La macrogranja dels horrors sacrifica gairebé 90.000 gallines per complir amb les mesures del Govern balear

L’empresa Avícola Son Perot S.A., que opera sota la marca comercial Avícola Ballester, ha procedit al sacrifici de gairebé 90.000 gallines de les seves instal·lacions a Llucmajor (Mallorca), la coneguda com a “macrogranja dels horrors”. Aquesta mesura s’ha executat en compliment de les mesures cautelars dictades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear.

Una d’elles consistia que l’explotació avícola passés de gairebé 136.000 aus al sostre de 40.000 animals, tal com estableix la legislació autonòmica. Cal assenyalar que l’explotació avícola es va situar sota el focus mediàtic a finals de maig de 2025, quan elDiario.es va publicar en primícia les condicions d’insalubritat, manca d’higiene i brutícia extremes que es desprenien de les imatges inèdites, gravades per les associacions ARDE i Satya Animal entre els dies 21 i 29 d’abril.

El sacrifici massiu s’ha dut a terme tot i que la Federació de Santuaris d'Animals (FESA) va sol·licitar formalment una “solució ètica i urgent” per evitar la mort de les aus. “Fem una crida urgent a les autoritats locals, al propietari de l’explotació i a la Conselleria d’Agricultura per aturar aquesta mesura cruel i innecessària”, va assenyalar a aquest diari María González Sola, secretària de la Federació, en referència al “buidatge sanitari” –és a dir, el sacrifici– que va imposar la Conselleria que dirigeix Joan Simonet (PP), després de decretar el tancament d’una de les set naus –destinada a gallines camperoles–.

Va ser una de les mesures que va imposar el Govern de Marga Prohens després que diversos tècnics de la Conselleria, així com agents del Seprona de la Guàrdia Civil, comprovessin que s’havien comès un total de set infraccions qualificades de “greus”. El tancament de la nau set va suposar el sacrifici d’unes 20.000 gallines. Tot i que inicialment es va proposar una sanció de 420.000 euros, finalment es va imposar una multa de 200.100, per set faltes greus i una de lleu, com va informar aquest diari. La Conselleria, però, va assegurar no tenir competències quant a la gestió de les aus i va traslladar la responsabilitat a la propietat. González Sola va assegurar a aquest mitjà que l’alternativa que proposava FESA no posava en risc “en cap moment les mesures sanitàries necessàries per al correcte trasllat dels animals”.

“Els diners estan per damunt de tot”

El portaveu de Satya Animal, Kike Gimeno, explica a aquest diari que el cas de Llucmajor és una mostra més “de la cosificació dels animals tant per part de l’empresa, que només busca el benefici econòmic, com per part de l’administració, a qui no li interessen gens ni mica els animals”. Gimeno lamenta que sembli que els diners estan “per damunt de tot: de les persones, dels animals i del medi ambient”.

L’explotació avícola de Llucmajor, situada a la finca de Ses Cisternetes, compta amb un total de set naus –sis per a les aus, així com un centre de classificació d’ous–, amb una capacitat màxima de 135.696 gallines (54.672 gallines en gàbies, 63.024 gallines camperoles –tipus 1– i 18.000 aus en producció d’aviari). Tanmateix, després de la investigació publicada per aquest diari, i arran de diverses irregularitats detectades pel Govern en inspeccions anteriors, s’imposa a la macrogranja l’obligació –que marca també la nova llei– d’acollir un màxim de 40.000 gallines.

Aquesta mesura cautelar ha estat complerta per part de la macrogranja, tal com es desprèn de la resolució de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, arran d’una petició de transparència sol·licitada per aquest diari. El 5 de desembre de 2025, una veterinària oficial del Servei de Producció Ramadera va revisar la documentació relativa a l’expedient de l’explotació avícola, així com els registres de moviment i cens. La inspecció va constatar que tres dies abans, el 2 de desembre, la granja de Llucmajor havia reduït el nombre d’aus per sota de les 40.000 gallines.

Segons la informació sol·licitada, Fernando Fernández, director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, va dictar una resolució mitjançant la qual s’ordenava “la ratificació de la suspensió parcial de l’activitat de producció i reproducció de l’espècie avícola”. A la pràctica, suposava la prohibició de l’entrada de noves aus i la desescalada progressiva fins a situar el sostre per sota de les 40.000 gallines. En aquest cas, com va ocórrer després del “buidatge sanitari” de la nau 7 –la que es trobava en estat més greu, segons van determinar les autoritats mitjançant inspecció–, l’empresa ha procedit al sacrifici de totes elles, malgrat que diferents organitzacions van oferir els seus santuaris per evitar-ho.

Concretament, FESA va manifestar que existia “una alternativa real i compassiva: el trasllat immediat de tots els animals afectats a una xarxa de santuaris associats, on podran ser acollits, rehabilitats i viure lliures d’explotació”. Així, afirmen que diversos dels seus membres van confirmar la seva disponibilitat per acollir les gallines i “garantir-los una vida digna”. Van oferir la seva infraestructura de santuaris i refugis com La Vida Color Frambuesa, Espíritu Libre, Mis Amigas Las Palomas (MALP), Finca Arkadia i El Hogar. Per transportar-les de manera segura, sostenien que comptaven amb diverses organitzacions com Salvando Peludos, que van mostrar “interès i suport” per encarregar-se del trasllat. Per finançar-ne el rescat, indicaven que disposaven de la col·laboració ciutadana.

Finalment, FESA va exigir al Govern balear facilitar “permisos per al seu rescat i transport”, indicant que la federació animalista seguiria “en tot moment els protocols de trasllat d’acord amb els permisos sanitaris pertinents”. “Aquest cas reflecteix la necessitat urgent, com a societat, de canviar la manera com tractem els altres animals”, van concloure. En aquest sentit, Gimeno destaca la implicació de les organitzacions animalistes agrupades a FESA, que “sempre estan al costat dels animals i no s’amaguen quan cal actuar solidàriament”. “És una cosa que deixa encara més en evidència els nostres governants”, manifesta.

Un jutjat de Palma arxiva la causa

Després que aquest diari revelés en primícia la situació de la macrogranja de Llucmajor, les entitats animalistes, juntament amb una plataforma veïnal afectada per les males olors del femer –l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor–, van presentar diverses denúncies davant els òrgans judicials corresponents. En una interlocutòria amb data 3 de juny de 2025, el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma va obrir diligències penals contra l’empresa Avícola Ballester per la presumpta comissió d’un delicte de maltractament animal. En la seva resolució, a la qual va tenir accés aquest mitjà, la jutgessa va sol·licitar al Seprona de la Guàrdia Civil que dugués a terme les investigacions necessàries per esclarir els fets, així com els informes complets de totes les actuacions efectuades entorn de l’explotació avícola.

Tanmateix, el jutjat va acordar el sobreseïment provisional de la causa en considerar que no quedava acreditada la comissió de cap delicte per part de l’empresa. En l’escrit es denunciaven la presència d’animals morts, les deficiències higienicosanitàries i els riscos per a la salut animal i pública derivats de les condicions de la macrogranja. La interlocutòria judicial reconeixia la presència de cadàvers de gallines en diferents estats de descomposició a les instal·lacions, fet que evidenciava deficiències en la seva retirada i, per tant, higienicosanitàries. No obstant això, la Sala va concloure que aquestes deficiències corresponien a infraccions administratives, ja sancionades, i no penals.

“Els animals no tenen cap protecció per part del sistema legislatiu actual”, opina Gimeno sobre aquest punt. El portaveu de Satya Animal lamenta que no han estat suficients “una infinitat d’imatges de l’horror de la granja perquè es consideri un maltractament als animals”. “Costa de creure-ho, i costa imaginar-se què ha de passar perquè [el maltractament] sigui penalment punible”, valora.

Lorenzo Peñas, advocat de l’Associació Stop Macrogranja, va presentar un recurs d’apel·lació contra la interlocutòria del Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma davant l’Audiència Provincial de les Balears. Una mesura que té el suport també de les entitats que van denunciar el cas perquè sortís a la llum. “Pensem que el recurs és el mínim que es pot fer per reclamar la justícia que mereixen tant els animals com els veïns”, assegura Gimeno. “Visibilitzar aquesta realitat és primordial perquè comencem a generar un canvi legislatiu i social”, conclou.