LLEGIR EN CASTELLÀ
El portaveu adjunt de Vox al Parlament balear, Sergio Rodríguez, ha defensat aquest dimecres una iniciativa del seu partit adreçada a prohibir l'ús del vel islàmic als espais públics de les illes, contraposant-lo a l'atuell utilitzat per les monges: “Avui pràcticament no l'usen. Però si el porten ho fan lliurement i no perquè estiguin sotmeses a cap home, sinó perquè estan sotmeses a Déu, que és un ens superior”.
El diputat s'ha pronunciat en aquests termes durant la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals de la Cambra autonòmica, que, amb els vots en contra de l'esquerra i l'abstenció del PP, ha rebutjat la proposta promoguda per la formació d'extrema dreta amb l'objectiu que el Govern de Marga Prohens realitzés les reformes normatives necessàries per vetar l'ús de la vestimenta islàmica en edificis públics, centres educatius i sanitaris, universitats, instal·lacions esportives, dependències administratives i altres espais públics “tant oberts com tancats”. Al document, els de Santiago Abascal al·legaven que aquest tipus d'indumentàries són “contràries als drets fonamentals de les dones i incompatibles amb la nostra identitat, cultura, usos, modes i costums”.
Aquest punt estaba inclòs en una Proposició No de Llei (PNL) amb què Vox també buscava establir un mecanisme de sanció i l'enduriment de les penes per “castigar les pràctiques islàmiques que vulneren la dignitat de la dona”, a més de suspendre o denegar la nacionalitat espanyola a aquells que obliguin, de forma directa o indirecta, qualsevol dona a dur burca, nicab o hijab. El Parlament tampoc no ha donat el vistiplau a declarar que el vel i la resta de vestimentes islàmiques “constitueixen una forma d'opressió i submissió que atempta contra els drets fonamentals de les dones”.
Durant la seva intervenció, Rodríguez s'ha emparat, a més, en un “mer assumpte de seguretat”: “Una persona no pot anar coberta de dalt a baix sense saber si és una dona o un terrorista amb barba”. I ha asseverat que, “per sentit comú, aquesta restricció que es posa a la dona no es pot mesurar per la quantitat de tela que la cobreix”: “Si portem una dona amb un collaret i una corretja, pel fet que el collaret sigui més llarg o la corretja més llarga no deixa de ser denigrant”.
Per la seva banda, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha recriminat que, “en el fons, Vox no proposa que les dones s'emancipin i venciin tots els símbols de l'heteropatriarcat”, sinó que “proposen qui ha de decidir com vesteixen les dones musulmanes 'según nuestra identidad, cultura, usos y costumbres”'. Només els fa falta dir: 'Como Dios manda'“.
A judici de l'ecosobiranista, “això no és feminisme, és islamofòbia pura i dura”, asseverant que els d'Abascal “no estan en contra del vel”: “Vostès no proposen que les cristianíssimes monges hagin de llevar-se'l quan passegen pel carrer. Només les dones musulmanes”. I ha prosseguit: “Tampoc diuen res sobre les expressions de sexisme i masclisme als vestuaris ni tampoc de la cristianíssima depilació que socialment s'imposa a les dones i que és opcional per als homes. Tampoc sobre els cristianíssims marits que prohibeixen a les dones sortir de casa amb minifaldilla ni sobre el fet que un pare cristianíssim decideixi que la seva filla no pot avortar. Això els sembla boníssim”.
Un dels punts que sí ha comptat amb el vot favorable del PP és el d'instar el Govern de Prohens a “garantir la igualtat entre homes i dones, la integració cultural i el respecte per les tradicions, la cultura, la idiosincràsia i els valors propis d'Espanya i Balears”, assegurant “l'adaptació plena de totes les persones als modes de vida pròpiament occidentals”.
Víctimes del Patronat de la Dona
La comissió parlamentària també ha debatut una PNL defensada pel diputat socialista Omar Lamin relativa al reconeixement i la dignificació de les dones que van ser víctimes del Patronat de Protecció a la Dona a Balears. Un òrgan que, com asseverava la proposta, es va erigir durant el franquisme “com una institució clau per a la imposició d'un model únic de dona”.
A pesar que el seu origen es remunta a inicis del segle XX com una entitat vinculada a la lluita contra la trata de persones —especialment dones—, durant la dictadura, ha recordat, es va transformar en “un aparell repressiu de caràcter patriarcal, moralista i nacionalcatòlic”. La seva presidenta d'honor va ser Carmen Polo i va comptar amb una xarxa de centres d'internament a tot l'Estat, gestionats per congregacions religioses que, ha asseverat el diputat socialista, “operaven amb plena impunitat”.
La iniciativa, que ha decaigut en tots els seus punts en rebre el vot en contra de la majoria conformada pel PP i Vox, pretenia instar l'Executiu autonòmic a impulsar, en coordinació amb el Govern central i les entitats de memòria, una investigació específica a Balears sobre la repressió exercida a través del Patronat que inclogués la identificació de centres, l'accés a arxius i la recollida de testimonis. També buscava incloure aquesta repressió per raó de sexe en els programes educatius, culturals i institucionals de memòria democràtica, amb accions divulgatives orientades a reconèixer i reparar el patiment de les víctimes i sensibilitzar la ciutadania.
Per altra banda, la PNL pretenia reclamar als governs central i autonòmic a reparar de forma simbòlica i institucional les víctimes mitjançant actes de reconeixement públic, exposicions o jornades i a garantir que es tinguin en compte aquestes víctimes a l'hora d'articular polítiques públiques de justícia i reparació.
A aquest respecte, Rodríguez ha recriminat a l'esquerra el “presentisme que aplica a tota la història”: “Jo no venc aquí a defensar aquest Patronat, en el qual evidentment es van cometre abusos, però si ens dediquem en aquest Parlament a condemnar tot el que es va fer en el passat en aquest país i en la resta de països fa 60, 70, 80, 100, 200 o 500 anys no acabaríem mai”. “No podem jutjar amb els ulls d'avui el que es va fer en el passat”, ha remarcat.
“Si haguéssim de jutjar tots els fets del passat des de la visió del present, caldria condemnar pràcticament tot el que és la història de la humanitat des que ens iniciem en les cavernes amb les pintures rupestres fins fa dos dies, perquè, lògica i afortunadament, la nostra visió del món ha anat evolucionant”, ha incidit.
Cal recordar que el mateix parlamentari de Vox, el passat 1 d'abril, va desitjar en ple hemicicle un “feliç dia de la victòria” en al·lusió a l'1 d'abril de 1939, data en què es va proclamar oficialment el fi de la Guerra Civil i va marcar l'inici de la dictadura franquista. Les seves paraules van provocar les crítiques dels grups d'esquerres, que van demanar l'adopció de mesures contra ell, cosa que va rebutjar el president de la Cambra, l'ultra Gabriel Le Senne: “Jo no he apreciat més que una broma”, va respondre. Així mateix, el 30 de setembre va interrompre amb cops a la taula el minut de silenci per les víctimes de Gaza que va guardar l'esquerra a l'inici del ple d'aquell dia. També la seva companya de bancada María José Verdú va trencar el silenci martellejant la taula amb un bolígraf.