Un jutjat de Palma arxiva el cas de la “macrogranja dels horrors” mentre els veïns recorren a l’Audiència Provincial

El Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma ha acordat el sobreseïment provisional de la causa de la macrogranja de Llucmajor en considerar que no queda acreditada la comissió de cap delicte per part de l’empresa Avícola Son Ballester, la qual desenvolupa la seva activitat comercial sota la marca Avícola Son Perot S.A. Cal assenyalar que l’explotació avícola de Llucmajor ha estat durant els darrers mesos en el focus informatiu arran de les imatges publicades en primícia per aquest diari el passat 26 de maig, que es van fer virals per les condicions de manca d’higiene i brutícia extremes de l'interior.

La Sala ha arribat a aquesta conclusió després d’analitzar la denúncia presentada per la plataforma veïnal ‘Stop Macrogranja Llucmajor sense olors ni mosques’, juntament amb altres entitats i persones afectades. En l’escrit es denunciava la presència d’animals morts, les deficiències higienicosanitàries i els riscos per a la salut animal i pública derivats de les condicions de la macrogranja, fets presumptament constitutius d’un delicte d’explotació avícola. També s’hi va adjuntar l’informe emès pel Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil, complementat per Ramaderia i Sanitat Animal.

L’acte judicial, avançat per IB3 i al qual ha tingut accés elDiario.es, reconeix la presència de cadàvers de gallines en diferents estats de descomposició a les instal·lacions, fet que evidencia deficiències en la seva retirada i, per tant, higienicosanitàries. Tanmateix, la Sala conclou que aquestes deficiències corresponen a infraccions administratives, ja sancionades, i no penals.

Pel que fa a l’alta mortalitat de l’explotació, el jutjat argumenta que els índexs de mortalitat dels animals es troben dins dels límits considerats “normals” —segons l’escrit judicial—, és a dir, per sota de l’1%. Un percentatge que no s’atribueix a cap mena de maltractament ni malaltia. El jutge tampoc considera que existeixin riscos sanitaris a l’explotació de Mallorca, una conclusió que es desprèn de les proves de Sanitat Animal realitzades, que han descartat els serotips de salmonel·la controlats, “no apreciant-se risc sanitari d’entitat penal”, recull la resolució.

Respecte a la presència de rosegadors i els nombrosos errors de bioseguretat a les naus on s’allotgen les aus, el jutjat ha reiterat que es consideren estrictament incompliments de caràcter administratiu per part de l’empresa del sector alimentari. A més, es considera que aquests incompliments, ja corregits, no causen un perjudici greu acreditat per a la salut o el medi ambient.

Finalment, pel que fa al possible delicte de maltractament animal, la Sala descarta el delicte de l’article 340 bis del Codi Penal —que regula els actes delictius comesos contra els animals— en interpretar que no s’ha produït un maltractament actiu o dolós. Afegeix, així mateix, que no queda acreditada cap lesió greu, ni patiment greu ni tampoc morts causades per una conducta penalment rellevant. En aquest sentit, resol que les deficiències detectades a la macrogranja de Llucmajor, que afecten el benestar de les gallines, no “assoleixen el llindar de gravetat exigit pel tipus penal”. Per aquests motius, en considerar que els fets no constitueixen delicte —sense perjudici de les responsabilitats administratives—, el jutjat ha decretat el sobreseïment provisional de la causa.

La plataforma veïnal recorre

Lorenzo Peñas, advocat de l’Associació Stop Macrogranja Llucmajor, confirma a elDiario.es que els veïns i veïnes afectats per les males olors amb origen a la “macrogranja dels horrors” presentaran un recurs d’apel·lació contra l’acte del Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma davant l’Audiència Provincial de les Illes Balears. Els veïns, ara constituïts en plataforma, insisteixen en l’escrit, consultat per aquest diari, que es van adherir a la denúncia presentada per les associacions de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal a causa de les “males condicions de vida que patien els animals a causa de la situació d’insalubritat de la granja en qüestió”. En aquest document es recorda que l’explotació avícola, quan va ser ampliada, va començar a funcionar “sense la corresponent autorització administrativa, sent coneixedores d’aquest fet les autoritats competents”, com ja va informar aquest diari.

El motiu de la denúncia es fonamentava, segons assenyalaven, en una sèrie de “danys i perjudicis soferts pels veïns confrontants amb la granja des de l’any 2019”. L’origen del dany que denuncien es troba, asseguren, en les “plagues d’insectes i mosques” i en les “males olors” que van començar a produir-se a totes les residències properes a l’explotació avícola. Els fets denunciats per la plataforma veïnal van ser comprovats en inspeccions posteriors de tècnics del Govern balear, segons els expedients administratius consultats per aquest diari.

A aquests danys cal sumar, assenyalen, una “pèssima gestió del tractament dels cadàvers dels animals, havent-se trobat durant diversos anys diferents fosses d’animals morts als voltants de l’explotació”. Aquests fets els han causat, lamenten, un perjudici “tant emocional com econòmic”, segons la seva versió, motiu pel qual van decidir constituir-se en plataforma. Prèviament, afirmen que havien presentat denúncies davant les administracions de manera individual, sense resultat.

A causa del perjudici que afirmen patir, es van personar com a acusació particular després de l’obertura de diligències, en les quals es sol·licitava investigar la societat mercantil propietària de l’explotació avícola per la possible comissió de delictes de maltractament animal, contra el medi ambient, contra l’ordenació del territori, així com d’estafa al consumidor.

“És important aquest extrem, perquè no només parlem d’un maltractament animal, sinó que també està en risc la salut de les persones, i no s’ha practicat cap diligència en relació amb els quatre amuntegaments il·legals de fems que es van localitzar, fotografiar i comunicar a l’autoritat competent els anys 2024 i 2025”, lamenten en el recurs d’apel·lació dirigit a l’Audiència Provincial de Palma.

Pel que fa al possible delicte contra l’ordenació del territori, la plataforma veïnal considera, després d’haver estudiat el sòl de la zona, que hi ha sospites fonamentades que “la majoria de les naus construïdes a la zona l’any 2017, concretament sis de les set naus, es troben construïdes en sòl no urbanitzable”. Així mateix, alguna de les naus podria estar construïda, afirmen, sobre una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

Tot i que afirmen haver sol·licitat la pràctica de diverses diligències (la declaració dels representants legals de l’empresa com a investigats; la declaració testifical de càrrecs públics tant de l’Ajuntament de Llucmajor com del Govern; la declaració de la representant legal de la mercantil AENOR; l’aportació de la cèdula urbanística de totes les parcel·les on s’han construït les set naus per comprovar si les obres es van fer conforme a la llei; la declaració d’un perit catedràtic que pugui valorar els “diferents focus de plagues i infecció”, així com la declaració del veterinari de la macrogranja), el jutge instructor només ha tingut en compte “el breu informe emès pel SEPRONA, en el qual només es fa referència a l’absència aparent de maltractament animal, sense aprofundir en altres aspectes, com les plagues d’insectes a les cases confrontants, les males olors o el tractament dels cadàvers de la granja”.

“La decisió de sobreseure les actuacions per no resultar degudament justificada la perpetració del delicte manca de fonament i justificació legal, ja que no és que no s’hagin esgotat les possibilitats d’investigació dels fets, sinó que ni tan sols s’han iniciat”, lamenta la representació legal de la plataforma en el seu escrit, i afegeix que el sobreseïment provisional s’ha produït “sense haver practicat ni una sola de les proves sol·licitades per les acusacions”. Per aquests motius, conclouen, sol·liciten recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Palma.

Els animalistes lamenten l’arxiu de la causa

Julia Elizalde, portaveu de l’associació de protecció mediambiental i animal ARDE, afirma a aquest diari que el sobreseïment provisional de l’acusació per maltractament animal en el cas d’Avícola Ballester “no esborra les imatges ni els fets documentats”. Les gravacions, recorda, mostren cadàvers putrefactes, gallines amuntegades, plenes d’àcars i desplomades, així com la convivència d’animals vius amb desenes de cossos en descomposició, l’acumulació de brutícia extrema i aus malaltes. Aquests fets, aclareix, han estat valorats per “professionals veterinaris”.

En aquest sentit, les entitats animalistes afirmen que respecten les decisions judicials, però matisen que no es poden normalitzar “situacions que evidencien un patró d’abandonament, insalubritat i patiment animal en una explotació que, a més, ja ha estat sancionada administrativament per un total que s’acosta als 400.000 euros”. “Continuarem utilitzant totes les vies legals i socials al nostre abast per exigir responsabilitats, transparència i el tancament d’una explotació que ha generat alarma veïnal, riscos per a la salut pública i, sobretot, un evident perjudici per a milers d’animals”, conclou.