La llei contra l'homofòbia aprovada al Parlament, en 6 claus

Eufòria i emoció al Parlament de Catalunya del col·lectiu de persones Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals. Una àmplia majoria de la cambra ha aprovat la Llei contra l'homofòbia, que té com a objectiu combatre la discriminació contra els homosexuals i els transsexuals. En el ple celebrat avui, el Parlament ha donat llum verda (110 vots a favor i 18 en contra) a la norma, només rebutjada pel PP i, en alguns articles, d’UDC. Analitzem aquesta norma, pionera a l’Estat i a Europa, en sis claus.

1. El règim sancionador i la inversió de la prova, cavalls de batalla de la llei. Els principals punts forts de la norma aprovada avui són la inversió de la prova –o reversió de la càrrega– i el règim sancionador. Segons la plataforma LGTBcat, la inversió de la prova “és pas molt important” en els casos de discriminació en què sovint, expliquen, és molt difícil reunir proves, i que implica que sigui la persona presumptament discriminadora la que hagi de provar que no ha discriminat. Per contra, aquest matís és el que més preocupa a sectors conservadors. En canvi, des de sectors conservadors. Segons els bisbes “és perillós” que hagi de ser l'acusat qui demostri la seva innocència, al revés de l'habitual, que és l'acusador qui ha de demostrar la culpabilitat. Pel que fa al règim sancionador, Eugeni Rodríguez, portaveu del Front d'Alliberament Gay de Catalunya (FAGCAT), explica que és del tot imprescindible que la llei contempli eines i mecanismes que penalitzin seriosament les discriminacions, com és el cas d’un estricte règim sancionador com a eina per eradicar la violència homòfoba.

2. Una llei pionera en el marc internacional. Avui en dia, l’homosexualitat es persegueix a 77 països del món i, amb aquesta norma, Catalunya –juntament amb l’Argentina— es posa al capdavant de la lluita per l’eradicació de l'homofòbia, la transfòbia i la lesbofòbia. En el cas català l’ordenament obliga els poders públics a deixar-se assessorar pel Consell Nacional de les persones LGBT, que passa a ser un òrgan participatiu i consultiu permanent. El Govern haurà de dotar-se d’un òrgan coordinador de les polítiques LGBTi i oferir un servei d’atenció integral. Haurà de garantir, a més, la formació i la sensibilització dels professionals i dels treballadors de l’administració. La llei incideix especialment en els àmbits de l’educació, les universitats, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, l’ordre públic, els establiments penitenciaris, el món laboral i les polítiques de família. Els impulsors de la plataforma, sostenen que la norma “és pionera a l’Estat i a Europa” i que amb la seva aprovació es culmina una llarga reivindicació. Val a dir que l'abril passat, Galícia va aprovar una llei contra la LGTBIfòbia també pionera a l'Estat, malgrat que el PP va rebaixar-ne en gran part la seva ambició. També cal mencionar el cas andalús, on el juliol passat s’aprovava una mesura que reconeix el dret de les persones a la lliure autodeterminació del seu gènere. En paraules del portaveu de LGTBcat, Eugeni Rodríguez, la normativa catalana suposa una “reparació històrica” per a un col·lectiu que ha patit violència durant molts anys arreu del món.

3. Pressió del moviment LGTBcat. L’aprovació de la norma no hagués estat possible sense la pressió incondicional del col·lectiu de LGBT –l'acrònim emprat per a referir-se col·lectivament a les persones Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals– que porta anys remant per aprovar aquesta normativa. Les diferents entitats impulsores sostenen que amb aquesta nova legislació s'avançarà decisivament en la garantia els drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i que eradicaria definitivament l'homofòbia, la lesfòbia i la transfòbia. L’origen de la reivindicació per l’aprovació de la mesura neix fa més de quatre anys. Després dels treballs de redacció i d’un llarg procés participatiu, l’any 2010 va ser presentada i aprovada en el marc del Consell Nacional LGTB. Però no va ser fins a maig de 2013 que no es va registrar al Parlament. Ara fa una mica més d’un any, el 17 de juliol de 2013, es va votar l'accés a tràmit, ja aleshores amb l'esmena a la totalitat del PPC. El recurs dels populars a l’estiu només ha pogut endarrerir una conquesta que suscita un ampli consens a la cambra. La normativa aprovada ara va arribar a la cambra a través d'una iniciativa legislativa popular i va ser presentada conjuntament, per Esquerra, Socialistes, Iniciativa-Esquerra Unida i la CUP.

4. L’obstruccionisme del PP. Abans de l’estiu, quan els anys de lluita del col·lectiu LBTB tot semblava que tindrien final feliç, un recurs d’última hora presentat pel Partit Popular de Catalunya (PPC) va impedit que el Parlament completés el darrer tràmit per aprovar definitivament la llei contra l'homofòbia. Una àmplia majoria de la cambra –ERC, PSC, ICV-EUiA, C's, CUP i CDC— havia donat llum verda a un text que significava un pas fonamental per la igualtat de drets que reivindica incansablement el col·lectiu LGTB, principal impulsor de la llei. El PPC, juntament amb UDC, s'hi van posicionar en contra i van portar la proposició de llei al Consell de Garanties Estatutàries.

5. La petjada dels bisbes. Els bisbes catalans no han estat al marge de la mesura. Aquest mateix any van mostrar la seva preocupació pel projecte de llei en un comunicat públic. L'Església catòlica, que no es pronuncia sobre la majoria de lleis aprovades pel Parlament, havia expressat la seva “preocupació” per un projecte de llei en tràmit a la cambra catalana. En un comunicat, els bisbes expressaven la seva “preocupació” per un projecte que consideren “molt desencertat, tal com està redactat, per les greus conseqüències que pot tenir en l'exercici dels drets humans de la llibertat religiosa, de pensament i de consciència dels ciutadans de Catalunya”.

6. La doble ànima de CiU. Avui al Parlament, Els democristians s'han distanciat de nou de Convergència per discrepàncies amb el règim sancionador, l'apartat d'educació i la inversió de la prova de càrrega, fet que suposa que l'acusat hagi de demostrar la seva innocència. Si la qüestió sobiranista ha estat la divergència més mediàtica entre el partits que formen la coalició nacionalista, la qüestió de gènere és encara més essencial. Conscients d’aquesta enèsima contradicció interna, el portaveu del CiU al Parlament, Jordi Turull, havia tret importància al fet que CDC i UDC votessin diferent en fins a tres articles de la llei que són aspectes nuclears, com ara el règim sancionador i la reversió de la càrrega. “En alguns temes hi ha un criteri diferent i ens l'hem respectat”, va dir Turull.