LLEGIR EN CASTELLÀ
La Federació de Santuaris d'Animals (organització sense ànim de lucre que té com a objectiu aconseguir una regulació específica dels refugis d'animals) ha exigit “una solució ètica i urgent” davant el sacrifici decretat pel Govern balear a la macrogranja de Llucmajor. L'explotació avícola de Mallorca es troba al punt de mira després de les imatges publicades en primícia per elDiario.es el passat 26 de maig i que es van fer virals per les condicions d'insalubritat, manca d'higiene i brutícia extremes del seu interior.
El 27 de maig passat, tècnics de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural —que dirigeix Joan Simonet, del PP— i agents del Seprona de la Guàrdia Civil van realitzar una inspecció de més de vuit hores a les sis naus de Llucmajor. En una d'elles, es va acreditar que les imatges publicades coincidien amb aquesta instal·lació, per la qual cosa el Govern en va decretar el tancament així com el“buidat sanitari”de les més de 20.000 aus. És a dir, el seu sacrifici. Les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal, que van facilitar les imatges inèdites gravades entre el 21 i el 29 d'abril, rebutgen el sacrifici de les gallines i exigeixen tant al Govern com a l'empresa, Avícola Son Perot SA, una alternativa que no sigui “cruel amb els animals”.
“Fem una crida urgent a les autoritats locals, al propietari de l'explotació ia la Conselleria d'Agricultura per aturar aquesta mesura cruel i innecessària”, assenyala María González Sola, secretària de la Federació de Santuaris d'Animals (FESA), qui afirma que aquesta alternativa no posa “en risc en cap moment les mesures sanitàries necessàries per al correcte trasllat dels animals”.
Per tant, el que ofereix l'ONG animalista és “una alternativa real i compassiva: el trasllat immediat de tots els animals afectats a una xarxa de santuaris associats, on podran ser acollits, rehabilitats i viure lliures d'explotació”. Així, afirmen que diversos dels seus membres han confirmat la seva disponibilitat per acollir les gallines i“garantir-los una vida digna”. Entre ells, asseguren que han ofert la seva infraestructura santuaris i refugis com La vida color frambuesa, Espíritu Libre, Mis Amigas Las Palomas (MALP), Finca Arkadia i El Hogar. Per a transportar-les de manera segura, sostenen, compten amb diverses organitzacions com Salvando Peludos, que “han mostrat interès i suport” per a encarregar-se del trasllat. Per a finançar el seu rescat, indiquen que compten amb la col·laboració ciutadana.
Finalment, en el seu comunicat, FESA exigeix al Govern balear facilitar “permisos per al seu rescat i transport”, indicant que la federació animalista seguirà “en tot moment els protocols de trasllat concordes als permisos sanitaris pertinents”. “Aquest cas reflecteix la urgent necessitat, com a societat, de canviar la forma en què tractem als altres animals”, conclouen.
FESA és una unió de diferents col·lectius i associacions que té com a objectiu “crear una xarxa de col·laboració de diverses entitats de protecció animal tant a nivell nacional com a l'estranger”. La seva finalitat és aconseguir una regulació específica “per als santuaris i els refugis d'animals de caràcter permanent”. És una ONG en defensa dels drets dels animals, que lluita per a “donar asil als més necessitats” i que puguin estar “emparats per lleis de protecció animal justes”.
Un jutjat investiga“possible maltractament animal”
Mentrestant, el Jutjat d'Instrucció número 11 de Palma ha obert diligències penals per la presumpta comissió d'un delicte de maltractament animal contra l'empresa Avícola Ballester —Avícola Son Perot SA és una de les empreses sota el paraigua d'aquesta marca comercial—, propietària de la macrogranja de Llucmajor.
En la seva resolució, a què va tenir accés aquest mitjà, la jutgessa sol·licita al Seprona de la Guàrdia Civil que dugui a terme les investigacions necessàries per aclarir els fets així com els informes complets de totes les actuacions efectuades al voltant de l'explotació avícola. La querella per un possible delicte de maltractament animal ha estat interposada per una veïna, si bé l'empresa no té constància oficial de la interlocutòria, segons va assegurar a elDiario.es, per la qual cosa van assenyalar que no ho han recorregut i apunten que tampoc faran valoracions sobre això.
A la seva interlocutòria, datada el 3 de juny de 2025, la jutgessa apunta a l'existència d'indicis de possible maltractament animal per la qual cosa van acordar obrir diligències prèvies per determinar si l'empresa va poder incórrer en delicte. La granja de Llucmajor comercialitza els ous de la marca Avícola Ballester.
Les imatges que van revelar les pèssimes condicions en què viuen les gallines van ser enregistrades per les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal entre els dies 21 i 29 d'abril. Aquests fets incompleixen, a més, almenys dos articles del reial decret de normes bàsiques dordenació de les granges avícoles que regula les condicions higienicosanitàries i de bioseguretat de les explotacions.
Les imatges mostren que els animals es troben en condicions penoses. Les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals, com ara rates (vives o enverinades) i eriçons. Les organitzacions van alertar que la presència d'altres espècies a la granja pot comportar “risc de transmissió de malalties a humans”, com la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosi (infecció de la sang), entre d'altres.
La granja podria ser “un focus de contagi”
Les associacions ARDE i Satya Animal van presentar un informe veterinari davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Balears, el 21 de maig de 2025, en el qual el professional va assenyalar que a l'interior de la granja hi ha “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i potencialment per als consumidors”.
Entre aquests riscos, va detallar la presència d'altres animals a les instal·lacions, com “abundants rosegadors” (algun fins i tot amb signes d'estar malalt) entre les aus i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició (tant al terra de la nau com entre les aus vives), el que és “una font important de contaminació”. Així mateix, va lamentar la manca d'higiene de la granja, ja que “la majoria de la superfície està coberta de pols, aus mortes i teranyines”.
Segons el veterinari, hi havia defectes a l'aïllament de la nau “a causa dels possibles desperfectes causats pels rosegadors” i assenyalava que l'emmagatzematge dels ous es trobava en un lloc obert on poden entrar les rates, cosa que pot contaminar els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties posant en risc la vida de les aus, els treballadors i els consumidors d'aquests productes”, afirmava el professional, que afegia al seu informe que s'evidenciava “una inadequada neteja” i, per tant, una inadequada “desinfecció”.
Pel que fa a la presència d'animals malalts, el veterinari destacava al seu informe que són un focus de contagi. Així, afirmava que diverses vegades es veien imatges d'aus o rosegadors amb signes de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien tenir les aus són les bacterianes i víriques. S'hi destacaven les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es podien transmetre d'animals a humans. Entre elles, la pesta aviària (influença); la malaltia de Newcastle (coneguda com la pseudopest aviària); la salmonel·losi (intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (provoca gastroenteritis).
A més, s'assenyalava la leptospirosi (pot afectar diversos òrgans com el fetge o el ronyó i causar fins i tot la mort si no és tractada a temps), ja que“una de les fonts de contagi més comuns són els rosegadors”.
Així, el veterinari concloïa al seu informe que hi ha una manca de control “tant per part dels treballadors com per part del propietari de l'explotació”, així com una manca de supervisió veterinària cap als animals i la higiene de l'explotació. “Hi ha un risc cap a la integritat física, ja no només de les aus que es troben dins de les naus, sinó per al personal i el seu entorn, així com per al consumidor dels productes”, detallava el professional.
El Govern no va trobar “risc” per a la salut pública
El Govern va informar la setmana passada, després de les anàlisis sanitàries realitzades a l'explotació avícola, que no havien trobat riscos per a la salut pública pel que fa als ous. Aquest diari ha pogut comprovar aquest extrem tant per fonts de la Conselleria dAgricultura, Pesca i Medi Natural, com a través duna resolució del mateix organisme.
Després de la inspecció realitzada pels tècnics d'Agricultura i els agents del Seprona de la Guàrdia Civil, les anàlisis de l'administració pública van concloure que, tot i detectar-se un serotip de salmonel·la, és una varietat que no és zoonòtica —que és la que es pot transmetre d'animals a humans—. Per tant, com que no és zoonòtica, “no té incidència en la salut pública”, detallen aquestes fonts. “És un tipus de salmonel·la que afecta únicament els animals. El seu origen és impossible de determinar, fins i tot pot estar a les pròpies vacunes. Es tracta d'un fet habitual, sobretot a les gallines que estan a l'exterior”, van explicar.
“D'aquesta manera, les anàlisis van determinar que no hi ha risc per a la salut pública”, van insistir les mateixes fonts. Per aquest motiu, detallaren, “no s'aplicarà cap mesura de restricció, ni retirada d'ous dels establiments comercials… ja que no hi ha cap repercussió per a la salut pública”. Així, van recordar que les varietats zoonòtiques, que sí que suposarien activar els protocols i l'alerta sanitària, són les varietats S. Enteritidis, S. Typhimurium i S.Typhimurium monofàsica. “Aquests serotips estan totalment descartats a les analítiques fetes”, van assegurar.
“La població pot estar tranquil·la perquè els ous que surten de les granges referides no tenen cap problema per al consum humà”, va afirmar a aquest diari Fernando Fernández, director general d'Agricultura del Govern. “D'aquesta manera, des de la Conselleria donem per tancada aquesta via. Seguirem fent els Programes de Control de Salmonella com marca el Programa Nacional”, va sentenciar.