LLEGIR EN CASTELLÀ
Noves imatges inèdites de la ‘macrogranja dels horrors’ de Mallorca. La instal·lació, situada al municipi de Llucmajor, ha estat al centre de la polèmica durant les últimes tres setmanes a causa de les condicions de falta d’higiene i brutícia extremes, així com per la perniciosa situació que viuen les seves gallines. A les primeres imatges publicades per elDiario.es es va descriure, principalment, la situació de les naus 3, 6 i 7, destinades a les gallines camperoles. No obstant això, tal com publica ara en primícia aquest diari, l’interior de les naus 2 i 5, de gallines en gàbia, presenta un aspecte molt similar, tot i que amb algunes diferències, segons les imatges d’ARDE i Satya Animal. Malgrat tot, aquestes dues naus (2 i 5) continuen en funcionament a data 16 de juny de 2025.
Pel que fa a les similituds, les naus esmentades presenten un estat de brutícia extrem. Les gallines, que estan completament amuntegades i apilades, conviuen en un espai la superfície del qual està majoritàriament coberta de pols i teranyines, des del sòl fins al sostre, passant per les gàbies. Les aus presenten un aspecte pitjor que les gallines de les naus camperoles pel que fa al plomatge, les crestes caigudes i la pal·lidesa. Algunes d’elles estan completament desplomades, amb àcars sobre la seva pell.
En una de les imatges més impactants, comprovada per aquest diari, es veu com una gallina que està a terra, completament desplomada i sola, té al seu voltant una closca d’ou trencada, així com restes de plomes i d’altres gallines. En altres, es pot observar com hi ha ous deformats o malmesos, cosa que, segons la veterinària María González Sola, és “clara simptomatologia d’afeccions en l’aparell reproductor” d’algunes aus. Com en el cas de les naus destinades a les camperoles, les gallines conviuen amb altres mortes i fins i tot amb cadàvers en diferents estats de descomposició i putrefacció. Entre les diferències amb les imatges publicades fa unes setmanes, en aquesta ocasió no hi ha rates ni altres animals, com els eriçons.
S'observen ous deformats o danyats, la qual cosa pot ser símptoma de danys en l'aparell reproductor
Les imatges, que fins ara no s’havien publicat, van ser gravades els dies 22, 23, 25 i 27 d’abril de 2025 per ARDE i Satya Animal, segons ha pogut comprovar aquest diari. La totalitat de les imatges publicades fins al moment van ser gravades entre els dies 21 i 29 d’abril. Cal recordar que les entitats de protecció mediambiental i animal van denunciar la granja (explotada per Avícola Son Perot S.A. sota la marca Avícola Ballester) davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Illes Balears per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i abandonament animal per manca de supervisió veterinària. Fonts del Ministeri Públic van confirmar a aquest diari que la denúncia es va registrar el 21 de maig cap a les 9 del matí.
Malgrat tot, l’empresa manté el segell de benestar animal Welfair —atorgat per AENOR— pel que fa a les gallines camperoles, tot i que de les primeres imatges consultades per aquest diari se’n desprèn que no van tenir accés a l’exterior de les instal·lacions entre els dies 24 i 29 d’abril. A aquestes presumptes irregularitats que denuncien les entitats animalistes i ecologistes cal afegir-hi les condicions d’insalubritat de l’interior de les naus, així com el mal estat de les gallines, sempre segons el que apareix a la gravació. Les imatges gravades superen les tres hores i estan dipositades a la Fiscalia de Medi Ambient de les Illes Balears.
A pesar d'estar denunciada davant la Fiscalia i de la gravetat de les imatges, l'empresa manté el segell de benestar animal Welfair —atorgat per AENOR—, pel que fa a les gallines camperoles
D’altra banda, el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma va obrir diligències penals per la presumpta comissió d’un delicte de maltractament animal contra Avícola Son Perot S.A., tal com va informar aquest diari. En un auto del 3 de juny de 2025, al qual va tenir accés aquest diari, la jutgessa sol·licitava al Seprona de la Guàrdia Civil que dugués a terme les investigacions necessàries per aclarir els fets, així com els informes complets de totes les actuacions efectuades al voltant de l’explotació avícola. La querella per un possible delicte de maltractament animal va ser interposada per una veïna que viu en una urbanització propera a la macrogranja de Llucmajor.
Només una nau té deficiències “greus”
Després de la publicació del primer reportatge, dos tècnics de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural —dependents de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural—, així com agents del Seprona de la Guàrdia Civil, van realitzar una inspecció a les instal·lacions avícoles. Aquesta visita va durar aproximadament entre les 11 del matí i les set i mitja de la tarda, segons van informar fonts de la Conselleria d’Agricultura.
En aquesta inspecció es va acreditar que les imatges publicades coincidien amb la nau 7, una de les destinades a les gallines camperoles. “L’informe dels tècnics determina que les condicions d’higiene de l’explotació són deficients, però especialment greus a la nau 7G. Per això, se n’ha ordenat la suspensió”, va afirmar el 30 de maig Joan Simonet (PP), conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. El conseller va assegurar, a més, que en el moment de la inspecció “l’explotació no tenia els registres de neteja i desinfecció”.
Agricultura va informar que el tancament de la nau 7 implicava també “el seu buidatge sanitari”, és a dir, el sacrifici de gairebé 20.000 gallines. Les entitats animalistes s’han oposat a aquesta mesura. Per mantenir-les amb vida, han ofert, a través de la Federació de Santuari d’Animals, infraestructura, suport logístic i finançament ciutadà amb l’objectiu de “aturar aquesta mesura cruel i innecessària”.
Pel que fa a la resta d’instal·lacions, Fernando Fernández (PP), director general d’Agricultura, va detallar que les deficiències que s’havien pogut constatar eren “lleus”. “En cap cas suposen infraccions greus. Es tracta d’aspectes que es poden resoldre”, va indicar. De la mateixa manera, pel que fa a la nau 7G —que està tancada en aquests moments—, va assenyalar que s’hi havien trobat un total de 15 gallines mortes. Segons va explicar, es tracta d’“una quantitat que no és rellevant, però sí que ho és l’estat de descomposició en què s’han trobat els animals, cosa que constata que no es retiren diàriament, que és el que marca la normativa”.
Pel que fa a les instal·lacions, la nau 1 està destinada a les gallines en sòl, les 2 i 5 a les de gàbia, les 3, 6 i 7 a les camperoles i la 4 és un centre de classificació d’ous, segons la documentació que es va presentar al Govern el gener de 2024. La granja de Llucmajor va rebre fons europeus per valor de 381.777 euros a través del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears (2014-2020) per a la construcció i adquisició d’equips per a la instal·lació d’un centre de classificació d’ous.
La macrogranja disposa de sis naus (set si comptem el centre de classificació d’ous) amb una capacitat màxima autoritzada de 135.696 gallines i un femer de 4.835 metres quadrats, segons consta en el projecte presentat davant el Govern. Entre elles, 54.672 poden estar allotjades en gàbies; 63.024 sota la categoria de camperoles i 18.000 en producció en aviari. La nau 7 es va tancar després de les deficiències detectades pel Govern, que van ser qualificades de “greus” en la inspecció tècnica.
El Govern va tancar una nau amb deficiències "greus", però continuen en funcionament sis més. La macrogranja té una capacitat màxima de 135.696 gallines
Un ambient “hostil” per a les gallines
María González Sola, veterinària col·legiada a Euskadi, ha consultat les imatges gravades a les naus 2 i 5 destinades a les gallines en gàbia. En una anàlisi aportada a aquest diari, la professional desgrana diferents aspectes relacionats amb la salut de les aus. Pel que fa al plomatge, assenyala que hi ha “alopècia marcada, en zones dorsals, cervicals i caudals”, així com presència de plomes “amb aspecte trencadís i arrissat, amb desgast, trencament i malformació”.
Segons la veterinària, que algunes gallines estiguin més o menys desplomades es deu a diferents raons. En primer lloc, afirma que pot ser degut al fregament contra altres aus, els barrots i/o el sòl de les gàbies, conseqüència de l’amuntegament. En segon lloc, pel estrès com a conseqüència de “l’ambient hostil en què són forçades a viure”. Entre les causes d’aquesta ansietat es cita l’amuntegament, el soroll i la llum artificial contínua. En tercer lloc, el desplom és compatible amb un “sever dèficit nutricional degut a la posta incessant, a la possible realització de mudes forçades”. Una muda forçada, assenyala González, consisteix en privar les aus d’aigua, llum i menjar durant una setmana per “forçar, a qui sobreviu, un altre període de posta intensiva”. Finalment, la professional observa que les gallines tenen infeccions a la pell o parasitàries. “Generalment, aquest aspecte es deu a una combinació de tots els factors esmentats”, afegeix.
D’altra banda, la veterinària fa una anàlisi sobre els insectes paràsits (possiblement àcars) que s’aprecien sobre les gallines més debilitades. Aquests paràsits, explica la professional, “són causants d’anèmia, ja que s’alimenten de la sang d’aquestes, de picor i irritació de la pell amb el consegüent estrès crònic”. Com a conseqüència, això debilita encara més l’animal “causant un estat immunitari encara pitjor, pèrdua de pes i afavorint la proliferació i contagi d’altres malalties víriques”. Entre elles, es destaquen malalties víriques (la malaltia de Newcastle, per exemple), bacterianes (salmonel·la i E.coli) i paràsits interns, algunes de les quals ja van ser apuntades per un altre veterinari en el primer reportatge publicat per aquest diari sobre la granja de Llucmajor.
Els paràsits de les gallines són causants d'anèmia, ja que s'alimenten de la sang d'aquestes, de picor i irritació de la pell amb el conseqüent estrès crònic (María González Sola — Veterinària)
Així mateix, González afirma que la pal·lidesa de la cresta, la barbeta, les potes i la pell és conseqüència de totes les raons esgrimides anteriorment. Així, la professional assenyala que algunes de les aus estan malaltes, desnodrides, parasitades en abundància i sotmeses a condicions de possible maltractament animal a causa de diferents situacions d’estrès (l’amuntegament, la manca de llum, l’exposició a infeccions i parasitacions, així com condicions higièniques “deplorables”).
La veterinària María González assenyala que algunes de les aus estan malaltes, desnodrides, parasitades en abundància i sotmeses a condicions de possible maltractament animal a causa de (amuntegament, falta de llum, exposició a infeccions i parasitacions, etc.)
Segons la professional, algunes gallines presenten “tons amoratats” a les crestes, que són símptoma de cianosi, la qual cosa pot indicar una malaltia respiratòria avançada (bronquitis infecciosa, aspergilosi, manca de ventilació…), septicèmia (infecció generalitzada) o anèmies en fases molt avançades. “Les crestes cianòtiques i de gran mida són símptoma d’un efecte hormonal avançat que es produeix quan es dóna una muda forçada (o diverses)”, assegura la professional. “En forçar-les a patir pics hormonals, les crestes perden el to vascular”, afegeix.
Finalment, pel que fa als ous amb closca rugosa, explica que el seu estat es pot deure a diferents factors. Entre ells, apunta a la desnutrició i/o a problemes a l’aparell reproductor que afecten l’oviducte (concretament a l’úter on es forma la closca, ja sigui per manca de nutrients com el calci, metionina o vitamines). A més, indica que l’estat d’aquests ous també es pot observar en gallines “amb bronquitis infecciosa aviària”.
La manca d’higiene suposa una infracció greu
L’estat que presentava l’interior de les naus 2 i 5 (durant els dies 22, 23, 25 i 27 d’abril d’aquest any), destinades a gallines en gàbia, pot suposar l’incompliment d’algunes lleis de l’ordenament jurídic espanyol.
Pel que fa a la presència de cadàvers de gallines en diferents estats de descomposició a l’interior de la nau, podria suposar un incompliment del Reial Decret 3/2002, que estableix les normes mínimes de protecció de les gallines ponedores. Al punt quatre de l’annex u s’estableix que “tots els locals, l’equip i els utensilis que estiguin en contacte amb les gallines hauran de ser netejats i desinfectats a fons de manera regular i en qualsevol cas cada vegada que es practiqui un buit sanitari i abans de l’arribada d’un nou lot de gallines”. Aquest punt indica que totes les superfícies i instal·lacions “hauran de mantenir-se suficientment netes”. “Els excrements s’hauran de retirar amb la freqüència que sigui necessària, i les gallines mortes diàriament”, afegeix la norma.
Quant a les condicions higièniques que presenta la macrogranja, el Reial Decret 637/2021, que estableix les normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles, indica en el seu article 5 d) que les instal·lacions i equips “hauran de mantenir-se en bon estat de conservació i sotmetre’s a neteja i desinfecció periòdica”. “La disposició de les construccions, instal·lacions, utillatge i equip possibilitarà, en tot moment, la realització d’una neteja eficaç, desinfecció, desinsectació i desratització”, afegeix la normativa. La llei 8/2003, de sanitat animal, assenyala com a infracció greu en el punt 21 de l’article 84 “la manca de desinfecció, desinsectació i quantes mesures sanitàries s’estableixin reglamentàriament, per a explotacions i mitjans de transport d’animals”.
La versió del Govern
ElDiario.es s'ha posat en contacte amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, competent en la matèria, a la qual se li ha preguntat si les imatges publicades aquest dilluns coincideixen amb les deficiències que van detectar els tècnics d'Agricultura (així com els agents del Seprona) a la inspecció del 27 de maig. Aquestes fonts governamentals asseguren que “les imatges poden semblar similars, però no ho són”.
“En totes les naus es van detectar deficiències en les condicions higièniques, però només en la nau 7G eran suficientment greus per imposar mesures cautelars”, torna a explicar Agricultura. “En la resta de naus no es van trobar cadàvers de gallines ni de rosegadors, ni restes que demostrin la seva presència”. “La incoació de l’expedient sancionador, respecte a la infracció d’higiene, s’aplica a totes les naus”, afirmen.
Aquestes mateixes fonts informen que, des de l’obertura de l’expedient del 30 de maig —quan s’expliquen les conclusions de la inspecció del 27 de maig—, cada setmana hi ha controls a la granja de Ses Cisternetes “per verificar que no hi ha deficiències en l’explotació, pel que fa a la higiene i el benestar animal”. En un control del 6 de juny, els tècnics de la Conselleria d’Agricultura van verificar que les deficiències d’higiene detectades el 27 de maig s’havien corregit. L’11 de juny, els tècnics van fer una revisió documental dels plans d’higiene, desinfecció i desratització, presentats per l’empresa propietària. “No es va detectar cap incidència”, asseguren. Està prevista una nova visita presencial el pròxim 19 de juny.
Cal assenyalar també, insisteixen les mateixes fonts, que la producció d’ous és “un indicador clau de la bona salut de les gallines”. “A la granja de Ses Cisternetes hi ha una bona producció d’ous. No tenen cap problema sanitari”, indiquen. Agricultura argumenta que totes les decisions estan basades en els informes que elaboren els tècnics. Així, la Conselleria es reafirma en les decisions adoptades fins el moment, respecte a la granja de Llucmajor, segons expliquen a aquest diari. “En la inspecció física del 27 de maig es va detectar que els trets que presenten les gallines en gàbia són característics de gallines en gàbia”, conclouen. Cal recordar que les imatges publicades aquest dilluns van ser gravades els dies 22, 23, 25 i 27 d’abril.
L’empresa va defensar que “compleix” la legalitat
Aquest diari s’ha posat en contacte amb Avícola Son Perot S.A. amb la finalitat de contrastar les noves informacions que s’anaven a publicar i la seva resposta, després de veure les imatges, ha estat: “Sense comentaris. Gràcies”. Després de la publicació dels primers reportatges, Avícola Son Perot (la societat que explota la granja, els ous de la qual es comercialitzen sota la marca Avícola Ballester), a través d’un portaveu, va proposar una visita a la granja perquè aquest diari comprovés in situ que “compleixen la llei”. Al principi, l’empresa només volia mostrar les condicions de la nau 1, destinada a les gallines en terra. No obstant això, les imatges publicades per aquest diari assenyalaven les naus de les gallines camperoles, especialment la 6 i la 7.
Durant el recorregut, Gorka Moreno, director general d’Avícola Son Perot, va defensar que la macrogranja compleix amb la legislació vigent quant al manteniment de les gallines ponedores, així com de les seves condicions d’allotjament i benestar. “Aquesta és la vida d’una granja avícola habitual”, va insistir. Després d’insistir, l’empresa va accedir a ensenyar les naus 6 i 7. A l’interior d’aquestes, les gallines es trobaven visiblement amuntegades. Tanmateix, Moreno va insistir que la granja compleix la legislació vigent pel que fa a les gallines camperoles.
Finalment, responsables d’Avícola Son Perot van mostrar la nau 2, una de les destinades a les gallines en gàbia. Aquestes imatges, fins a la publicació d’aquesta notícia, no havien sortit a la llum. Atès a la seva política, l’empresa va demanar no treure cap imatge de les gàbies. “No és perquè estiguin mal ateses, sinó perquè és una pràctica que estem eliminant. Estem apostant per terra i per camperoles”, van aclarir.
En una primera versió, portaveus de la granja van afirmar a aquest diari, abans de la publicació de la primera notícia, que les imatges que tenia aquest diari de les naus 3, 6 i 7 no es corresponien amb les seves instal·lacions, i que la informació era falsa. Després de la publicació de la investigació, l’empresa va deixar de dir que no eren les seves instal·lacions i va canviar el discurs: les imatges eren “producte d’una manipulació” de les entitats de protecció mediambiental i animal.