Paneroles, gallines ferides i cadàvers en descomposició entre la brutícia: noves imatges d’una macrogranja a Mallorca

Gallines amb ferides obertes, aus que es piquen fins a arribar als teixits interns i cadàvers en descomposició al costat d’animals vius. És el que mostren les imatges que aquest dilluns avança elDiario.es, enregistrades al juliol per les entitats ARDE i Satya Animal en una explotació avícola de Mallorca, on també s’hi observen excrements acumulats, paneroles i una rata momificada.

Les imatges corresponen a la granja de Mirabó (Manacor), que té capacitat per allotjar fins a 40.000 gallines ponedores i pertany a Avícola Ballester (que opera sota la raó social Avícola Son Perot S.A.), la mateixa empresa que gestiona una altra explotació coneguda a l’illa per les greus deficiències que van sortir a la llum el 2025. Una vegada més, una de les tres granges d’Avícola Ballester torna a estar sota el punt de mira de les organitzacions animalistes i ecologistes, que denuncien excrements sense retirar, brutícia extrema i maltractament de les gallines.

L’empresa ja havia estat sota el punt de mira durant l’últim any i mig arran de la seva granja de Llucmajor, que va haver de reduir les seves instal·lacions: va sacrificar una gran part dels animals, passant de gairebé 136.000 gallines ponedores a 40.000 per complir la legislació autonòmica. Després de la publicació de les imatges de Llucmajor, el maig del 2025, el Govern va obrir un expedient sancionador que va acabar amb una multa de 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari. El procediment sancionador va quedar suspès, a l’espera que l’Audiència Provincial de les Illes Balears revisi l’arxivament de la denúncia penal presentada per l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor. El procediment es va iniciar al Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma, que va apreciar infraccions administratives –ja sancionades– i no pas penals.

Les imatges de l’explotació de Mirabó són molt similars a les que elDiario.es va destapar de la granja dels horrors de Llucmajor el maig del 2025. Hi apareixen gallines atacades per altres gallines fins al punt de ser devorades, cadàvers desmembrats en diferents fases de descomposició i aus desplomades i malaltes. Pel que fa a les condicions higièniques de la granja, s’hi observa brutícia a les instal·lacions, àcars a les estructures, als ous i a les gallines, a més de desenes de paneroles i una rata momificada.

Ara no hi ha gallines a la instal·lació

elDiario.es s’ha posat en contacte amb Avícola Ballester mitjançant un correu electrònic en què s’han traslladat fins a 21 preguntes a l’empresa. En aquestes preguntes, s’explicava el contingut de les imatges i es donava a la part afectada l’oportunitat de respondre i oferir la seva versió dels fets.En la seva resposta, expliquen: “Desconeixem els extrems que ens has plantejat i, per tant, no farem cap tipus de manifestació al respecte. Així mateix, t'advertim que ens reservam totes les accions civils i penals que ens puguin correspondre arran de la publicació d’imatges sense certificació de procedència, així com del contingut que ens has anunciat”.

Aquest diari també ha consultat a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, la qual ha informat que, en aquests moments, l'explotació avícola no té “cap gallina en les seves instal·lacions” després que l'empresa comuniqués aquesta decisió al Govern en aquest mes d'octubre. També afirma que la macrogranja ha estat sotmesa a controls oficials des de 2021 sense que “s'hagin detectat deficiències”, excepte un brot de salmonel·la en 2025, i que no han rebut cap denúncia, queixa o comunicació per part del Ajuntament de Manacor.

Sobre les imatges, sobre les quals afirma “no tenir constància”, el Govern vol “deixar clar que davant qualsevol coneixement d'una possible irregularitat s'actua de manera immediata”. També afirma que, encara que “no hi ha una data per a la reintroducció de les gallines, quan es reprengui l'activitat, la Conselleria durà a terme una nova inspecció per a comprovar el compliment de la normativa”.

Un informe veterinari detecta “canibalisme i cadàvers”

Després d’analitzar els enregistraments –un total de 54 minuts– en un informe pericial, la veterinària Alba Nieto Palau conclou que el material audiovisual documenta reiteradament la presència de gallines amb una “pèrdua extensa de plomatge”, amb àmplies zones de pell exposada i lesions compatibles amb episodis de picoteig sever. Segons la professional, a les imatges també s’hi observen conductes compatibles amb el canibalisme: animals vius que piquen els teixits exposats i les ferides obertes d’altres gallines fins a arribar a zones profundes del cos, inclosos els músculs, el greix i els òrgans interns.

Es tracta, segons Nieto, de “la fase més greu de la seqüència de picoteig” i d’una situació que comporta “un patiment sever” per als animals afectats, que romanen conscients mentre són atacats. L’informe també recull la presència de gallines amb ferides obertes al cap, al coll i a la zona de l’obertura situada a la part posterior del cos, per on les aus expulsen els excrements i ponen els ous. Entre aquestes, la veterinària identifica un animal viu a qui falta el globus ocular. En el material analitzat, assenyala, no hi ha cap indici que aquesta au hagués estat retirada, aïllada o hagués rebut atenció veterinària.

La veterinària Alba Nieto adverteix que les imatges mostren “la fase més greu de la seqüència de picoteig” i una situació que comporta “un patiment sever” per als animals afectats, que romanen conscients mentre són atacats

Un altre dels elements que destaca l’informe és la quantitat de cadàvers distribuïts per l’interior de l’explotació. Nieto assenyala que es troben dins dels allotjaments, al costat d’animals vius; sobre les reixes; als passadissos, i a la zona situada sota les gàbies, on s’acumulen els excrements i altres residus de les aus. A més, les restes es troben en “estadis de descomposició clarament diferents”, inclosos cadàvers ja reduïts a l’esquelet.

Segons la professional, aquest conjunt de troballes és incompatible amb la retirada diària dels animals morts que exigeix la normativa i és compatible amb “una mortalitat elevada i sostinguda en el temps”. A això s’hi afegeix una infestació d’artròpodes. Les imatges mostren aquests insectes sobre superfícies estructurals, sobre les acumulacions d’excrements, sobre la pell d’almenys una gallina viva i també sobre la closca d’un ou.

Les imatges mostren aquests insectes sobre superfícies estructurals, sobre les acumulacions d’excrements, sobre la pell d’almenys una gallina viva i també sobre la closca d’un ou

A més, l’informe assenyala l’acumulació prolongada i compactada d’excrements, matèria orgànica adherida a estructures, conduccions i línies d’abeuradors, com també pols i teranyines. Segons la veterinària, el conjunt d’aquestes evidències és compatible amb “deficiències significatives i mantingudes” en els protocols de neteja, desinfecció i desinsectació de l’explotació. També hi identifica ous en contacte directe amb excrements i altres restes orgàniques, alguns dels quals a prop de cadàvers, i un ou amb insectes a la closca.

L’informe també identifica ous en contacte directe amb excrements i altres restes orgàniques, alguns dels quals a prop de cadàvers, i un ou amb insectes a la closca

L’informe pericial sosté que, considerats en conjunt, tots aquests elements constitueixen indicadors objectius d’“un compromís greu del benestar dels animals allotjats”. Segons la professional, les imatges també són compatibles amb “deficiències substancials” en les condicions de maneig, manteniment, control sanitari i bioseguretat de l’explotació.

Nieto posa un èmfasi especial en la reiteració dels fets observats. Les troballes apareixen en múltiples animals i en tres dates diferents, separades entre si per sis dies. A això s’hi afegeix la coexistència de lesions i cadàvers en diferents estadis de descomposició. Segons la veterinària, aquests elements “acrediten que les condicions documentades van persistir sense que s’hi introduïssin correccions durant el període enregistrat” i són compatibles amb una situació mantinguda en el temps, “i no amb un fet puntual o aïllat”.

A partir de tot plegat, l’informe assenyala que les condicions observades “podrien no ajustar-se als requisits mínims establerts en la normativa vigent” en matèria de benestar animal, higiene, gestió de subproductes i bioseguretat, tot i que matisa que correspon a les autoritats competents –la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern– verificar aquests extrems i determinar-ne, si escau, la qualificació.

La veterinària detecta més deficiències

L’informe també assenyala el deteriorament de les instal·lacions, amb estructures metàl·liques corroïdes i gallines amuntegades, en contacte constant entre si i amb una mobilitat escassa. Segons Nieto, aquestes condicions poden afavorir lesions, dificultar la neteja i la desinfecció i comprometre el benestar animal.

Nieto destaca la brutícia acumulada a les instal·lacions, amb matèria orgànica i excrements adherits a estructures, conduccions, menjadores i abeuradors. Li preocupa especialment que la brutícia entri en contacte amb l’aigua que beuen les gallines. L’informe també recull la presència de pols i teranyines a les parts altes de la nau i sobre connexions elèctriques, indicis que, segons la veterinària, apunten a una manca de neteja prolongada.

L’informe assenyala que nombroses gallines tenen les crestes pàl·lides, un signe que pot estar associat a anèmia, deshidratació o malaltia. Nieto apunta que una possible causa seria una infestació d’àcars hematòfags, tot i que adverteix que les imatges no permeten identificar els paràsits i que caldria prendre mostres per confirmar-ho.

La veterinària assenyala que nombroses gallines tenen les crestes pàl·lides, un signe que pot estar associat a anèmia, deshidratació o malaltia

L’informe pericial relaciona el picoteig, la pèrdua de plomatge i el canibalisme com a parts d’un mateix procés: les gallines comencen picotejant les plomes d’altres aus i poden arribar a atacar-ne la pell i els teixits exposats. Per a Nieto, la pèrdua severa de plomatge i el canibalisme actiu són compatibles amb aquesta seqüència.

La veterinària també observa aus immòbils, amb les plomes eriçades i el cos encongit, signes que poden indicar dolor, malaltia o malestar. En els enregistraments tampoc no s’hi observen comportaments naturals com ara els banys de sorra, furgar a terra o batre les ales, tot i que l’absència d’aquestes conductes a les imatges no significa que no es produeixin en altres moments o zones de l’explotació.

“Risc sanitari i de salut pública”

La presència de cadàvers en descomposició al costat d’animals vius i de zones d’alimentació pot afavorir la transmissió d’infeccions, adverteix Nieto. L’acumulació de restes orgàniques i d’insectes també dificulta la neteja i la desinfecció i compromet la bioseguretat. L’informe assenyala que alguns ous estan en contacte amb excrements i altres restes orgàniques, i que fins i tot presenten insectes a la closca. Segons la veterinària, aquestes condicions poden afavorir-ne la contaminació i comprometre la seguretat alimentària.

Nieto recorda que les granges avícoles són clau en la detecció de malalties com la grip aviària, l’aparició de la qual s’ha de notificar a les autoritats. La normativa exigeix prevenir l’entrada d’animals salvatges i gestionar adequadament els cadàvers. Una mortalitat elevada i sostinguda que no s’investigui, juntament amb deficiències en la retirada dels cadàvers, pot dificultar la detecció precoç de malalties de declaració obligatòria i comprometre la vigilància sanitària, que també depèn que les granges comuniquin qualsevol augment anormal de la mortalitat.

L’informe assenyala “possibles incompliments”

A partir de les imatges analitzades, l’informe pericial identifica almenys una desena d’obligacions legals el possible incompliment de les quals hauria de ser comprovat per les autoritats. Entre aquestes obligacions hi ha la necessitat d’inspeccionar les gallines almenys una vegada al dia. La normativa també estableix que els animals malalts o ferits han de rebre “sense demora” el tractament adequat i han de ser aïllats quan sigui necessari.

Segons Nieto, la presència d’animals ferits i d’una gallina amb una lesió ocular greu, sense que a les imatges s’apreciï que hagi estat retirada o atesa, planteja dubtes sobre el compliment d’aquestes obligacions. El Reial decret 3/2002, d’11 de gener, pel qual s’estableixen les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores, estableix que les gallines s’han d’inspeccionar diàriament.

La mateixa normativa estableix que les gallines mortes s’han de retirar “diàriament” i que els excrements s’han de retirar “amb la freqüència que sigui necessària”. També obliga a mantenir les instal·lacions “prou netes” i a netejar i desinfectar a fons els equips i estris que estiguin en contacte amb les aus. Segons la veterinària, l’acumulació de cadàvers, excrements i matèria orgànica que apareix als enregistraments planteja dubtes sobre el compliment d’aquestes obligacions.

L’atenció als animals malalts o ferits és una altra de les qüestions que assenyala l’informe pericial. El Reial decret 348/2000, de 10 de març, relatiu a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes, estableix que qualsevol animal que sembli malalt o ferit ha de rebre “immediatament el tractament adequat” i que, quan sigui necessari, ha de ser aïllat en un lloc adequat.

L’informe també assenyala que les explotacions han de disposar de “mitjans adequats per a l’observació i el confinament” dels animals malalts, ferits o susceptibles de patir una malaltia contagiosa, tal com recull el Reial decret 637/2021, de 27 de juliol, pel qual s’estableixen les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles.

La veterinària també apunta possibles deficiències en la gestió dels cadàvers. La normativa esmentada obliga les explotacions a disposar de “mitjans suficients per a la recollida i l’emmagatzematge de cadàvers i altres subproductes d’origen animal no destinats al consum humà”. Aquests sistemes també han de permetre reduir “al màxim la disseminació d’agents patògens”.

D’altra banda, el Reial decret 637/2021 estableix que les explotacions han de mantenir les instal·lacions i els equips en bon estat i que aquests han de permetre dur a terme operacions eficaces de “neteja, desinfecció, desinsectació i desratització”.

També hi ha requisits específics per evitar que les gallines puguin sortir de les zones destinades al seu allotjament. El Reial decret 3/2002 estableix que els sistemes de cria s’han d’adaptar “de manera que les gallines no puguin escapar-se”. A les instal·lacions de diversos nivells, la norma exigeix, a més, que hi hagi dispositius que permetin “inspeccionar directament i sense obstacles tots els nivells” i facilitin la retirada de les gallines.

La normativa també estableix obligacions de bioseguretat destinades a evitar l’entrada d’animals que puguin transmetre malalties. El Reial decret 637/2021 determina que les explotacions han de disposar de “sistemes eficaços que protegeixin les aus de corral del contacte amb animals salvatges que puguin transmetre malalties”.

En el seu informe, Nieto conclou que les condicions observades podrien “no ajustar-se als requisits mínims establerts en la normativa vigent en matèria de benestar animal, higiene, gestió de subproductes i bioseguretat”, una qüestió que, afegeix, han de verificar i qualificar les autoritats competents.

El 2025 hi va haver un brot de salmonel·la

En una de les naus de la granja de Mirabó (Manacor), ara sota el punt de mira, l’any passat es va registrar un brot de Salmonella Enteritidis a la nau A, segons consta en un expedient consultat per elDiario.es. La Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural –dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural– va adoptar mesures cautelars i sanitàries urgents, com ara la suspensió de la comercialització dels ous procedents del lot o grup de gallines sospitós.

La resolució també preveia el sacrifici de les aus de la nau afectada. Posteriorment, l’empresa havia de dur a terme una “neteja completa i eficaç, seguida de la desinfecció, desinsectació i desratització”. Per fer-ho, calia utilitzar productes específicament autoritzats i registrats per a aquests usos. Un cop transcorregut un període de temps adequat des de la desinfecció, s’havien de “prendre mostres ambientals per verificar l’eficàcia de les tasques de neteja i desinfecció i l’absència de Salmonella spp. en l’ambient”.