LLEGIR EN CASTELLÀ
Una macrogranja de Mallorca, situada al municipi de Llucmajor, torna a estar sota la lupa de les organitzacions animalistes i ecologistes, que denuncien el maltractament animal i la perniciosa situació en què viuen les gallines, fet que suposa també un perill per a la salut pública. L’interior d’aquesta macrogranja presenta unes condicions d’insalubritat, manca d’higiene i brutícia extremes, segons mostren les imatges inèdites gravades per les associacions ARDE i Satya Animal entre els dies 21 i 29 d’abril, a les quals ha tingut accés en primícia elDiario.es. Aquests fets suposarien un incompliment de l’article 6 del Reial decret sobre normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles, que regula les condicions higiènico-sanitàries i de bioseguretat de les explotacions.
Les entitats, que han denunciat els fets davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i d’abandonament animal a causa de la manca de supervisió veterinària, han documentat que les gallines camperoles no van tenir accés a l’exterior de les instal·lacions entre els dies 24 i 29 d’abril. A més, lamenten que, malgrat aquestes condicions, l’empresa continuï disposant del certificat de benestar animal Welfair. Fonts de la Fiscalia han confirmat a elDiario.es que la denúncia es va registrar el dimecres 21 de maig, cap a les nou del matí.
Les imatges mostren que els animals es troben en condicions penoses. Les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, inclosos esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons. Les organitzacions alerten que la presència d'altres espècies dins la granja pot comportar un “risc de transmissió de malalties a humans”, com ara la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosi (infecció de la sang), entre d'altres.
En aquest sentit, l'informant anònim que va documentar la situació a l’interior de la granja explica a elDiario.es que “només fer un pas, ja es veien rates corrent amunt i avall per les estructures”. “Vaig veure un cadàver i vaig saber que era una rata només per la cua”, afegeix. Segons el seu testimoni, hi havia extintors caducats i contenidors amb cadàvers “en estat de putrefacció i plens de cucs”.
'Només més fer un pas, hi havia rates corrent per a dalt i a baix de les estructures. Vaig veure un cadàver i vaig distingir que era una rata únicament per la cua. Hi havia contenidors amb cadàvers en estat de putrefacció replets de cucs', assegura l'informant anònim
elDiario.es s’ha posat en contacte amb les conselleries d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, i d’Habitatge, Territori i Mobilitat per preguntar per la situació de la granja de Llucmajor, però no ha estat possible obtenir una resposta en el moment de publicació d’aquest reportatge. És el Govern balear —presidit per la presidenta del PP, Marga Prohens— qui té les competències en aquesta matèria. Tampoc no ha respost el segell de certificació Welfair.
“Els consumidors creuen que donen suport al benestar animal”
“El consumidor paga més per aquesta mena d’ous pensant que les gallines tenen accés a l’aire lliure, però aquesta expectativa no es compleix”, denuncia a elDiario.es Julia Elizalde, portaveu d’ARDE (acrònim d’Animal Respect & Defence of the Environment), que considera que la granja “podria estar incorreguent en un delicte d’estafa”. La portaveu de l’entitat, que lluita per la fi de l’explotació animal, recorda que els fets documentats demostren “com les gallines camperes no surten a l’exterior durant sis dies”. “Les portes de la nau romanen tancades”, testifica, cosa que infringeix el reglament de la Comissió Europea pel que fa a la comercialització d’ous.
“És alarmant que aquesta granja tingui el segell de benestar animal, quan des del punt de vista administratiu la seva activitat és il·legal i, penalment, podria estar incorreguent en diversos delictes”, assenyala a elDiario.es Marina Sánchez, presidenta de l’associació mallorquina Satya Animal. Així, Sánchez lamenta que el certificat “s’hagi convertit en una mera eina de màrqueting”. “Els consumidors són enganyats, creient que donen suport al benestar animal, quan en realitat estan finançant l’explotació i el patiment d’animals en una granja en situació totalment irregular”, critica la presidenta de l’entitat.
Els consumidors són enganyats, es pensen que donen suport al benestar, quan en realitat estan finançant l'explotació i el sofriment animal en una granja en situació totalment irregular
Cal destacar també que la granja va rebre fons europeus per valor de 381.777 euros a través del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears (2014-2020) per a la construcció i adquisició d’equipaments destinats a la instal·lació d’un centre de classificació d’ous.
L’empresa presumeix de producte
La macrogranja, que està explotada per la marca Avícola Ballester (dins de la qual està l’empresa Avícola Son Perot S.A.), es presenta al seu web com “una de les empreses més competitives del sector”, amb granges distribuïdes als municipis de Manacor, Porreres i Llucmajor.
L’objectiu és, segons indica l’empresa avícola, “donar resposta a les necessitats del mercat i proveir la gran demanda” del sector hoteler balear i de les grans superfícies, tot i que afirmen que també treballen amb “els petits negocis de tota la vida”. “Avícola Ballester s’ha identificat des dels seus inicis amb el valor del producte autòcton, de màxima frescor i qualitat, posant-lo a disposició del client en un període de temps molt breu des de la seva producció”, asseguren. El president del consell d’administració és Onofre Ballester Veny, segons consta en el Registre Mercantil.
La macrogranja disposa de sis naus amb una capacitat màxima autoritzada de 135.696 gallines i un femer de 4.835 metres quadrats, segons el projecte presentat davant el Govern. D’aquest total, 54.672 estarien allotjades en gàbies; 63.024, sota la categoria de camperes; i 18.000, en producció d’aviari.
Multa de 150.000 euros
Fa poc, els propietaris de la granja de gallines ponedores van rebre una sanció del Govern de 150.000 euros per no disposar de l’autorització ambiental integrada. Aquest fet contravé el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2016, que fixa els requisits per regular la contaminació en aquest tipus d’activitats.
La multa la va imposar la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. Tot i això, les conseqüències de l'incompliment encara han de determinar-se del tot. “Es tracta d'una activitat il·legal que va ser sancionada i està sent investigada en l'actualitat”, assenyalen fonts d’ARDE a aquest diari, que lamenten que, malgrat tot, l’empresa mai ha deixat d’operar.
A més, recentment, el 23 de maig, va entrar en vigor el Decret llei 1/2025, de mesures urgents per a la protecció de les persones i del medi natural en relació amb determinades explotacions ramaderes intensives d’ocells de corral a les Balears. La disposició addicional quarta d’aquest decret llei, que modifica la llei agrària balear, estableix que les noves explotacions avícoles, així com les ampliacions de les ja existents, només podran autoritzar-se si respecten unes distàncies mínimes respecte al sòl urbà residencial, determinades segons la seva capacitat ramadera.
En el cas de la granja de Llucmajor, aquesta es troba a aproximadament un quilòmetre dels nuclis urbans de Tolleric i Badia Gran. Segons la nova normativa, si l’explotació supera les 80.000 gallines ponedores, “ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte al sòl urbà residencial més pròxim”. Tot i que la granja ja està en funcionament, ho fa sense l’autorització ambiental integrada. Per tant, si es pretengués tramitar qualsevol nova autorització, aquesta hauria d’ajustar-se als requisits del nou decret llei, que actualment l’explotació no compleix.
“Focus de contagi” de malalties
Les associacions ARDE i Satya Animal han presentat un informe veterinari davant la Fiscalia de Medi Ambient de Balears, al qual ha tingut accés elDiario.es. En aquest informe, el professional assenyala que a l’interior de la granja hi ha “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i, potencialment, per als consumidors”.
Entre aquests riscos, es detalla la presència d’altres animals a les instal·lacions, com “abundants rosegadors” (alguns fins i tot amb signes de malaltia), entre els ocells i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició (tant al sòl de la nau com entre els ocells vius), fet que constitueix “una font important de contaminació”; i manca d’higiene a la granja, ja que “la major part de la superfície està coberta de pols, ocells morts i teranyines”.
Segons el veterinari, hi ha defectes en l’aïllament de la nau “a causa dels possibles desperfectes ocasionats pels rosegadors” i s’assenyala que el magatzematge dels ous es troba en un lloc obert on poden entrar rates, contaminant els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties, posant en risc la vida dels ocells, els treballadors i els consumidors d’aquests productes”, afirma el professional, que afegeix en el seu informe que s’evidencia “una neteja inadequada” i, per tant, una “desinfecció insuficient”.
Un informe veterinari assegura que la presència d'altres animals, com 'abundants rosegadors' (algun fins i tot amb signes d'estar malalt), és 'una font important de contaminació'
Pel que fa a la presència d’animals malalts, el veterinari destaca en el seu informe que representen un focus de contagi. Així, afirma que en diverses ocasions s’observen imatges d’ocells i rosegadors amb signes evidents de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien afectar els ocells són de tipus bacterià i víric. Es destaquen especialment les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es poden transmetre dels animals als humans. Entre aquestes, s’inclouen la pesta aviària (influença aviària); la malaltia de Newcastle (coneguda com a pseudopesta aviària); la salmonel·losi (una intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (que provoca gastroenteritis).
A més, s’esmenta la leptospirosi (que pot afectar diversos òrgans, com el fetge o els ronyons, i causar fins i tot la mort si no es tracta a temps), ja que una de les fonts de contagi més comunes són els rosegadors.
Així, el veterinari conclou en el seu informe que hi ha una manca de control tant per part dels treballadors com del propietari de l’explotació, així com una manca de supervisió veterinària dels animals i de la higiene de la instal·lació. “Hi ha un risc per a la integritat física, no només dels ocells que es troben dins les naus, sinó també per al personal i el seu entorn, així com per al consumidor dels productes”, detalla el professional.
'Hi ha un risc cap a la integritat física, ja no sols dels ocells que es troben dins de les naus, sinó per al personal i el seu entorn, així com per al consumidor dels productes', detalla el veterinari
Finalment, el veterinari considera que s’estan incomplint dos principis bàsics del segell Welfair de benestar animal. En primer lloc, no es compleix l’estat de bona salut dels animals, ja que hi hauria d’haver absència de lesions, malalties i dolors. En segon lloc, tampoc es compleix el principi de “comportament social adequat”, que implica l’absència de conductes negatives —com baralles o desplaçaments forçats dels animals—. “No es pot determinar el compliment o incompliment de la resta de principis bàsics de benestar animal (relatius a l’alimentació i a la zona de descans), ni tampoc de les etapes de transport i sacrifici dels animals”, conclou l’informe, basant-se en el material audiovisual inspeccionat.
El veterinari també considera que s'incompleixen, com a mínim, dos principis bàsics del segell Welfair de benestar animal: els animals no estan sans ni tenen un 'comportament social adequat', la qual cosa implica absència de conductes negatives, com les baralles
Rebuig a la construcció d’una altra macrogranja
L’empresa avícola planejava construir una altra macrogranja al municipi de Sineu (Mallorca), que va rebre l’oposició frontal dels veïns i la denegació de l’autorització per part del Govern. Avícola Són Perot preveia una granja de 750.000 gallines ponedores, distribuïdes en 10 naus, que haurien produït uns 156 milions d’ous a l’any. Segons va denunciar Greenpeace, hauria estat “la més contaminant de tot el territori espanyol” si hagués tirat endavant. A més, hauria consumit més de 61.000 m3/any d’aigua, l’equivalent a unes 25 piscines olímpiques, en una illa que ja de per si sofreix una enorme pressió sobre els seus recursos hídrics.
El projecte va fracassar després que el Govern balear de Marga Prohens (PP) denegués l’autorització ambiental, com va informar elDiario.es, la qual cosa era un requisit imprescindible perquè pogués tirar endavant. Anteriorment, l’Ajuntament de Sineu, governat pel PP, havia acordat la suspensió temporal de l’atorgament i admissió a tràmit de tota classe d’autoritzacions i llicències urbanístiques vinculades a activitats ramaderes intensives a tot el sòl rústic del municipi. De fet, les intencions d’Avícola Són Perot passaven per tancar de manera progressiva les instal·lacions de Llucmajor per traslladar la seva activitat a Sineu, però el projecte ha estat rebutjat.
L'empresa avícola volia construir una altra macrogranja a Mallorca, la 'més contaminant de tot el territori espanyol', segons Greenpeace, però el Govern balear va denegar l'autorització ambiental
L’objectiu del trasllat, segons el projecte al qual va tenir accés elDiario.es, era adaptar l’activitat “a les noves necessitats del mercat, complint la normativa vigent i incorporant els últims avanços tecnològics per garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d’ous i minimitzar el possible impacte ambiental de l’activitat”.
La versió d’Avícola Són Perot
elDiario.es s'ha posat en contacte amb Avícola Són Perot amb l’objectiu de contrastar la informació que anava a ser publicada i recollir la seva versió, que aquest diari reprodueix íntegrament:
“Avícola Són Perot reafirma el seu compromís amb el benestar animal i la legalitat de les seves instal·lacions. Davant les recents informacions i contactes relacionats amb una possible denúncia per part de determinades organitzacions sobre l’estat de les nostres instal·lacions a Llucmajor, des d’Avícola Són Perot desitgem manifestar el següent: Totes les nostres granges, inclosa la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs. En particular, comptem amb la certificació en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d’avaluació més reconeguts a nivell europeu. De fet, dimarts passat, 20 de maig, es va dur a terme l’auditoria anual corresponent a la granja de Llucmajor, que es va superar amb normalitat.
Així mateix, les nostres instal·lacions reben inspeccions periòdiques per part dels serveis veterinaris i tècnics de l’Administració Balear, complint sempre amb els estàndards de qualitat, seguretat i benestar exigits per la normativa vigent. Per tot això, entenem que qualsevol inquietud sobre l’estat de les nostres granges queda degudament aclarida. Finalment, informem que el nostre Departament Jurídic roman atent a qualsevol possible publicació sobre aquest assumpte i actuarà en conseqüència si es considera que es vulneren els drets i interessos legítims de l’empresa“.
Fonts d’Avícola Són Perot S.A. afegeixen que les seves granges estan certificades en benestar animal, amb la certificació vigent fins a novembre de 2025. Precisament, el passat 20 de maig, els responsables d’AENOR, empresa certificadora del segell de benestar animal Welfair, van realitzar una inspecció de renovació a l’interior de la granja de Llucmajor que, inicialment, va ser positiva, encara que falta completar documentació, assenyalen les mateixes fonts.
L’empresa ven en grans supermercats
Aquest diari també ha contactat amb els supermercats Mercadona, Eroski i Alcampo, que venen els ous d’aquesta granja a Mallorca. Alcampo ha deixat de comercialitzar els productes d'aquesta empresa després de les imatges publicades per elDiario.es. Mercadona respon que Avícola Són Perot “és un” dels seus “15 proveïdors d’ou, tots ells certificats en Benestar Animal”. “No tenim constància” del que es publica en aquest reportatge, es limiten a assenyalar les fonts consultades.
Quant a Eroski, la cadena assegura que no tolera “cap incompliment en matèria de benestar animal o higiene sanitària”. “Per això, exigim a tots els nostres proveïdors el compliment estricte de la normativa vigent i, en el cas de productes certificats, el compliment dels estàndards addicionals que acrediten els segells corresponents”, argumenta a aquest diari.
Pel que fa a la granja de Llucmajor, Eroski afirma que “ha realitzat auditories periòdiques a una mostra de les seves granges i centres de classificació”, en les quals “no s’han detectat les pràctiques d’higiene descrites”. “La granja esmentada disposa de la certificació Welfair de Benestar Animal, expedida per AENOR”, assenyala la cadena. En aquest sentit, comenta que “l’última auditoria de benestar animal es va realitzar el passat 20 de maig de 2025, sense que es detectessin incidències que comprometessin la validesa del certificat”.
No obstant això, després de la informació traslladada per elDiario.es, Eroski avança que ha iniciat “una revisió immediata” amb el seu proveïdor “per comprovar que es mantenen en tot moment les condicions requerides”. “Si es detectés alguna irregularitat, actuarem amb total fermesa, com ja hem fet en altres ocasions, aplicant els protocols establerts per a la suspensió del subministrament”, conclouen.