LLEGIR EN CASTELLÀ
És difícil accedir a Cala Espart, un petitíssim racó natural situat a Santa Eulària, prop de l'exclusiva urbanització de luxe Roca Llisa. El vigilant de seguretat d'aquest nucli de viles de propietaris situat al costat del camp de golf avisa: el camí està “impossible” a causa de les últimes tempestes. Un fet que estranya, ja que a penes queda el record d'aquestes últimes pluges quan s'està sofrint la calor de finals d'agost. Indica que és millor anar-hi des de la localitat de Jesús. L'accés a la cala es complica per a un banyista qualsevol, però no per als inquilins o propietaris d'aquestes construccions de luxe que plaguen el litoral i que aquest estiu han estat objecte de polèmica per intentar privatitzar Cala Espart instal·lant hamaques i ombrel·les sense permís de Costes.
Va succeir al juny, quan diversos veïns d'habitatges adjacents van veure com una treballadora es dedicava llarga estona a desplegar els elements de platja, ocupant gran part de la sorra sense posseir la llicència pertinent. Segons estableix la normativa, perquè una empresa pugui proporcionar aquest servei amb finalitats comercials requereix d'una concessió pública per part de l'Ajuntament en cas que la platja sigui urbana (i per tant de competència municipal) o per part del Govern balear, a través de la Direcció General de Costas, si pertany al domini públic marítim-terrestre.
La situació no és nova. Durant el mateix mes va succeir una cosa similar a Cala Molí, en el terme municipal de Sant Josep. En aquest cas, el cansament d'un veí el va portar a desinstal·lar per voluntat pròpia les hamaques i ombrel·les que había posat una vila, guanyant-se el respecte de tota la comunitat, com va publicar al juny Nou Diari. Román, director d'operacions de El Silencio Ibiza, l'únic beach club d'aquesta cala josepina, assegura que, en el seu negoci, estan sotmesos setmanalment a inspeccions de l'Ajuntament en tractar-se d'una concessió. De fet, es poden comptar sobre la sorra exactament els mateixos elements que estableix la fita.
Segons estableix la normativa, perquè una empresa pugui proporcionar aquest servei amb finalitats comercials requereix d'una concessió pública per part de l'Ajuntament en cas que la platja sigui urbana (i per tant de competència municipal) o per part del Govern balear, a través de la Direcció General de Costas, si pertany al domini públic marítim-terrestre
“Aquesta persona -afirma referint-se als responsables d'ocupar bona part de la platja sense permís- va decidir arribar un matí i instal·lar aquí a la punta diverses hamaques i ombrel·les”. Encara que ell no ho va veure en primera persona, els veïns, amb els que té bona relació, li van contar que es tractava d'una família estrangera propietària d'una vila situada en els vessants de Cala Molí.
Pel que sembla, era un dels treballadors qui baixava a la sorra, durant tots els dies de les vacances dels seus caps, a assentar tot tipus d'objectes per al seu confort durant el dia de sol i salnitre. No es tractava, com havien confós alguns, d'una empresa privada, sinó d’empleats contractats per la família d'alt poder adquisitiu. Així ho corrobora Román, qui assegura que ningú estava “fent diners” llogant aquests elements de platja, sinó que els utilitzaven per a gaudir ells mateixos, a diferència d'altres viles turístiques que sí estarien cobrant un plus per oferir als seus clients aquest servei.
Encara que no coneix a la persona que va retirar finalment les hamaques i les ombrel·les, va corroborar a través de la premsa local que es tractava d'un veí de les cases pròximes a la cala. El pols veïnal contra els propietaris va culminar amb un cartell que va aparèixer al costat de la desmantelació de l'acomodament: “La platja és un espai públic i no està inclosa en la casa que heu llogat. Si voleu posar la vostra hamaca, veniu com tothom i col·loqueu-la on vulgueu. Eivissa lliure de pirates!”, va publicar en la mateixa informació Nou Diari. Les accions veïnals, sumades a les publicacions dels mitjans, van ser suficients per a cessar les pràctiques invasives dels propietaris de la casa de luxe.
El pols veïnal contra els propietaris va culminar amb un cartell que va aparèixer al costat de la desmantelació de l'acomodament: 'La platja és un espai públic i no està inclosa en la casa que heu llogat. Si voleu posar la vostra hamaca, veniu com tothom i col·loqueu-la on vulgueu. Eivissa lliure de pirates!'
Privatització de l'espai públic
“No vull dir que es pensessin que la platja era seva, però sí que podien accedir a ella amb el seu elevat nivell de comoditat, desfavorint als altres banyistes”, assenyala el director d'operacions del beach club eivissenc. Aquesta escena no és molt habitual a la cala, assegura Román. Encara que la versió xoca amb la dels veïns, qui van denunciar que la instal·lació privada es produïa des del matí fins a la tarda i que a vegades l'escena s'havia repetit durant setmanes.
A Cala Molí, les viles de grans dimensions esquitxen el paisatge muntanyenc que s'alça des del petit enclavament d'aigües cristal·lines i còdols -pedres i roques del litoral-, al costat d'antigues casetes, a la dreta, que recorden la -no tan- antiga vida dels pescadors de Balears. El mateix succeeix en altres cales de Sant Josep, com a Cala Vadella, on les edificacions es multipliquen entre els arbres massa prop de la costa. Segons ha assegurat l'Ajuntament del municipi a eldiario.es, aquest estiu no s'ha formalitzat davant l'administració municipal cap queixa per la instal·lació d'elements de platja per part de viles privades.
A Cala Molí, les viles de grans dimensions esquitxen el paisatge muntanyenc que s'alça des del petit enclavament d'aigües cristal·lines i còdols al costat d'antigues casetes, a la dreta, que recorden la -no tan- antiga vida dels pescadors de Balears
D'altra banda, el cas de El Silencio de complir rigorosament amb el nombre d'elements marcats per la licitació i amb el preu que cobra als seus clients (un total de deu euros), no es repeteix en moltes de les concessionàries del litoral, com va poder esbrinar aquest diari a principis d'estiu. A Cala Bassa, el desplegament de llits balinesos per part del Cala Bassa Beach Club (CBbc) ocupa tot el quilòmetre de costa, sense deixar a penes espai als altres banyistes. També obliga els clients a consumir a l'establiment per a gaudir de les instal·lacions del negoci, per les que alguns turistes arriben a pagar fins a 300 euros.
A Cala Bassa, el desplegament de llits balinesos per part del Cala Bassa Beach Club (CBbc) ocupa tot el quilòmetre de costa, sense deixar a penes espai als altres banyistes. També obliga els clients a consumir a l'establiment per a gaudir de les instal·lacions del negoci, per les que alguns turistes arriben a pagar fins a 300 euros
Inspeccions policials frustrades
Un altre enclavament que ha estat escenari d'abusos aquesta temporada ha estat Cala d’a Serra (Sant Joan), on l'únic quiosquet que hi ha va sobrepassar sense pudor les hamaques permeses a la sorra, com va denunciar en el seu moment Diario de Ibiza. Els agents de la Policia Local del municipi van fer una inspecció en la cala després que una entitat ecologista de l'illa critiqués la situació a través dels mitjans i les xarxes socials. Però a la seva arribada, només van poder confirmar que sí s'estaven complint els elements màxims permesos per normativa, va informar el mateix mitjà local, que també va publicar una imatge on es poden comptabilitzar perfectament un total de 30 llits.
Va ser una de les integrants de l'entitat ecologista Amics de la Terra qui, en primera persona, va comprovar que s'estaven saltant els límits de la concessió, explica a elDiario.es Juanjo Torres, un dels seus portaveus. “El que va passar va ser que es va córrer la veu de seguida per les platges del municipi i les concessionàries van recollir a tot córrer el que no podien tenir”, detalla. Es desconeix, no obstant això, des d'on es va comunicar el missatge. A partir d'aquests fets, l'Ajuntament de Sant Joan es va comprometre a dur a terme inspeccions la resta de l'estiu en tot el litoral de la seva competència.
Torres lamenta que la falta de control sobre qualsevol activitat a Eivissa es tradueix en que es cometin contínuament il·legalitats per “terra, mar i aire”. En la mar Mediterrània, sobretot, amb el lloguer de charters que no compleixen gairebé mai les normes mediambientals i destrossen durant la navegació el fons marítim, especialment a través dels fondejos sobre prades de posidònia, espècie protegida en tota la comunitat autònoma balear.
Un dels portaveus d’Amics de la Terra, Juanjo Torres, lamenta que la falta de control sobre qualsevol activitat a Eivissa es tradueix en que es cometin contínuament il·legalitats per "terra, mar i aire"
Però la indignació va encara més enllà quan aquestes accions també tiren fora dels espais naturals i públics als residents, que han anat engendrant durant els últims anys, estiu rere estiu, una sensació d'absoluta “injustícia” davant la qual només els queda fer el cor fort. “Ara passa amb l'ocupació de platges, però el problema al final és deixar tot allò relacionat amb el turisme al lliure albir i a mercè dels diners”, conclou el portaveu d’Amics de la Terra.