LLEGIR EN CASTELLÀ
Avícola Son Perot S.A., l’empresa que explota la ‘macrogranja dels horrors’ de Mallorca a través de la marca Avícola Ballester, s’enfronta finalment a una multa de 200.100 euros per set faltes greus i una de lleu, segons consta a l’expedient sancionador al qual ha tingut accés en exclusiva elDiario.es. Aquesta sanció es pot reduir en un 20 %, és a dir, a uns 160.080 euros, si l’explotació efectua el pagament voluntari abans que finalitzi la resolució del procediment administratiu.
Les faltes greus, segons la llei de sanitat animal, es poden sancionar amb multes d’entre 3.001 i 60.000 euros. Per això, l’empresa s’enfrontava a una multa de fins a 420.000 euros, com va publicar aquest diari. Finalment, la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural proposa una sanció de 28.500 euros per cadascuna de les set faltes greus, és a dir, 199.500 euros. A aquesta sanció s’han d’afegir 600 euros més per una falta lleu. A més, a conseqüència de les irregularitats, es va tancar la nau 7, destinada a les gallines camperes, encara que continuen en funcionament les cinc restants (dues de gallines camperes, dues d’aus en gàbia i una en sòl).
Per justificar la sanció, el Govern ha tingut en compte diversos factors que agreugen la responsabilitat d’Avícola Son Perot S.A. Segons consta a l’expedient, s’indica que l’empresa era plenament conscient de les obligacions legals en matèria de sanitat animal i bioseguretat, ja que havia estat advertida prèviament en altres procediments similars i havia rebut nombroses inspeccions.
A més, la Conselleria valora que els incompliments no van ser simples descuits, sinó que hi va haver un grau d’intencionalitat o, almenys, una manca evident de diligència, la qual cosa demostra que els responsables sabien què havien de fer i no ho van fer. També s’ha tingut en compte si l’empresa va obtenir algun benefici econòmic amb aquestes pràctiques, el dany causat, el risc per a la salut de les persones o dels animals, i el possible impacte social i mediàtic que podia produir-se. Amb tots aquests elements damunt la taula, el Govern ha decidit aplicar la sanció en el grau mitjà del què permet la llei, és a dir, ni en el mínim ni en el màxim, la qual cosa es tradueix en 28.500 euros per cada falta greu.
elDiario.es ha preguntat a Avícola Son Perot S.A. si acceptarà la sanció o si, per contra, presentarà al·legacions, però la companyia ha rebutjat la possibilitat de fer declaracions.
La sanció de 200.100 euros inclou les deficiències, lleus i greus, detectades pel Govern al conjunt de les instal·lacions de la granja de Llucmajor, segons van informar fonts d’Agricultura a aquest diari. La inspecció es va dur a terme el 27 de maig, i les primeres conclusions es van elaborar el 30 del mateix mes. D’acord amb l’article 17 del Decret 1/2024, l’empresa disposa de 15 dies hàbils, des de la notificació del procediment sancionador, per presentar les al·legacions i documents que consideri oportuns.
Els animalistes denuncien “impunitat”
“Ens sembla una sanció irrisòria, mostra de la impunitat amb què opera la granja durant els darrers anys”, denuncia a aquest diari Julia Elizalde, portaveu de l’entitat de protecció mediambiental i animal ARDE, una de les difusores de les esgarrifoses imatges que denuncien l’estat de les gallines. “Per a una empresa que factura prop de 30 milions d’euros anualment, 200.000 euros, igual que quan els van posar l’anterior de 150.000, no suposa una mesura dissuasiva real per evitar que tornin a infringir la llei com han fet des del principi de la seva activitat”, lamenta. Així, Elizalde considera que la Conselleria d’Agricultura és “còmplice i responsable” que aquesta granja il·legal “segueixi en funcionament”. “El tancament total és l’única solució per posar fi al perjudici que aquesta empresa causa als animals, als veïns i potencialment als consumidors”, conclou.
L’endemà del primer reportatge publicat en primícia per elDiario.es (la nit del 26 de maig), dos tècnics de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural es van desplaçar fins a les instal·lacions de Llucmajor per comprovar la situació en què es trobava la granja avícola. Juntament amb agents del Seprona de la Guàrdia Civil, la inspecció va tenir lloc entre les 11 del matí i dos quarts de vuit del vespre, aproximadament. Segons consta a l’expedient, la resolució del qual depèn de la direcció general del ram, les imatges publicades per aquest diari coincidien “amb les imatges preses en el moment de la inspecció a la nau 7G”.
Atès que les condicions de manca d’higiene eren “especialment deficients” en aquesta nau pel que fa a les instal·lacions i equips, la Conselleria va decidir tancar-la temporalment com a mesura cautelar. En aquesta nau hi havia 19.940 aus quan es va fer la inspecció, que corresponien a la modalitat de gallines camperes. Entre les mesures anunciades per Agricultura s’incloïa el “buidatge sanitari” de la nau, és a dir, un eufemisme per referir-se al sacrifici de totes elles. Les associacions animalistes han proposat una alternativa al sacrifici.
Entre les irregularitats detectades, set es van considerar greus i una lleu. La infracció lleu es refereix a la presència de cadàvers de gallines a la nau 24 hores després de la seva mort, fet que indica que “no es retiren diàriament”. Aquest fet pot suposar, segons l’expedient, un incompliment del Reial decret 3/2002, que estableix les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores. Al punt quatre de l’annex u s’estableix que tots els locals, l’equip i els utensilis que estiguin en contacte amb les gallines “hauran de ser nets i desinfectats a fons amb regularitat i, en qualsevol cas, cada vegada que es practiqui un buidatge sanitari i abans de l’arribada d’un nou lot de gallines”. Aquest punt indica igualment que totes les superfícies i instal·lacions “hauran de mantenir-se prou netes”, afirma la norma.
Segons la documentació consultada, aquest fet podria constituir una infracció lleu tipificada a l’article 14.3 de la Llei 32/2007 per a la cura dels animals. El Govern ha fixat el màxim de 600 euros per sancionar aquesta infracció, com es desprèn de l’article 16.1 c) de la mateixa llei.
28.500 euros de multa per cada infracció greu
D’altra banda, es descriu la presència d’un cadàver d’animal a l’exterior de la nau sense recollir, la qual cosa mostra “la mala gestió” en la recollida i emmagatzematge de cadàvers, amb el consegüent “risc de disseminació d’agents patògens”. Aquest fet pot suposar un incompliment de l’article 6.12 g) del Reial decret 637/2021. Aquesta normativa estableix les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles. La irregularitat pot constituir una infracció greu, segons l’article 84.20 de la Llei 8/2023 de sanitat animal.
Així, s’estableix com a falta “l’abandonament d’animals o cadàvers quan comporti un risc sanitari per als animals, per a la salut pública o es contamini el medi ambient”, així com el seu enviament a llocs no autoritzats. L’article 88 b) de la llei de sanitat animal preveu multes d’entre 3.001 i 60.000 euros per a les infraccions greus. La proposta de sanció del Govern, per aquesta infracció, és de 28.500 euros, segons consta a l’expedient.
Per a les altres cinc faltes greus es proposa el mateix rang mitjà. Per exemple, en una altra de les infraccions sancionades, es va detectar “la manca dels registres preceptius”, que fa referència al llibre de registre. És a dir, estan incomplets o no actualitzats. Aquest fet impossibilita “la comprovació del compliment de la normativa en matèria de sanitat animal”, indica l’expedient. L’article 17.1 del Reial decret 637/2021 afirma que els titulars de les explotacions han de tenir aquest llibre actualitzat.
També es va comprovar que les condicions d’higiene de les instal·lacions i equips de les naus de l’explotació són “deficients”, la qual cosa mostra que “no se sotmeten a una neteja i desinfecció periòdica i eficient”. Aquest fet pot suposar un incompliment de l’article 5 d) del Reial decret 637/2021, segons el document. Aquesta normativa indica en aquest punt que les instal·lacions i els equips han d’estar en bon estat de conservació i sotmesos a neteja i desinfecció periòdica, com ja va informar elDiario.es.
“La disposició de les construccions, instal·lacions, utensilis i equip permetrà, en tot moment, la realització d’una neteja, desinfecció, desinsectació i desratització eficaç”, afegeix la normativa. La Llei 8/2003, de sanitat animal, assenyala com a infracció greu en el punt 21 de l’article 84 la manca de desinfecció i desinsectació, així com totes les mesures sanitàries establertes en la normativa “per a explotacions i mitjans de transport d’animals”.
El Govern multa l’empresa, entre altres motius, per tenir cadàvers de gallines a la nau 24 hores després de la seva defunció, per no tenir un llibre de registre —fet que impedeix la “comprovació del compliment de la normativa sobre sanitat animal”— i per no sotmetre les instal·lacions a una “neteja i desinfecció periòdica i freqüent”
La inspecció també va certificar la presència de vuit cadàvers de rates a l’interior d’un conducte de desbastellament amb comunicació cap a l’exterior, d’acord amb la documentació consultada. Els cadàvers es trobaven en “estat de putrefacció”, cosa que evidencia “la inexistència de mesures de bioseguretat”, com ara les àrees delimitades o d’aïllament perimetral. En aquest cas, pot suposar un incompliment de l’article 6.12 b) del Reial decret 637/2021.
La Conselleria va constatar tres irregularitats greus més. La número cinc, deguda a la “ineficiència de l’aïllament de la nau davant l’entrada de mamífers que puguin actuar com a vectors de malalties”, és a dir, es refereix als vuit cadàvers de rates en estat de putrefacció, trobats a l’interior del conducte de desbastellament de la nau 7. Això mostra, segons l’expedient, que “poden entrar mamífers i animals salvatges que transmetin malalties” a l’interior de la nau.
La inspecció va detectar la presència de vuit cadàvers de rates en “estat de putrefacció”. Segons l’expedient, “poden entrar mamífers i animals salvatges que transmetin malalties” a l’interior de la nau
La número sis, després d’observar que hi havia vuit cadàvers de rates a la nau 7G “en estat de putrefacció”, que no s’havien retirat i que estaven en contacte amb les gallines. A més, es va trobar una rata “agonitzant”. Aquest fet evidencia “la manca d’aplicació de les mesures sanitàries reglamentàries”, com per exemple la desratització.
I la número set acredita que els pediluvis d’entrada a les naus (dispositius dissenyats per desinfectar el calçat del personal i dels visitants) es troben en un estat higiènic “deficient”. A més, no es disposa d’un protocol de registre de neteja i desinfecció d’aquests, cosa que evidencia “la ineficàcia de les mesures de bioseguretat i higiene”.
Aquestes tres irregularitats podrien incomplir l’article 6.12 a), b) i c) del Reial decret 637/2021, segons figura en el procediment sancionador. Totes dues deficiències es classifiquen com a greus, d’acord amb l’article 84.21 de la Llei 8/2003. Totes fixen la mateixa quantia de sanció: 28.500 euros, és a dir, el rang mitjà que estableix l’article 88 b) de la llei de sanitat animal.
El Govern: “Les decisions estan basades en informes tècnics”
Després de la polèmica generada per les imatges de la granja de Llucmajor, gravades per ARDE i Satya Animal, les entitats de protecció mediambiental i animal van exigir el “tancament immediat” de la granja. Uns dies després, 90 moviments veïnals aglutinats a l’Associació Stop Ramaderia Industrial van sol·licitar les mateixes mesures. Preguntats pels mitjans de comunicació sobre les decisions preses, tant Joan Simonet (PP), el conseller del ram, com Fernando Fernández (PP), el director general, defensen que “estan basades en els informes que elaboren els tècnics”.
“Les accions duites a terme pel director general són correctes i adequades”, va respondre Simonet després d’haver estat interpel·lat per Marc Pons (portaveu adjunt del PSOE al Parlament) en la sessió de control al Govern. En aquesta, Pons va criticar les actuacions de la Conselleria respecte a la macrogranja de Llucmajor. Per això, entre altres qüestions, va exigir a Simonet el tancament de la instal·lació avícola i el cessament del director general, Fernández. “El director general continua tenint el suport del sector agrari per la seva feina i implicació. (...) Totes les decisions preses s’han realitzat segons actes, informes, accions i propostes de resolució que han realitzat els funcionaris de la Conselleria”, va concloure Simonet.
La inspecció no va trobar cadàvers al costat de les gallines en gàbia
En l’últim reportatge publicat per aquest diari es descrivien les imatges de les naus 2 i 5, que van ser enregistrades els dies 22, 23, 25 i 27 d’abril per les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal. Pel que fa a les similituds que es podien observar respecte a les imatges difoses unes setmanes abans, sobre les naus camperes, es veia que també presentaven un estat de brutícia extrem.
Les gallines, que estan completament amuntegades i apinyades, conviuen en un espai la superfície del qual està majoritàriament coberta de pols i teranyines, des del terra fins al sostre, passant per les gàbies. Les aus presenten un aspecte pitjor que les gallines de les naus camperes pel que fa al plomatge, les crestes caigudes i la pal·lidesa. Algunes d’elles estan completament desplomades, amb àcars sobre la seva pell.
En una de les imatges més impactants, comprovada per aquest diari, es veu com una gallina que està al terra, completament desplomada i sola, té al seu voltant una closca d’ou trencada, així com restes de plomes i d’altres gallines. En d’altres, es pot observar com hi ha ous deformats o danyats, cosa que, segons la veterinària María González Sola, és una “clara simptomatologia d’afeccions a l’aparell reproductor” d’algunes aus.
Com en el cas de les naus destinades a les camperes, les gallines conviuen amb altres mortes i fins i tot amb cadàvers en diferents estadis de descomposició i putrefacció. Entre les diferències amb les imatges publicades fa unes setmanes, en aquesta ocasió no hi ha rates ni altres animals, com eriçons. Moltes d’elles estan, però, malaltes o tenen un estat de salut delicat, segons l’anàlisi de la veterinària.
El conseller d’Agricultura, Joan Simonet, va afirmar que les noves imatges publicades “són del mateix moment que les anteriors que es van publicar, de manera que formen part del mateix procés d’inspecció que es va fer”. No obstant això, la inspecció del Govern no va acreditar, a les naus 2 i 5, la totalitat de les irregularitats que mostren les imatges enregistrades. Fonts de la Conselleria d’Agricultura van assegurar, consultades per aquest diari, que només es van trobar deficiències greus a la nau 7.
“En la resta de naus no es van trobar cadàvers de gallines ni de rosegadors, ni restes que demostrin la seva presència”. “La incoació de l’expedient sancionador, respecte a la infracció d’higiene, s’aplica a totes les naus”, afirmen. No obstant això, les imatges publicades per aquest diari mostren que les gallines convivien amb cadàvers en diferents estadis de descomposició. El que no mostren, com també afirma el Govern, són imatges de rosegadors, ni tampoc dels seus cadàvers. “En la inspecció física del 27 de maig es va detectar que els trets que presenten les gallines en gàbia són característics de gallines en gàbia”, van concloure les mateixes fonts consultades.
La jutgessa obre diligències per presumptes maltractaments animals
María González Sola, veterinària col·legiada a Euskadi, va descriure un ambient “hostil” per a les gallines en gàbia de les naus 2 i 5. En una anàlisi aportada a aquest diari, la professional va desgranar diferents aspectes relacionats amb la salut de les aus. Pel que fa al plomatge —algunes d’elles estan desplomades en diferents nivells—, va afirmar que es pot deure a diferents raons.
Primer, pel fregament contra altres aus, els barrots i/o el terra de les gàbies, conseqüència de l’apinyament. Segon, per l’estrès com a resultat de “l’ambient hostil en què són forçades a viure”. Entre les causes d’aquesta ansietat va citar l’amuntegament, el soroll i la llum artificial contínua. Tercer, el desplomament podria ser conseqüència d’un “greu dèficit nutricional a causa de la posta incessant, a la possible realització de mudes forçades”. Una muda forçada indica González, consisteix a privar les aus d’aigua, llum i menjar durant una setmana per “forçar, a qui sobreviu, un altre període de posta intensiva”.
D’altra banda, la veterinària va fer una anàlisi sobre els insectes paràsits (possiblement àcars) que s’aprecien sobre les gallines més debilitades. Aquests paràsits, va explicar la professional, “són causants d’anèmia, ja que s’alimenten de la sang d’aquestes, de picor i irritació de la pell amb el consegüent estrès crònic”. Com a conseqüència, això debilita encara més l’animal “causant un estat immunitari encara pitjor, pèrdua de pes i afavorint la proliferació i contagi d’altres malalties víriques”.
Totes aquestes qüestions podrien ser compatibles amb una situació de maltractament animal. De fet, el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma ha obert diligències penals per la presumpta comissió d’un delicte de maltractament animal contra Avícola Son Perot S.A., com va informar elDiario.es. En una interlocutòria datada el 3 de juny de 2025, a la qual va tenir accés aquest diari, la jutgessa sol·licitava al Seprona de la Guàrdia Civil que dugués a terme les investigacions necessàries per aclarir els fets, així com els informes complets de totes les actuacions efectuades al voltant de l’explotació avícola. La querella per un possible delicte de maltractament animal va ser interposada per una veïna que viu en una urbanització propera a la macrogranja de Llucmajor.