LLEGIR EN CASTELLÀ
Llucmajor és una localitat del sud de Mallorca el nucli urbà de la qual es troba a l'interior, i que combina zones rurals amb àrees costaneres. En els darrers dies, s'ha situat al centre del focus informatiu, després que aquest diari avancés que la macrogranja que hi ha en aquest municipi ha estat denunciada davant de la Fiscalia de Medi Ambient de Balears per presumptes delictes d'estafa, contra la salut pública i abandonament animal per l'absència de supervisió veterinària. Situada a la perifèria de Mallorca i amb una activitat turística important, el municipi té prop de 40.000 habitants, dels quals 15.000 resideixen al nucli històric. Ara mateix està governat per un tripartit del PP, Vox i l'Agrupació Social Independent (ASI).
En el ple ordinari del mes de setembre de 2024, a iniciativa del PSOE, es va aprovar per unanimitat una resolució conjunta dels socialistes juntament amb els partits municipalistes Llibertat Llucmajor, Més per Llucmajor i s'Ull per instar l'Ajuntament de Llucmajor, així com el Govern, a auditar i revisar tota l'activitat de la macrogranja avícola Son Perot“, verificant que s'adequa a la llicència d'activitat, que no s'excedeixi la quantitat d'animals autoritzats i gestiona correctament els residus. La resolució instava que, en cas d'incompliments, s'apliquessin les sancions corresponents.
En la proposta de resolució, Jaime J. Oliver, portaveu del PSOE de Llucmajor, mostrava la seva preocupació per les informacions sobre el projecte de macrogranja —finalment denegat pel Govern del PP de Marga Prohens— que la mateixa empresa projectava a Sineu, amb una explotació avícola d'unes 750.000 gallines. A l'inici del text, Oliver lamenta els “possibles efectes negatius” de les explotacions de ramaderia intensiva, entre les quals destaca la contaminació dels recursos hídrics; la degradació del paisatge; l'augment de les emissions de gasos contaminants; els possibles problemes de salut pública i els efectes nocius per a la població que viu als voltants, a causa de les males olors i les plagues d'insectes.
Així, Oliver remarca que aquests projectes generen“conflictes socials ”en llocs com Llucmajor, on les comunitats locals“ han expressat preocupació per les molèsties”, així com pel benestar animal, a més de la “falta de transparència en la gestió d'aquestes instal·lacions”. En aquest sentit, lamenta que les macrogranges solen estar controlades per “grans corporacions” que prioritzen“ el benefici econòmic” per sobre de la qualitat dels aliments i la salut pública. “És essencial donar suport als petits productors, redistribuir la riquesa i enfortir l'economia local”, argumenta el portaveu socialista.
Finalment, per a defensar la seva iniciativa, va recordar que “un Govern d'esquerres va dotar a Espanya d'una Llei de Benestar Animal (2023)” i que com a socialistes “reclamem respecte i cura pels animals també en l'àmbit productiu”. “Les explotacions intensives no són compatibles amb els principis de benestar animal”, assegura Oliver. Per aquest motiu, el portaveu socialista exigeix “revisar i enfortir la normativa que regula aquestes activitats a Mallorca, assegurant un equilibri entre el desenvolupament del sector primari i la protecció del medi ambient”, així com la qualitat de vida de les comunitats rurals.
En converses amb elDiario.es, Oliver afirma que l'Ajuntament de Llucmajor, governat per un tripartit entre el PP, Vox i ASI, “no ha pres cap mesura” per complir amb la resolució, i que només va ser aprovada per l'Executiu local com una “cortina de fum” per a acontentar la ciutadania. Aquest diari s'ha posat en contacte amb el Consistori, que s'ha limitat a assenyalar que “les competències d'autorització, inspecció i seguiment de la granja corresponen a la conselleria d'Agricultura del Govern, per la qual cosa haurien de sol·licitar informació a aquest organisme”.
La major part de les competències estan repartides entre dues conselleries del Govern de Prohens: Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (PP) i Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo (PP). Cal recordar que entre el 2015 i el 2023 hi va haver dues legislatures progressistes al Govern amb Francina Armengol (PSOE) com a presidenta. Els problemes a la macrogranja comencen el 2017 i s'aguditzen el 2019, segons han relatat veïns de les urbanitzacions confrontants a aquest diari.
La llicència d'obra és del 1968
L'Ajuntament de Llucmajor concedeix, amb data de 1968 -durant el període franquista- la llicència d'obra per a un projecte de granja al municipi, segons el projecte bàsic presentat davant el Govern el gener del 2024. Concretament, el 7 de novembre d'aquell any l'empresa PIEMA SA presenta un projecte per a la construcció d'una “nau per a bestiar” de 1.197 metres quadrats.
Amb el pas de les dècades, a la calor del desenvolupament urbanístic i turístic que van experimentar les Balears, la granja es va anar ampliant. El 10 de setembre de 1979, PIEMA SA presenta davant del Consistori un projecte per a la construcció de quatre naus“ destinades a granja porcina” —actualment només hi ha gallines ponedores— de les quals dues disposarien de 639,60 metres quadrats i les altres dues de 623,20 metres quadrats. En total, una superfície de 2.525,60 metres quadrats.
Segons la mateixa documentació, el 2006 —fa gairebé 20 anys— a la parcel·la “ja existien totes les construccions que es poden trobar actualment”. Tot i això, Avícola Son Perot sol·licita el 2023 “la legalització de totes aquelles construccions sense llicència que constitueixen l'explotació agropecuària”, com es desprèn del projecte presentat davant del Govern. “Com se sol·licita l'autorització ambiental integrada per l'ampliació del cens d'animals superant les 40.000 places de gallines ponedores”, destaca el text.
Precisament, els propietaris de la granja de gallines ponedores van rebre recentment una sanció del Govern, de 150.000 euros, per no tenir l'autorització ambiental integrada. Això va en contra del que dictamina el Reial Decret Legislatiu 1/2016, que delimita els requisits a tenir en compte en aquests casos per regular la contaminació, com va informar elDiario.es. La multa la van rebre de part de la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.
La multa va ser imposada per la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat. Tot i això, les conseqüències de l’incompliment encara estan per determinar-se completament. “Es tracta d’una activitat il·legal que va ser sancionada i que actualment està sent investigada”, assenyalen fonts d’ARDE a aquest diari, que lamenten que, malgrat tot, l’empresa no hagi deixat d’operar en cap moment.
A més, recentment, el 23 de maig, va entrar en vigor el Decret llei 1/2025, de mesures urgents per a la protecció de les persones i del medi natural en relació amb determinades explotacions ramaderes intensives d'aviram a Balears. La disposició addicional quarta d'aquest decret llei, que modifica la llei agrària balear, estableix que les noves explotacions avícoles, així com les ampliacions de les ja existents, es poden autoritzar únicament si es respecten unes distàncies mínimes al sòl urbà residencial, determinades segons la capacitat ramadera.
En el cas de la granja de Llucmajor, aquesta és a aproximadament un quilòmetre dels nuclis urbans de Tolleric i Badia Gran. Si l'explotació supera les 80.000 gallines ponedores, segons la nova normativa, “ha de mantenir una distància no inferior a 6.000 metres lineals respecte del sòl urbà residencial més proper”. Tot i que la granja ja està en funcionament, ho fa sense l'autorització ambiental integrada. Per tant, si es pretengués tramitar qualsevol nova autorització, aquesta hauria d'ajustar-se a les exigències del nou decret llei, requisits que actualment l'explotació no compleix.
El Govern ha iniciat una investigació
Els inspectors de Medi Ambient de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, així com agents del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil es van desplaçar aquest dilluns al matí a les instal·lacions de la granja de Llucmajor, després que aquest diari publiqués en primícia la presumpta situació de brutícia extrema i maltractament animal.
Joan Simonet, conseller d'Agricultura, va explicar als mitjans de comunicació que, de moment, “no es planteja el tancament” cautelar de la granja. Tot i així, va reconèixer que la instal·lació no compta amb la declaració ambiental integrada -que l'empresa estaria tramitant a través de la Conselleria de Territori-, malgrat que aquest requisit és obligatori per a granges com la de Llucmajor.
El conseller del ram també va admetre que a l'octubre es va denunciar davant de la Fiscalia la possible comissió per part dels responsables de la granja d'un delicte ambiental. El Seprona va visitar les instal·lacions i va realitzar les corresponents diligències, però el procediment va ser arxivat el febrer passat. La darrera inspecció, per part del Govern, es va fer el 27 de febrer passat. Els funcionaris de la Conselleria, va assegurar Simonet, no van veure la situació que ara han denunciat les entitats animalistes.
S'investigarà si hi ha“nous incompliments”
Simonet va voler precisar que els expedients administratius que l'empresa tenia oberts fins ara estaven relacionats amb la gestió de residus o la qualificació dels ous, que comercialitzaven com a campers quan realment eren de gàbia. “En el moment en què s'arxiva la denúncia penal nosaltres hem tornat a començar amb els expedients i les multes administratives que havíem detectat ”, va indicar.
Ara, va afirmar, caldrà determinar si els fets denunciats pels animalistes suposen una reincidència en aquests supòsits o són nous incompliments de la normativa, cosa que determinarà “si s'ha de prosseguir amb el procediment administratiu o si s'obre un penal”. En qualsevol cas, Simonet va expressar la seva cautela després de ser preguntat per la possibilitat de decretar el tancament preventiu de l'explotació avícola. “En aquest moment jo no puc parlar de tancar. A més, en un tancament cal veure què fas amb els animals que hi ha dins”, va exposar.
De moment, va apuntar, s'hauran de valorar les circumstàncies que els inspectors i els agents de l'Institut Armat puguin corroborar durant la seva inspecció de les instal·lacions, de les quals derivarà si es tracta d'un assumpte de salut pública o de maltractament animal. “Són diferents motius, no és el mateix que els ous siguin un perill per a la salut pública, que això ara no ho podem dir, ho han de veure els inspectors de Salut Pública, o si és un tema de benestar animal”, va manifestar. Amb tot, ha puntualitzat que l'empresa comercialitzava únicament els ous de les gallines i no la seva carn.
El conseller va assegurar desconèixer el nombre de gallines que acull la granja avícola de Llucmajor, però va puntualitzar que, en datar l'autorització de fa més d'una dècada, no s'atenia al límit de 40.000 que marca el decret que actualment s'està tramitant al Parlament. “Mentrestant, aquestes gallines el que nosaltres hem dit és que si tenen 130.000 gallines i han de ser 40.000 no matarem a 90.000 en un dia. Llavors, se li proposa a l'empresa que vagi fent un pla de desescalada”, va subratllar. Aquest pla és el que la companyia ja ha presentat i que en un principi hauria d'haver complert abans que finalitzi enguany, va subratllar.
La granja continua operant“amb normalitat”
La granja avícola de Llucmajor continua operant amb normalitat després de les més de vuit hores de registre d'agents del Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil i dels inspectors de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural. Tot i que els portaveus de la granja van afirmar a elDiario.es, abans de la publicació de la primera notícia, que les imatges que tenia aquest diari no es corresponien a les seves instal·lacions, i que la informació era falsa, després de la publicació de la investigació l'empresa ha reconegut implícitament que sí que són les seves instal·lacions.
Tot i això, consideren que les imatges gravades són “producte d'una manipulació” de les entitats de protecció mediambiental i animal. Tot i això, aquestes associacions han presentat proves de verificació —localització GPS i dates de diaris locals— que han estat consultades i verificades per aquest diari.
En declaracions a Europa Press, el director general de l'empresa Avícola Son Perot, Gorka Moreno, no ha confirmat -tot i que tampoc ho ha descartat- que les imatges difoses per les entitats ARDE i Satya Animal, en què es veien gallines vives convivint amb cadàvers, rates i brutícia extrema, corresponguin a la seva explotació.
Moreno ha titllat de “sensacionalistes i extremistes” i ha afirmat que el que s'hi pot veure no és el “dia a dia” de l'empresa. Des de l'empresa han acusat els col·lectius animalistes de “manipulació” i de generar una sensació d'“alarmisme”. “Totes les granges per dins són iguals”, han esgrimit. El director general de l'explotació, però, ha reconegut que en els vídeos difosos s'observen, en part, les instal·lacions i algunes de les seves etiquetes.