Les festes il·legals en mansions proliferen a Eivissa: carrusels, discjòqueis i drogues per a centenars de persones
LLEGIR EN CASTELLÀ
Grups de persones ben arreglades, joves, pràcticament escalen a peu per un camí de terra que les condueix fins a una vila recòndita: alguns han pagat més de cent euros per accedir-hi. Bons discjòqueis, equips de so de gran potència, servei de bus llançadora des de diversos punts de l'illa i un final de nit (i començament de dia) prometedor. A Eivissa, la festa no s'ha d'acabar amb la sortida del sol. Al deliri viscut als principals clubs nocturns el segueix, per a qui ho vulgui, el de qualsevol esdeveniment privat amb les mateixes característiques que ofereixen de manera il·legal promotors en mansions que, en alguns casos, fa anys que funcionen així.
Aquesta oferta, que incomoda els veïns que pateixen les conseqüències del soroll i de la massificació desordenada, s'ha colat aquesta temporada amb urgència a l'agenda política insular. El desmantellament d'una macrofesta de més de mil persones a Sant Mateu —amb carrusel i servei d'ambulàncies inclòs— en un habitatge situat en sòl rústic va fer saltar totes les alarmes entre els representants institucionals.
El problema, era evident, no s'havia resolt, tal com prometia el Consell d'Eivissa, que de cara a aquest estiu va deixar de prestar el servei de detectius privats que havia contractat els anys posteriors a la pandèmia, quan la proliferació d'aquest tipus de festes —arran del tancament de les discoteques i per al malson del sector de l'oci nocturn— va començar a créixer com un monstre.
La institució insular havia decidit contractar aquests professionals, de fora de l'illa, per esbrinar el modus operandi dels promotors i infiltrar-se en els esdeveniments amb l'objectiu de recopilar informació i posar-hi fi. Però la competència de perseguir de manera estricta les festes il·legals ha passat enguany als ajuntaments, després que el Consell hagi decidit aquest 2026 destinar aquest servei a altres prioritats, com ara l'intrusisme en el sector del transport privat per carretera.
Santa Gertrudis: un punt calent
Un dels punts calents en aquests moments es troba al terme municipal de Santa Eulària. Les queixes veïnals s'acumulen especialment a Santa Gertrudis, una parròquia amb un nucli de població reduït: una església i, al seu voltant, diverses cases i bars que, tanmateix, més enllà, al camp, no tenen res de tranquils.
Els veïns estan preocupats perquè les festes clandestines s'han convertit en el principal focus de conflicte aquest estiu: unes 200 persones van sortir l'1 de juliol d'una casa on havien arribat amb autobusos llançadora, amb recollida en dos aparcaments de pobles diferents —Sant Rafel i el tranquil centre de Santa Gertrudis.
Els veïns estan preocupats perquè les festes clandestines s'han convertit en el principal focus de conflicte aquest estiu: unes 200 persones sortien l'1 de juliol d'una casa on havien arribat amb autobusos llançadora
El desplegament d'un dispositiu format per tres patrulles de la Policia Local, tres agents de la Unitat d'Atestats, una unitat del Grup d'Acció Preventiva (GAP) —que enguany ha rebut més recursos davant la previsió que el problema «es mantindrà»— i el destacament de Trànsit de la Guàrdia Civil es va saldar amb la retirada de sis vehicles i l'aixecament de quinze actes per tinença de drogues. A més, quatre conductors van donar positiu en el control per consum de substàncies.
Demostrar que una festa és il·legal és complicat: ha de ser de pública concurrència i oferir venda de menjar i begudes o servei de càtering, entre altres requisits, explica el regidor de Seguretat de Santa Eulària, Juan Carlos Rosselló. El primer indici —per adonar-se que se n'està gestant una— són els problemes de convivència, ja sigui per l'aparcament, les molèsties als conreus o el soroll.
Demostrar que una festa és il·legal és complicat: ha de ser de pública concurrència i oferir venda de menjar i begudes o servei de càtering, entre altres coses
La proliferació ha conduït l'Ajuntament a plantejar batudes preventives a Santa Gertrudis que està previst que es mantinguin durant tot l'estiu després que l'Associació de Veïns ho sol·licités a l'alcaldessa, Carmen Ferrer. La presidència de l'associació va lliurar més de 300 signatures en senyal de protesta per exigir que es prenguessin mesures que garanteixin la convivència i el dret al descans, i han rebut resposta.
El primer control es va dur a terme a finals de juny a Santa Gertrudis, en coordinació amb l'Equip ROCA —especialitzat en robatoris al camp— i la Unitat de Seguretat Ciutadana de la Comandància (USECIC) de la Guàrdia Civil. Els agents van vigilar zones sensibles al matí i a la tarda-vespre amb l'objectiu de frenar qualsevol esdeveniment d'aquest tipus abans de la seva celebració.
Una mansió problemàtica des del 2017
A finals de juny, a es Puig de sa Creu, entre Jesús i Cala Llonga (al mateix municipi de Santa Eulària), es va detectar un altre macroesdeveniment similar en una mansió a la qual s'accedeix per un camí estret, amb pendent i ple de revolts, segons va informar Diario de Ibiza. El desafiant camí fins al deliri d'un after eivissenc després d'una llarga nit lliurada a la música electrònica va ser l'escenari d'un accident de trànsit entre dos vehicles.
Un d'ells anava a tota velocitat en direcció contrària i va acabar col·lidint amb el que circulava en el sentit correcte. Feia només quatre dies que havien viscut la mateixa situació, amb cotxes i furgonetes arribant en massa a les quatre de la matinada i gent armant enrenou.
No és la primera aglomeració d'aquest tipus que pateix el veïnat, que fa anys que veu com arriba i marxa gent, la majoria turistes, en estat d'embriaguesa —o sota l'efecte de les drogues— i deixant residus a les zones boscoses dels voltants.
A finals de juny, després d'una festa il·legal en una mansió, hi va haver un accident de trànsit: un dels vehicles circulava a tota velocitat en direcció contrària
De fet, els residents han ideat fins i tot un sistema de vigilància propi per avisar-se els uns als altres quan l'ambient es comença a desmadrar. No només pel soroll, sinó també pels residus que deixen al camp i l'orina i els excrements que de vegades es troben en llocs de pas.
L'agost de 2017, l'habitatge ja va aparèixer al radar de les forces de seguretat. La Guàrdia Civil hi va instal·lar, en aquest habitatge en concret, un control antidroga després de rebre l'avís que s'hi estava celebrant una d'aquestes festes clandestines en un recinte format per quatre xalets.
Pel que sembla, aquests esdeveniments estan organitzats per una promotora israeliana, segons publicacions de Diario de Ibiza, i han comptat amb discjòqueis tan reconeguts com Solomun, així com amb transfers per traslladar els clients fins a la vila. Durant el control, els agents van requisar diverses substàncies, entre les quals hi havia pastilles i diverses bosses amb cocaïna.
Malgrat la versió de les institucions, veïns han denunciat que aquesta temporada és un “batibull” i el PSOE de Sant Joan ha reclamat «mà dura» contra les festes il·legals al nord davant l'augment de les queixes veïnals pel soroll, els problemes de mobilitat i un clar impacte mediambiental negatiu.
Mil assistents a una festa il·legal
El problema no es limita només a aquesta part del litoral, sinó que s'estén a zones disseminades del municipi de Sant Antoni. De fet, la festa de més dimensions s'ha celebrat aquesta temporada en aquest terme municipal, el nucli històric del qual es va lliurar —ja als anys seixanta— al turisme hooligan del Regne Unit.
La Policia va desmantellar el 10 de juny una macrofesta amb més de mil assistents i una organització sofisticada, tot i que les autoritats de la localitat asseguren tenir el fenomen «molt controlat», que ha anat disminuint des del seu apogeu, després de la crisi sanitària del 2020.
A la finca on se celebrava l'esdeveniment, situada al camí Vell de Sant Mateu, s'havien diferenciat espais segons la seva finalitat: zona de menjar, lavabos, una àrea sanitària amb ambulàncies incloses i fins i tot un carrusel portàtil. També disposava de mitjans de transport organitzats per arribar fins al terreny i, al cartell promocional, s'hi incloïen fins a 15 discjòqueis. Alguns d'ells també apareixen als lineups de les discoteques més potents de l'illa.
L'oposició va denunciar durant el ple municipal d'aquell mes que el consistori «va actuar tard» per frenar la macrofesta il·legal en què la Policia Local va desallotjar més d'un miler de persones que es trobaven a l'interior de la finca.
La Policia Local de Sant Antoni va desallotjar més d'un miler de persones d'una festa il·legal al juny que va reunir els ‘lineups’ de les discoteques més potents de l'illa
Ara, l'Ajuntament ja ha tramitat un expedient sancionador de 300.000 euros de multa per als promotors, el màxim previst pel Decret llei 5/2022, de 16 de maig, per l'organització de festes que incloguin cobrament d'entrades, transport de passatgers i publicitat.
'Pirates' amb avantatge sobre la Policia
La patronal de l'oci nocturn ha denunciat, per la seva banda, que els organitzadors són màfies organitzades, «pirates» que van diversos «passos per davant de la Policia», amb competències limitades. «Naturalment estem en contra i demanem més mesures perquè deixin de celebrar-se aquestes festes», defensa José Luis Benítez, portaveu de l'associació Ocio de Ibiza en ser preguntat per elDiario.es.
«No és la imatge que volem per a Eivissa ni per al sector, perquè al final a tots ens posen al mateix sac», lamenta. Es tracta d'una activitat no regulada i sancionada a través del Decret llei de Festes impulsat pel Consell i aprovat pel Govern, que va endurir les sancions i les va tipificar millor en un context sensible posterior al confinament, amb mesures molt estrictes per a les discoteques.
No és la imatge que volem per a Eivissa ni per al sector, perquè al final a tots ens posen al mateix sac
La norma distingeix si l'activitat il·legal es desenvolupa en un espai protegit i, sobretot, amplia la responsabilitat a tots els implicats: no només l'organitzador, sinó també els subministradors d'alcohol, els equips de so, els discjòqueis, els porters i, fins i tot, els participants.
Amb aquest canvi, la Policia podia activar el protocol un cop detectada la festa il·legal. Tanmateix, des del principi van sorgir dos inconvenients per aplicar la nova normativa. Un d'estructural —el dèficit als cossos policials de l'illa i la consegüent sobrecàrrega laboral— i un altre de jurídic —el temor dels agents d'accedir a propietats privades sense autorització o sense ordre judicial—.
Un problema estancat
La percepció de la patronal és que, malgrat tot, aquest estiu la pressió potser no és tan forta com altres anys, tot i que, per fer-hi front, els ajuntaments estan «col·lapsats» i no disposen de prou recursos.
Per la seva banda, des del Consell han explicat que la contractació de detectius va ser una «mesura puntual» adoptada en un context «molt concret» i que no està previst recuperar-la. De moment, continuen donant suport als consistoris en la lluita contra l'intrusisme amb finançament i coordinació permanent, dins l'àmbit de les seves competències, però no han especificat a elDiario.es de quina manera.
Els cossos de seguretat ja van reconèixer fa aproximadament una dècada la dificultat d'actuar dins de finques privades, un element clau per perseguir un fenomen que es mou pel boca-orella i la persecució del qual resulta complexa si no es pot demostrar el cobrament d'entrades o la venda d'alcohol. «La implicació dels veïns és fonamental», assenyala Rosselló.
Els avisos veïnals han estat fins ara la nèmesi d'aquesta activitat. Tot i així, deu anys més tard, les festes il·legals continuen adaptant-se als controls mentre veïns i administracions continuen buscant una fórmula per contenir el problema, que torna a guanyar intensitat.