LLEGIR EN CASTELLÀ
Les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal exigeixen “el tancament immediat” de la macrogranja de Llucmajor (Mallorca) després de la difusió d’unes imatges inèdites gravades entre els dies 21 i 29 d’abril, que mostren les condicions d’insalubritat, la manca d’higiene i la brutícia extremes del seu interior. Totes dues associacions van denunciar l’empresa Avícola Son Perot S.A. davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i d’abandonament animal per manca de supervisió veterinària, tal com va avançar aquest diari.
Les imatges documentades per ARDE i Satya Animal, avançades en primícia per elDiario.es, mostren que les gallines camperoles no van tenir accés a l’exterior de les instal·lacions entre els dies 24 i 29 d’abril. Tot això va ocórrer malgrat que l’empresa compta amb el certificat de benestar animal Welfair. El vídeo difós mostra que els animals viuen en condicions penoses: les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estadis de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons. Per aquests motius, ARDE també ha iniciat una recollida de signatures per reivindicar el tancament de la macrogranja.
Això suposa, segons un informe veterinari, un risc de transmissió de malalties a humans. Entre aquestes, la pesta aviària (influença), la malaltia de Newcastle (coneguda com a pseudopesta aviària), la salmonel·losi (intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (que provoca gastroenteritis). A més, s’hi assenyala la leptospirosi (que pot causar fins i tot la mort si no és tractada a temps), ja que “una de les fonts de contagi més comunes són els rosegadors”.
elDiario.es s’ha posat en contacte amb les conselleries d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, i d’Habitatge, Territori i Mobilitat per preguntar-los sobre la situació de la granja de Llucmajor, però no ha estat possible obtenir una resposta en el moment de la publicació d’aquest reportatge. És el Govern balear —presidit per la presidenta del PP, Marga Prohens— qui té les competències en la matèria. Tampoc no ha contestat Avícola Son Perot S.A., empresa responsable de l’explotació, ni l’organisme que emet el certificat de benestar animal Welfair.
“El certificat és una eina de màrqueting”
Julia Elizalde, portaveu d’ARDE —entitat que lluita per la fi de l’explotació animal—, afirma a elDiario.es que els fets documentats demostren “com les gallines camperoles no surten a l’exterior durant sis dies”. “Les portes de la nau romanen tancades”, testifica, fet que incompleix el reglament de la Comissió Europea pel que fa a la comercialització dels ous.
“És alarmant que aquesta granja tingui el segell de benestar animal, quan, des del punt de vista administratiu, la seva activitat és il·legal i penalment podria estar incorrent en diversos delictes”, assenyala a elDiario.es Marina Sánchez, presidenta de l’associació mallorquina Satya Animal. Sánchez lamenta, a més, que el certificat “es converteixi en una mera eina de màrqueting”.
Les gallines camperoles no surten a l’exterior durant sis dies
Les gallines camperoles han de tenir accés “a l’aire lliure”
El Reglament 2023/2465 de la Comissió Europea estableix que “les gallines han de poder accedir de manera ininterrompuda i durant tot el dia a un espai a l’aire lliure”. L’excepció prevista a la normativa permet als productors restringir aquest accés “durant un període limitat als matins, conforme a les bones pràctiques agràries habituals i, especialment, a les bones pràctiques en matèria de cria”. A més, el reglament indica que “quan s’hagin imposat restriccions temporals d’acord amb la legislació de la Unió, els ous podran comercialitzar-se com a ‘camperols’ malgrat aquesta restricció”.
Els ous de gallines camperoles han de produir-se en sistemes que compleixin altres condicions mínimes de protecció. Entre aquestes, s’estableix que els espais a l’aire lliure “hauran d’estar coberts de vegetació en la seva major part i no podran ser utilitzats amb altres finalitats, excepte com a horts fruiters, terrenys forestals o pastures”.
Així mateix, l’explotació també podria estar incomplint el Reial decret sobre normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles. Aquesta normativa estableix, en el seu article 6 —relatiu a les condicions higienicosanitàries i de bioseguretat de les explotacions—, que el funcionament d’aquestes granges s’ha de basar “en els principis d’higiene, bioseguretat i maneig per unitats de producció de la mateixa edat i estatus sanitari”. Per a això, s’aplica el que es preveu en el Reglament 852/2004 de la Comissió Europea, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.
La normativa estableix, dins els requisits generals dels locals destinats a la producció d’aliments, que aquests han de permetre “un manteniment, neteja i/o desinfecció adequats, evitar o reduir al mínim la contaminació transmesa per l’aire i disposar d’un espai de treball suficient que permeti una realització higiènica de totes les operacions”. Igualment, han d’evitar “l’acumulació de brutícia, el contacte amb materials tòxics, el dipòsit de partícules als aliments i la formació de condensació o floridura de fongs indesitjable a les superfícies”, a més de garantir “unes pràctiques correctes d’higiene alimentària, inclosa la protecció contra la contaminació, i en particular el control de plagues”, entre altres qüestions. “L’objectiu principal de les noves normes d’higiene generals i específiques és garantir un nivell elevat de protecció dels consumidors en matèria de seguretat alimentària”, subratlla la normativa europea.
A més, el punt 12.a) del mateix article estableix que l’explotació —o, excepcionalment, quan no sigui possible, les unitats de producció— s’ha de situar en una àrea delimitada mitjançant un vallat o un aïllament perimetral. L’objectiu és aïllar-la de “l’entrada de persones externes i minimitzar l’accés de mamífers que puguin actuar com a vectors de malalties, així com permetre un control de les entrades i sortides”. La normativa també indica que aquest vallat o aïllament perimetral “haurà d’estar en bon estat de conservació en tot moment” i haurà d’incloure totes les zones susceptibles de ser utilitzades tant pels animals com pel personal de l’explotació, de manera que “totes les activitats relacionades amb la producció avícola es puguin dur a terme dins dels seus límits”.
Fins a 1,2 milions de multa per faltes molt greus
L’article 21, relatiu al règim sancionador, estableix que, en cas d’incompliment de la llei, s’aplicarà el règim d’infraccions i sancions previst a la Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal; la Llei 32/2007, de 7 de novembre, per a la cura dels animals en la seva explotació, transport, experimentació i sacrifici, i al Reial decret 1945/1983, de 22 de juny, pel qual es regulen les infraccions i sancions en matèria de defensa del consumidor i de la producció agroalimentària.
El punt 20 de l’article 84 de la llei de sanitat animal assenyala com a infracció greu l’abandonament d’animals, dels seus cadàvers o de productes o matèries primeres “que comportin un risc sanitari per a la sanitat animal, per a la salut pública o contaminin el medi ambient”, així com el seu enviament a destinacions no autoritzades, sempre que aquest fet no estigui tipificat com a infracció molt greu.
L’article 85 de la mateixa llei assenyala com a faltes molt greus —sempre que comportin un risc per a la salut de les persones— no comunicar la mort d’un animal quan sigui legalment obligatori; la manca de comunicació, o la comunicació fora de termini, de malalties animals de declaració o notificació obligatòria —incloent-hi els casos amb risc de zoonosi o amb malalties d’especial virulència o d’extrema gravetat—, així com l’incompliment de les obligacions sanitàries en la cura dels animals si aquest suposa un risc per a la salut animal.
L’article 88 estableix que les infraccions lleus es sancionaran amb una multa de 600 a 3.000 euros; les infraccions greus, amb una multa de 3.001 a 60.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 60.001 a 1.200.000 euros.
Sanció de 150.000 euros
Fa poc, els propietaris de la granja de gallines ponedores van rebre una sanció del Govern de 150.000 euros per no disposar de l’autorització ambiental integrada. Aquest fet contravé el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2016, que fixa els requisits per regular la contaminació en aquest tipus d’activitats.
La multa va ser imposada per la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat. Tot i això, les conseqüències de l’incompliment encara estan per determinar-se completament. “Es tracta d’una activitat il·legal que va ser sancionada i que actualment està sent investigada”, assenyalen fonts d’ARDE a aquest diari, que lamenten que, malgrat tot, l’empresa no hagi deixat d’operar en cap moment.
Un informe assenyala un “focus de contagi” de malalties
Les associacions ARDE i Satya Animal ha presentat un informe veterinari davant la Fiscalia de Medi Ambient de Balears, al qual ha tingut accés aquest diari, en el qual el professional assenyala que a l’interior de la granja hi ha “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i potencialment per als consumidors”.
Entre aquests riscos, detalla la presència d’altres animals a les instal·lacions, com “abundants rosegadors” (alguns fins i tot amb signes de malaltia), situats entre els ocells i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició, tant al sòl de la nau com entre els ocells vius, la qual cosa constitueix “una font important de contaminació”; i una falta d’higiene generalitzada a la granja, ja que “la major part de la superfície està coberta de pols, ocells morts i teranyines”.
Segons el veterinari, hi ha defectes en l’aïllament de la nau “a causa dels possibles desperfectes causats pels rosegadors”, i s’assenyala que l’emmagatzematge dels ous es troba en un espai obert on poden accedir les rates, contaminant els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties, posant en risc la vida dels ocells, dels treballadors i dels consumidors d’aquests productes”, afirma el professional, que afegeix en el seu informe que s’evidencia “una neteja inadequada” i, per tant, una “desinfecció deficitària”.
Un informe veterinari assenyala que hi ha defectes en l'aïllament de la nau 'a causa dels possibles desperfectes causats pels rosegadors' i assenyala que el magatzematge dels ous es troba en un lloc obert on poden entrar les rates, contaminant els productes
Pel que fa a la presència d’animals malalts, el veterinari destaca en el seu informe que representen un focus de contagi. Així, afirma que en diverses ocasions s’observen imatges d’ocells i rosegadors amb signes evidents de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien afectar els ocells són de tipus bacterià i víric. Es destaquen especialment les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es poden transmetre dels animals als humans. Entre aquestes, s’inclouen la pesta aviària (influença aviària); la malaltia de Newcastle (coneguda com a pseudopesta aviària); la salmonel·losi (una intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (que provoca gastroenteritis).
A més, s’esmenta la leptospirosi (que pot afectar diversos òrgans, com el fetge o els ronyons, i causar fins i tot la mort si no es tracta a temps), ja que una de les fonts de contagi més comunes són els rosegadors.
Així, el veterinari conclou en el seu informe que hi ha una manca de control tant per part dels treballadors com del propietari de l’explotació, així com una manca de supervisió veterinària dels animals i de la higiene de la instal·lació. “Hi ha un risc per a la integritat física, no només dels ocells que es troben dins les naus, sinó també per al personal i el seu entorn, així com per al consumidor dels productes”, detalla el professional.
Finalment, el veterinari considera que s’estan incomplint dos principis bàsics del segell Welfair de benestar animal. En primer lloc, no es compleix l’estat de bona salut dels animals, ja que hi hauria d’haver absència de lesions, malalties i dolors. En segon lloc, tampoc es compleix el principi de “comportament social adequat”, que implica l’absència de conductes negatives com baralles o desplaçaments forçats dels animals.
“No es pot determinar el compliment o incompliment de la resta de principis bàsics de benestar animal (relatius a l’alimentació i a la zona de descans), ni tampoc de les etapes de transport i sacrifici dels animals”, conclou l’informe, basant-se en el material audiovisual inspeccionat.
La versió d’Avícola Són Perot
elDiario.es s'ha posat en contacte amb Avícola Són Perot amb l’objectiu de contrastar la informació que anava a ser publicada i recollir la seva versió, que aquest diari reprodueix íntegrament:
“Avícola Són Perot reafirma el seu compromís amb el benestar animal i la legalitat de les seves instal·lacions. Davant les recents informacions i contactes relacionats amb una possible denúncia per part de determinades organitzacions sobre l’estat de les nostres instal·lacions a Llucmajor, des d’Avícola Són Perot desitgem manifestar el següent: Totes les nostres granges, inclosa la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs. En particular, comptem amb la certificació en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d’avaluació més reconeguts a nivell europeu. De fet, dimarts passat, 20 de maig, es va dur a terme l’auditoria anual corresponent a la granja de Llucmajor, que es va superar amb normalitat.
Així mateix, les nostres instal·lacions reben inspeccions periòdiques per part dels serveis veterinaris i tècnics de l’Administració Balear, complint sempre amb els estàndards de qualitat, seguretat i benestar exigits per la normativa vigent. Per tot això, entenem que qualsevol inquietud sobre l’estat de les nostres granges queda degudament aclarida. Finalment, informem que el nostre Departament Jurídic roman atent a qualsevol possible publicació sobre aquest assumpte i actuarà en conseqüència si es considera que es vulneren els drets i interessos legítims de l’empresa“.
Fonts d’Avícola Són Perot S.A. afegeixen que les seves granges estan certificades en benestar animal, amb la certificació vigent fins a novembre de 2025. Precisament, el passat 20 de maig, els responsables d’AENOR, empresa certificadora del segell de benestar animal Welfair, van realitzar una inspecció de renovació a l’interior de la granja de Llucmajor que, inicialment, va ser positiva, encara que falta completar documentació, assenyalen les mateixes fonts.