Un Jutjat obre diligències contra els propietaris de 'la granja dels horrors' de Mallorca per presumpte maltractament animal

Nicolás Ribas

11 de junio de 2025 10:10 h

0

El Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha obert diligències penals per la presumpta comissió d'un delicte de maltractament animal contra l'empresa Avícola Ballester -marca comercial d'Avícola Son Perot SA-, propietària de la macrogranja de Llucmajor (Mallorca), que des de fa diverses setmanes es troba al centre del focus informatiu per les publicades en primícia per elDiario.es el passat 26 de maig i que es van fer virals per les condicions d'insalubritat, manca d'higiene i brutícia extremes del seu interior.

En la seva resolució, a què ha tingut accés aquest mitjà, la jutgessa sol·licita al Seprona de la Guàrdia Civil que dugui a terme les investigacions necessàries per aclarir els fets així com els informes complets de totes les actuacions efectuades al voltant de l'explotació avícola. La querella per un possible delicte de maltractament animal ha estat interposada per una veïna, si bé l'empresa no té constància oficial de la interlocutòria, segons assegura a elDiario.es, per la qual cosa assenyalen que no ho han recorregut i apunten que tampoc faran valoracions sobre això.

A la seva resolució, datada el 3 de juny de 2025, la jutgessa apunta a l'existència d'indicis de possible maltractament animal, com ha avançat Última Hora, per la qual cosa ha acordat obrir diligències prèvies per determinar si l'empresa ha incorregut en delicte.

Les imatges que revelen les pèssimes condicions en què conviuen les gallines van ser enregistrades per les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal entre els dies 21 i 29 d'abril. Aquests fets incompleixen, a més, almenys dos articles del reial decret de normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles que regula les condicions higiènic-sanitàries i de bioseguretat de les explotacions.

Com revelen les imatges, les aus vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons. Les organitzacions van alertar que la presència d'altres espècies a la granja pot comportar un “risc de transmissió de malalties a humans”, com la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosi (infecció de la sang), entre d'altres.

“Focus de contagi” de malalties

Les associacions ARDE i Satya Animal van presentar un informe veterinari davant la Fiscalia de Medi Ambient de Balears el 21 de maig de 2025, en el qual el professional assenyala que a l'interior de la granja hi ha “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i potencialment per als consumidors”.

Entre aquests riscos, va detallar la presència d'altres animals a les instal·lacions, com “abundants rosegadors” (alguns fins i tot amb signes d'estar malalts), entre les aus i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició (tant al terra de la nau com entre les aus vives), cosa que és “una font important de contaminació” i la manca d'higiene a la granja, ja que “la major part de la superfície està coberta de pols, aus mortes i teranyines”.

Segons el veterinari, hi havia defectes en l'aïllament de la nau “degut als possibles desperfectes causats pels rosegadors” i va assenyalar que l'emmagatzematge dels ous es trobava en un lloc obert on poden entrar-hi les rates, la qual cosa contamina els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties, posant en risc la vida de les aus, dels treballadors i dels consumidors d'aquests productes”, afirmava el professional, que afegia al seu informe que s'evidenciava “una neteja inadequada” i, per tant, una desinfecció “insuficient”.

Pel que fa a la presència d'animals malalts, el veterinari destacava que són un focus de contagi. Així, afirmava que en diverses ocasions es veien imatges d'aus o rosegadors amb signes de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien tenir les aus són les bacterianes i víriques. Es destacaven les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es poden transmetre dels animals als humans. Entre elles, la pesta aviar (influença); la malaltia de Newcastle (coneguda com la pseudopesta aviar); la salmonel·losi (intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (provoca gastroenteritis).

A més, es destacava la leptospirosi (pot afectar diversos òrgans com el fetge o el ronyó i fins i tot provocar la mort si no es tracta a temps), ja que “una de les principals fonts de contagi són els rosegadors”.

Així, el veterinari concloïa al seu informe que hi ha una manca de control “tant per part dels treballadors com per part del propietari de l'explotació”, així com una manca de supervisió veterinària cap als animals i la higiene de l'explotació. “Hi ha un risc per a la integritat física, no només de les aus que es troben dins les naus, sinó també per al personal i el seu entorn, així com per als consumidors dels productes”, detallava el professional.

El Govern va acreditar les imatges

La Conselleria d’Agricultura del Govern —que dirigeix Joan Simonet, del PP— ha proposat multar amb fins a 420.000 euros —en total, set sancions— la macrogranja de Llucmajor després de la publicació de les imatges. A més, Agricultura va tancar la nau set —destinada a les gallines camperes—, segons varen informar fonts de la Conselleria a aquest diari. Cal assenyalar que l'empresa encara disposa del segell de benestar animal Welfair, que atorga AENOR, referit a la comercialització dels ous camperols.

Aquest és el resultat de la inspecció que van dur a terme els tècnics de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural el 27 de maig, que, juntament amb agents del Seprona de la Guàrdia Civil, van inspeccionar les instal·lacions avícoles des de les 11 del matí fins a les 19:30, és a dir, més de vuit hores. En aquesta inspecció, es va corroborar que les imatges gravades i difoses per les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal coincidien amb les que els tècnics van observar allà. Així, Agricultura va informar que el tancament d’aquesta nau implicarà el seu “buidatge sanitari”. És a dir, el sacrifici de les més de 20.000 gallines que albergava, així com la immobilització dels ous en producció o que estiguessin al magatzem procedents d’aquesta zona de la granja.