LLEGIR EN CASTELLÀ
Es desperten amb la pudor i se'n van al llit entre mosques o olor d'excrements. Aquesta és la realitat de centenars de persones que viuen prop d'una granja avícola de Llucmajor (Mallorca), explotada per Avícola Son Perot i denunciada davant la Fiscalia de Medi Ambient per presumptes delictes d'estafa, contra la salut pública i d'abandonament animal, per l'absència de supervisió veterinària, com va avançar elDiario.es. Per aquest motiu, les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal n’han exigit el “tancament immediat”.
Alguns d’ells viuen a només 500 o 600 metres d’aquesta explotació ramadera, cosa que els suposa un immens malestar. Diverses urbanitzacions de veïns —alguns en la seva residència habitual i altres en segones residències— fa anys que estan embolcallades en una càpsula de mala olor que els persegueix dins i fora del domicili, des dels jardins fins a les estances interiors. És el relat que es dibuixa entre els habitatges més pròxims a la instal·lació de gallines ponedores, explotada per la marca Avícola Ballester, propietària de l’empresa Avícola Son Perot.
La macrogranja disposa de sis naus amb una capacitat màxima autoritzada de 135.696 gallines i un femer de 4.835 metres quadrats, segons consta en el projecte presentat davant el Govern. D’aquestes, 54.672 estarien allotjades en gàbies; 63.024, sota la categoria de camperoles, i 18.000, en producció d’aviari. Entre altres qüestions, els veïns i veïnes denuncien les emissions d’amoníac que produeix la granja, un gas contaminant que s’emet a partir de la descomposició dels excrements.
Nati, que viu a la urbanització de Tolleric —a un quilòmetre de la granja—, va comprar la casa on resideix el 2003. Segons el seu relat, ja llavors arribaven olors de la granja, però en cap cas com ara. “Quan es va tornar insuportable va ser a partir de 2019: vam passar d’olors puntuals a una situació insostenible”, assenyala a elDiario.es. “Hem de tancar portes i finestres perquè els gasos fètids, possiblement tòxics, no entrin a les cases”, afegeix. En Pep, que viu a escassos 500 metres de la granja, afirma a aquest diari que no pot “menjar a fora ni tampoc a la cuina”.
“L’últim que ens va arribar van ser les fotos de les gallines mortes”
Aquest veí lamenta que “ha deixat de fer celebracions familiars” a causa de la pudor que els arriba des de l’explotació avícola. Igual que els seus veïns, afirma que, encara que les olors i les mosques ja eren presents des del 2017, la situació va empitjorar a partir del 2019, “quan van començar a exercir l’activitat més seriosament”. “L’últim que ens va arribar van ser les fotos de les gallines mortes”, afirma a aquest diari en Xisco, veí de Tolleric. Els veïns lamenten, a més, que la instal·lació avícola funciona de manera irregular, com ha assenyalat aquest mitjà.
Segons el seu relat, quan en un primer moment van registrar les seves queixes a l’Ajuntament de Llucmajor per la manca d’autorització ambiental integrada —competència del Govern balear—, el consistori els deia que “s’havien personat a la granja, que tot estava correcte i que es complia amb la normativa”. Aquest diari s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Llucmajor, que s'ha limitat a assenyalar: “Les competències d'autorització, inspecció i seguiment d'aquesta granja corresponen a la Conselleria d'Agricultura del Govern, per la qual cosa haurien de sol·licitar la informació a aquest organisme”.
Després de les queixes presentades davant l’administració autonòmica, els propietaris de la granja sí que van rebre una sanció del Govern, de 150.000 euros, per no disposar de l’autorització ambiental integrada. Aquest requisit és imprescindible, com es desprèn del Reial decret legislatiu 1/2016, que estableix els criteris a tenir en compte en aquests casos per regular la contaminació.
Després d’anys de queixes i peticions en què exposaven insistentment els problemes de convivència que generava la granja —especialment després d’ampliar la seva producció abans de la pandèmia—, la denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears —presentada per les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal el passat 21 de maig— els ha tornat a donar un bri d’esperança.
La principal contradicció rau en el fet que Avícola Son Perot, malgrat comptar amb el certificat de benestar animal Welfair —que acredita el tracte responsable i ètic cap als animals en totes les fases de la producció industrial—, estaria incomplint l'article 6 del reial decret de normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles, el qual regula les condicions higienicosanitàries i de bioseguretat de les explotacions.
Segons les imatges documentades per aquest diari, a través d’ARDE i Satya Animal, les gallines de l'explotació van estar sense veure la llum del sol entre el 24 i el 29 d'abril. A més, les fotografies revelen les condicions penoses en què viuen els animals: gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, fins i tot amb esquelets i amb altres animals com rates (vives o enverinades) i eriçons. Aquesta situació suposa, a més, un risc de transmissió de malalties.
Una plataforma veïnal per defensar-se
Mentre el procés judicial avança i les associacions prenen el relleu d'una llarga lluita veïnal, els afectats de les urbanitzacions també mouen les seves pròpies fitxes. Fa temps que alguns residents d'edificis pròxims a la granja es van aliar, primer, en associacions coordinades per pressionar contra l'impacte de les instal·lacions avícoles. Recentment, han iniciat els tràmits burocràtics per convertir-se en una plataforma veïnal de ple dret. Aquest procés encara està pendent de la revisió de les administracions competents. Per reforçar la seva causa, a la tardor de 2024 van decidir contractar un advocat, Lorenzo Peñas Roldán, que els guia amb coneixement de causa.
És dilluns a la tarda i en Xisco torna de treballar. L'olor impregna cada dia l'habitatge, i no és l'únic problema. El veí explica com més d'una vegada han hagut de col·locar tires adhesives atrapamosques pels racons que, en pocs minuts, acabaven plenes d'insectes. A diferència d'altres veïns, en Xisco no ha passat tota la vida a la zona de Tolleric, on se situa la urbanització on ara viu. De fet, hi va arribar el 2021. L'experiència de la pandèmia el va fer prioritzar un altre estil de vida en espais rústics a l'aire lliure, així que va triar un lloc als afores per guanyar qualitat de vida. Amb aquesta idea de pau i descans va venir al lloc que avui el té compungit.
Precisament per això, com que treballa en temes de medi ambient al sector privat i té experiència en regulació sostenible, assegura que va trigar només 10 minuts a descobrir que l'empresa no tenia tots els permisos mínims necessaris. I, per tant, part de la seva activitat era irregular. En Xisco es va adonar que els propietaris de la macrogranja no disposaven de l'autorització ambiental integrada, que és obligatòria per llei.
Aquest veí va decidir enviar, pel seu compte, una consulta al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic, que té competències en la gestió de la qualitat de l'aire i és responsable de l'estat de l'atmosfera. “Els vaig enviar enllaços amb informació del projecte i alguns textos amb al·legacions que havíem presentat abans, i de les quals no havíem obtingut resposta. Pensàvem que posar-ho en coneixement d'una autoritat superior serviria com a toc d'atenció”, sosté. En Xisco va redactar un escrit de 33 pàgines, al qual ha tingut accés aquest diari, on detallava les normes que, al seu parer, infringia l'activitat de l'empresa i incloïa imatges amb desenes de mosques atrapades en un parany col·locat, assegura, durant un dia i mig a un quilòmetre de la granja.
“Excaven rases a terra i hi posen [les gallines], i aquestes imatges van ser les que vam presentar a la Comissió Balear de Medi Ambient de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat”, afirma. El 22 de març de l'any passat, en Xisco va registrar un document d'al·legacions al Govern, adreçat a aquest departament, en relació amb el projecte de granja de gallines ponedores que actualment té al costat de casa.
Xisco vive en Tolleric, a pocos metros de la macrogranja. El olor impregna cada día su casa. Asegura que la compañía 'excava zanjas en el suelo y mete ahí a las gallinas'
En el justificant de l'operació, consultat per aquest diari, Xisco demana que es tinguin en compte els seus comentaris sobre el projecte —entre els quals s'inclou la informació que l'empresa no disposava de l'autorització ambiental integrada— i ser informat de les consideracions que la Comissió de Medi Ambient hi pugui fer. “Més d'un any després, encara no en sé res”, lamenta, tot llançant un dard a les actuacions irregulars que atribueix a la companyia denunciada: “No es pot ser més pirata”.
“Ningú ens escolta”, denuncia un altre veí“
L'empresa avícola planejava construir una altra macrogranja al municipi de Sineu (Mallorca) que va rebre l'oposició frontal dels veïns i la denegació de l'autorització per part del Govern balear. “Allà [a Sineu] les administracions van frenar un projecte quan encara no s'havia convertit en un perill real, però és que aquí ningú ens escolta”, lamenta en Pep, una altra de les persones que viu a menys d'un quilòmetre de la granja de Llucmajor. “I això que ja estem, precisament, vivint dins del problema”, insisteix.
Avícola Son Perot contemplava la construcció d'una granja per a 750.000 gallines ponedores, distribuïdes en 10 naus, que haurien produït uns 156 milions d'ous anuals. Segons va denunciar Greenpeace, hauria estat “la més contaminant de tot el territori espanyol” si hagués tirat endavant. A més, hauria consumit més de 61.000 m³/any d'aigua, l'equivalent a unes 25 piscines olímpiques, en una illa que ja de per si mateix pateix una enorme pressió sobre els seus recursos hídrics.
El projecte va fracassar després que el Govern balear de Marga Prohens (PP) en denegués l'autorització ambiental, un requisit indispensable per a la seva viabilitat. De fet, les intencions d'Avícola Son Perot passaven per tancar progressivament les instal·lacions de Llucmajor per traslladar l'activitat a Sineu, però el projecte ha estat rebutjat. L'objectiu del trasllat, segons el projecte al qual va tenir accés aquest diari, era adaptar l'activitat “a les noves necessitats de mercat, complint la normativa vigent i amb els últims avenços tecnològics per a garantir el benestar dels animals, optimitzar la producció d'ous i minimitzar el possible impacte ambiental de l'activitat”.
Xisco calcula que hi ha unes 9.000 persones vinculades a les urbanitzacions pròximes a la granja. Tot i que l'afecció per les olors o mosques varia en funció de la proximitat, ell s'organitza amb altres veïns en la seva situació, distribuïts més enllà de la seva zona, la de Tolleric. Parlem de les urbanitzacions de Badia Gran, Badia Blava, Puig de Roig, Maioris o Les Palmeres, on també resideix gent que se sent molt incòmoda amb la situació derivada de l'activitat industrial. Una d'elles és na Nati, veïna directa d'en Xisco i portaveu dels afectats en una de les queixes conjuntes que es van presentar al Govern.
“Han condicionat i estan condicionant la vida a les urbanitzacions”, lamenta l'afectada en un escrit registrat al Govern l'1 de setembre de 2022 i signat per fins a cinc associacions veïnals diferents. Els veïns i veïnes es queixen que no poden gaudir d'una vida tranquil·la, ja que les emissions contaminants els impedeixen “gaudir de l'aire fresc a l'estiu”.
Els veïns lamenten que no poden gaudir d'una vida tranquil·la, ja que les emissions contaminants els impedeixen 'gaudir de l'aire fresc a l'estiu'. Xisco, un dels afectats, calcula que hi ha unes 9.000 persones vinculades a les urbanitzacions pròximes a la granja
La resposta del Govern va arribar l'1 de desembre, tres mesos després. La Direcció General d'Energia i Canvi Climàtic—depenent de la Conselleria de Transició Energètica—, organisme a qui anava dirigida la denúncia, va remetre l'escrit al Servei de Canvi Climàtic i Atmosfera. El responsable, José Carlos Cerro Garrido, va donar el vistiplau a la resposta institucional, signada per la cap de la Secció d'Atmosfera, Paula M. Elías Mir. L'organisme va detallar que havia iniciat una investigació arran de la sol·licitud.
Per a això, havia requerit informació a diversos serveis autonòmics: el Servei de Ramaderia, FOGAIBA (el Fons de Garantia Agrària i Pesquera de Balears) i la mateixa Comissió de Medi Ambient. Les investigacions van concloure que, a 15 de novembre d'aquell any —segons la informació aportada pel titular de la granja Avícola Son Perot S.A.—, la granja de Llucmajor disposava de 117.696 gallines en total. Per tant, l'autoritat regional va resoldre que es tracta d'una “activitat sotmesa a autorització ambiental integrada (AAI) segons el que es disposa en l'epígraf 9.3. a) de l'Annex I, en el Reial decret legislatiu 1/2016 del 16 de desembre”. És a dir, el que regula els mecanismes de prevenció i control de la contaminació.
El paisatge que envolta la granja de Llucmajor no és gaire variat. A les successives urbanitzacions en zona rústica, la superposició de les quals s'allunya a poc a poc de les instal·lacions avícoles i s'acosta al centre, la segueix un terreny més àrid que s'usa per a altres tasques al camp o per a algun negoci d'agroturisme. Una mica més lluny, assenyalen els veïns consultats, també hi ha un hotel “bastant luxós” que, tot i trobar-se a més distància del focus d'olors, intueixen que ha pogut tenir problemes al respecte.
Quan augmenten les temperatures, com passa en l'època actual de l'any, la situació empitjora per als veïns i veïnes d'aquestes urbanitzacions. Necessiten intensificar el consum elèctric per a climatitzar l'ambient —amb les consegüents despeses addicionals— i intentar reduir les males olors. “Ho passem veritablement malament”, reconeixen en un dels seus escrits al Govern balear, en referència a les elevades temperatures que es registren quan arriba la primavera i, sobretot, l'estiu.
La versió d'Avícola Son Perot
elDiario.es s’ha posat en contacte amb Avícola Son Perot S.A. per consultar l’empresa sobre les queixes veïnals, la qual, al seu torn, ha enviat un comunicat que reproduïm íntegrament:
Avui [aquest dimarts] hem obert les nostres portes als mitjans de comunicació (entre ells IB3 i RTVE) i hem col·laborat amb els inspectors de la Conselleria d’Agricultura, SEPRONA i AENOR perquè puguin verificar de primera mà l’estat de les nostres instal·lacions i comprovar que els animals estan correctament atesos.
Després de tot això, no podem sinó expressar la nostra més enèrgica protesta davant aquest tipus d’atacs indiscriminats i interessats que, lluny de constituir una crítica constructiva o una denúncia responsable, suposen una ofensiva injustificada contra el conjunt del sector primari del nostre país. No es tracta únicament d’un intent de perjudicar la imatge d’una empresa concreta, sinó d’una estratègia clarament orientada a deslegitimar l’activitat ramadera en el seu conjunt, ignorant el paper essencial que exerceixen els ramaders en el proveïment alimentari i en l’equilibri del medi rural.
Ens preocupa profundament que determinades associacions actuïn amb un menyspreu total pels procediments legals, accedint sense autorització a propietats privades, manipulant imatges i difonent missatges alarmistes que, més que cercar la veritat, persegueixen mobilitzar l’opinió pública des de la desinformació i el sensacionalisme. Aquestes pràctiques no només vulneren drets fonamentals de persones i empreses, sinó que generen un clima d’hostilitat que posa en risc la continuïtat de milers d’explotacions ramaderes que treballen cada dia amb responsabilitat i compromís. Avícola Són Perot està estudiant si aquests fets poden ser constitutius de delicte.
En un moment en què el sector primari necessita més suport que mai, instem les administracions, els mitjans de comunicació i la societat en el seu conjunt a no deixar-se arrossegar per discursos extremistes que criminalitzen una activitat essencial per a l’economia, la seguretat alimentària i la sostenibilitat del nostre entorn.
Des d’Avícola Són Perot continuarem defensant el treball honest i rigorós de tots els professionals del camp davant d’aquells que pretenen destruir-lo sense assumir cap responsabilitat.