L'acampada de Palma reacciona a la mort de Maricarmen: “Que els qui fan negoci amb les nostres vides no puguin dormir tranquils”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La notícia de la mort de Maricarmen va irrompre ahir vespre a l'acampada per l'habitatge de Palma enmig d'una assemblea. La defunció de la dona de 87 anys, convertida en un dels símbols de la lluita contra els desnonaments després de ser expulsada de casa seva a Madrid, ha provocat “moltíssima ràbia i dolor” entre els qui mantenen el campament de la Plaça d'Espanya.
En un comunicat difós aquest dijous, l'acampada sosté que la seva mort “hauria estat fàcil d'evitar” i llança una acusació duríssima: “Maricarmen no ha mort. A Maricarmen l'han assassinada”.
La nota assenyala directament l'empresa Urbagestión, propietària de l'habitatge del carrer Alcalde Sainz de Baranda del qual Maricarmen va ser desnonada el passat 23 de setembre, i responsabilitza també la jutgessa que va signar l'ordre de llançament i els Governs de la Comunitat de Madrid i d'Espanya. “L'ha assassinada el fons voltor Urbagestión, que porta anys amenaçant-la perquè cobejava la seva llar per fer els seus amos més rics”, incideix l'acampada.
El text estén així mateix la responsabilitat a la jutgessa que va signar l'ordre de desnonament “sense atendre la seva situació i vulnerabilitat” i a les administracions, a les quals retreu haver-se passat “les culpes els uns als altres sense posar solucions al drama de l'habitatge”.
Maricarmen Abascal va morir aquest dimecres a l'Hospital Gregorio Marañón, quinze dies després d'haver estat desnonada de l'habitatge on havia viscut durant 71 anys. El 23 de setembre, la dona va sortir de l'immoble en llitera després que la Policia Nacional s'obrís pas entre els activistes que tractaven d'impedir el llançament. Va romandre ingressada des d'aleshores fins a la seva defunció.
El seu cas havia adquirit una enorme repercussió durant els mesos anteriors. Maricarmen feia anys que litigava amb Urbagestión pel dret a romandre a l'habitatge, després que l'empresa adquirís l'immoble i qüestionàs el seu dret a continuar-hi com a arrendatària. Hi va haver diversos intents de desnonament abans del definitiu del 23 de setembre. L'Audiència Provincial de Madrid va acabar ordenant-ne l'expulsió i el Tribunal Suprem va ratificar posteriorment aquest criteri.
L'execució del desnonament va convertir Maricarmen en un símbol de la crisi de l'habitatge. La seva expulsió va provocar mobilitzacions i una acampada a la Puerta del Sol de Madrid, mentre el seu cas va passar a ocupar el centre del debat polític sobre els desnonaments i l'habitatge. Els esdeveniments van desembocar també en l'aprovació de dos decrets d'habitatge per part del Govern, posteriorment rebutjats pel Congrés.
L'acampada de Palma posa especialment el focus en el deteriorament de la salut de Maricarmen. “El seu deteriorament físic no és de les dues setmanes que ha passat a l'hospital des que la van desnonar els antiavalots. És dels anys que porta vivint sota la por i l'estrès que l'expulsassin de casa seva”, afirma el comunicat. El col·lectiu vincula aquest deteriorament a “un sistema que posa els beneficis de molt pocs per sobre de les nostres vides”.
El text recorda, a més, altres casos de persones que, segons l'acampada, van perdre la vida després d'enfrontar-se a processos de desnonament. Cita Olga, que “es va suïcidar després d'haver estat desnonada de casa seva a l'Hospitalet de Llobregat”, i Javier, un sabater que, segons el comunicat, es va llevar la vida al seu taller abans de ser desnonat. “Però les seves morts no seran en va”, sosté el col·lectiu.
L'acampada de Palma converteix així la defunció de Maricarmen en un nou impuls per a la seva mobilització. “La lluita de Maricarmen ens ha ensenyat el camí”, afirma el comunicat, que reivindica la seva memòria i anuncia que els participants continuaran acampats i seguiran “lluitant pel que és nostre”. El col·lectiu anuncia, a més, la seva participació en la vaga general per l'habitatge convocada per al proper 11 de novembre.
“Que la terra et sigui lleu, Maricarmen, i que els qui fan negocis amb les nostres vides no puguin tornar a dormir ni un sol dia tranquils”, conclou el text.