La Justícia avala el dret dels menors a cursar religió islàmica a l'escola pública i concertada de les Balears

El Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha reconegut el dret d'una menor de Palma a rebre ensenyament de religió islàmica. Ho fa en una sentència que considera vulnerat l'article 27.3 de la Constitució, que garanteix als pares que els fills rebin formació religiosa i moral conforme a les seves conviccions. Els magistrats asseveren que l'Administració té l'obligació d'oferir ensenyament religiós a l'escola pública, amb caràcter voluntari per als alumnes, i que aquest deure s'estén a totes les confessions que així ho hagin acordat amb l'Estat.

La resolució, consultada per elDiario.es, estima parcialment el recurs que la família de dos menors que cursen infantil i primària. Inicialment, la petició va ser cursada davant l'Ajuntament i inadmesa per la Conselleria d'Educació, que al·legava no haver rebut la sol·licitud i que aquesta tampoc no havia estat presentada al col·legi. El tribunal, no obstant, considera provat que la petició va ser registrada correctament al Consistori i remesa al Govern, encara que només en relació amb una de les filles.

La sentència, dictada el 10 de setembre passat, assenyala que el silenci de l'Administració autonòmica va vulnerar els drets fonamentals de la nena en ignorar la sol·licitud i no oferir cap alternativa per accedir a aquest ensenyament. Tot i això, matisa que el dret que empara la menor de rebre les classes de religió islàmica no implica que aquestes s'hagin d'impartir necessàriament al centre concret sol·licitat, sinó que s'ha de garantir “en un centre públic de proximitat” dins de la ciutat.

La sentència es recolza en l'Acord de Cooperació entre l'Estat i la Comissió Islàmica d'Espanya, aprovat per la Llei 26/1992, de 10 de novembre, una normativa llavors pionera a Europa l'article 10 de la qual garanteix als alumnes musulmans el dret a rebre ensenyament religiós islàmic als centres docents públics i concertats, des d'educació infantil i primària fins a educació secundària, sempre que així ho sol·licitin els pares i tutors i l'exercici d'aquest dret no entri en contradicció amb el caràcter propi del centre.

L'acord desenvolupa així el principi constitucional de llibertat religiosa i el dret a l'educació, situant l'ensenyament de l'Islam en el mateix pla jurídic que les religions catòlica, evangèlica o jueva, amb què l'Estat manté convenis similars.

A les Balears, l'aplicació pràctica d'aquest dret es va regular mitjançant un conveni signat el 2019 entre la Conselleria d'Educació i la Comissió Islàmica d'Espanya, que permetia impartir classes en un màxim de deu col·legis públics. Tot i això, l'acord va expirar el setembre del 2023 i no ha estat renovat. La sentència retreu al Govern balear no haver restablit un marc normatiu ni haver informat les famílies sobre els centres on sí que s'impartia l'assignatura durant el curs 2024-2025, cosa que va deixar les famílies sense opcions reals.

“La Conselleria d'Educació ha de desplegar l'activitat precisa per impartir aquest ensenyament religiós als centres públics de què disposa a tota l'illa, cosa que inclou Palma. I no ho ha fet”, recalquen els magistrats, que recriminen que, en extingir-se la vigència de l'acord de 2019, el Govern “ni ho ha renovat, ni tampoc ha justificat en el debat que hagi organitzat impartir aquest ensenyament, d'acord amb els recursos públics de què disposa, i d'acord amb les necessitats de població que demana aquest ensenyament en la confessió islàmica”.

Al contrari, sosté el tribunal, “amb l'actitud seguida davant de la petició del recurrent, consistent a ignorar-la del tot, ha vulnerat el seu dret fonamental a poder rebre el seu fill ensenyament de religió islàmica, negant-li tota informació que pogués fer efectiu aquest dret. Insistim, la demandada no ha exposat ni explicat, ni en via administrativa, ni tampoc en fase judicial, quins col·legis de Palma ofereixen aquest ensenyament religiós”, sentencien els jutges.

Un dels problemes que afecten la implementació d'aquest dret és la manca de professorat especialitzat. Segons la Comissió Islàmica d'Espanya, el gener del 2022 hi havia 106 professors que impartien l'assignatura de religió islàmica davant dels més de 312.500 alumnes musulmans que, calcula l'entitat, estudien a Espanya.

El Govern assegura que acatarà la sentència

Després de conèixer la sentència, el conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que l'acatarà, assenyalant que estan estudiant-la i analitzant com donar encaix al seu contingut. En declaracions als mitjans, Vera ha expressat el seu respecte pel pronunciament de l'alt tribunal i ha avançat que el conveni amb la Comissió Islàmica en aquesta matèria es troba en procés de revisió.

Segons les dades facilitades pel departament d'Educació, avui dia l'assignatura de religió islàmica la imparteixen cinc docents en 12 centres educatius de l'arxipèlag. L'estan cursant 727 alumnes.