. Tant la formació d'extrema dreta com Advocats Cristians sostenien que tant Podem com la il·lustradora del cartell podien haver incorregut en presumptes delictes d'escarni i d'odi en considerar-ho una nova ofensa contra els catòlics.

Els de Santiago Abascal, per part seva, apel·laven a aplicar l'article 186 del Codi Penal, relatiu als delictes d'exhibicionisme i provocació sexual, en asseverar que la promoció del cartell era una mostra de “difusió de material pornogràfic entre menors d'edat”. En aquesta línia, van recriminar que “el patètic intent de buscar notorietat per part d'una formació que només compta amb una regidora a l'Ajuntament de Palma no pot ser excusa per ofendre els sentiments religiosos de la major part dels palmesans ”.

Davant la polèmica generada, el director artístic i programador de l'esdeveniment, Víctor Conejo, va defensar amb contundència la iniciativa “pel seu llenguatge gràfic”: “És un cartell molt narratiu en què hi ha molts elements. A mi m'interessava molt comptar amb Lluïsa Febrer”, coneguda per la seva trajectòria multidisciplinària com a pintora, muralista i il·lustradora. El 2016, l'Associació d'Artistes Visuals de Balears (Aavib) va denunciar el llançament d'ous contra 'El mirador', una seqüència de 16 dibuixos en què Febrer mostrava el procés de gestació d'un embrió al ventre d'una dona fins al moment de donar a llum.

En declaracions a elDiario.es, el també periodista cultural es va mostrar irònicament sorprès per les reaccions desfermades contra el cartell de la 'Santa Punxada': “Ah, què hi ha nus? com?”. I afegia: “A mi em recorda quan a Rubens li encarregaven els cartrons per a la Reial Fàbrica de Tapissos i li deien: 'Escolta, que hi ha nus als dibuixos'. A veure, com que és Rubens”.

Sant Sebastià, vinculat a l'erotisme des del Renaixement

Muñoz, per la seva banda, va al·ludir a la reflexió política existent després del concepte de les festes de Sant Sebastià i va explicar a aquest mitjà quin és l'objectiu de la seva celebració alternativa: “Nosaltres el que volem és fer visible la part més reivindicativa de la figura de Sant Sebastià, que és una part de la seva història que moltes vegades s'omet o s'amaga. És el patró de Palma i mai hem parlat que que la comunitat LGTBI duu fent seva des de fa temps la imatge de Sant Sebastià, una persona que va ser martiritzada per defensar la seva manera de viure i de veure el món [va ser un tribú romà executat per la seva fe en el cristianisme]. És una icona i la seva figura està relacionada amb l'erotisme des del Renaixement”.

La també coordinadora de Podem Balears recordava, a més, l'incident que li va succeir a Fra Bartolomeo quan va pintar a l'església de Sant Marc de Florència un retaule amb la figura nua -tret del drap de puresa- de Sant Sebastià amb expressió d'èxtasi, lligat a un arbre i el seu cos travessat per diverses fletxes: “Els confessionaris del temple van començar a omplir-se de dones que li comptaven al capellà que havien pecat en veure'l així i, al final, van haver de tapar el quadre”.

Ja en el segle XIX, Oscar Wilde, “una de les figures més importants de la comunitat LGTBI” -va assenyalar llavors Muñoz- i clau en “l'erotització”de Sant Sebastià, li va dedicar un sonet després de veure el martiri a què va ser sotmès, representat per Guido Reni al Palazzo Rosso de Gènova. Així mateix, després que el dramaturg fos jutjat i empresonat per sodomia, en sortir de la presó va adoptar com a pseudònim el de Sebastian Melmoth en honor al sant així com en homenatge a un dels llibres que més li van captivar, Melmoth, l'errabund (1820), obra mestra de Charles Maturin.