LLEGIR EN CASTELLÀ
Després de diversos dies de silenci, la Casa Reial ha decidit justificar aquest dijous la seva decisió d'atorgar el títol de “Reial” a una entitat contrària a la unitat del català. Segons Zarzuela, la mesura es basa en uns suposats informes de “diferents institucions competents” que ni comparteix ni detalla, és a dir, que amaga deliberadament, tal com ha avançat el diari Última Hora i han confirmat fonts de la Casa del Rei a elDiario.es.
La Casa Reial va decidir distingir la setmana passada a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, que defensa erròniament que a les Balears no es parla català, sinó el pseudoidioma balear. Això va en contra del consens lingüístic, social i polític que existeix sobre quina llengua es parla a les Illes. Tant l'Estat d'Autonomia com la gran majoria d'experts en la matèria avalen que a l'arxipèlag es parla català i que el balear és un dialecte, com ho podria ser l'andalús en relació amb l'espanyol.
Tot i això, Zarzuela es manté ferm en la seva decisió i assenyala que “mai i en cap cas” dóna compte de les entitats que avalen la concessió del títol de “Reial”. Aquest és l'argument que li serveix per no compartir aquests suposats informes. A més, la Casa Reial insisteix que aquest procediment ha seguit les vies protocol·làries i habituals, segons ha comentat a l'esmentat diari i ha pogut confirmar elDiario.es.
Vox s'uneix a la defensa del “balear”
La concessió del títol de “Reial” a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà ha servit a aquesta entitat per guanyar notorietat en els darrers dies. De fet, han presentat un registre al Parlament perquè es declari l'existència de la llengua balear com a llengua minoritària espanyola. Vox -que, igual que l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, pertany al moviment conegut com a “gonellisme”- ha decidit posar el seu granet de sorra i ha presentat una pregunta adreçada al vicepresident del Govern balear del PP, Antoni Costa, per preguntar-li si el seu Govern està a favor de “substituir la denominació català per la de 'llengües balears'” a l'Estatut.
Tot i això, ni Antoni Costa ni el Govern balear del PP semblen interessats a donar suport a aquesta iniciativa. Va ser el mateix Costa qui es va desmarcar la setmana passada dels plantejaments de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà: “Aquí hi ha una llengua pròpia, que és el català, pròpia de Balears, i el Govern no discuteix què disposa l'Estatut ni tampoc la unitat de llengua”. Tot i que l'Executiu de Marga Prohens defensa aquesta unitat, ha implementat al llarg d'aquesta legislatura diverses mesures que afecten la salut del català a les Illes, empès pel seu soci, Vox, de qui depèn parlamentàriament per poder governar.
La universitat pública, en contra
El Govern balear del PP no ha estat l'únic que s'ha desmarcat de l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. També ho han fet la Universitat de les Illes Balears (UIB) -la institució oficial consultiva per a tot allò que es refereix a la llengua catalana a la Comunitat Autònoma- i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) -entitat encarregada de fixar la normativa de la llengua catalana-. Aquestes dues institucions han rebut “amb sorpresa” la decisió de Zarzuela.
Per a aquestes entitats, la 'Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà' “preconitza unes normes ortogràfiques, un lèxic i una gramàtica que transgredeixen totalment la normativa per la qual es regeix la llengua catalana”. “Davant d'una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes”, van expressar des de la UIB i l'IEC.
En un comunicat, la UIB ha recordat que la denominació de 'catalana' està reconeguda per la Filologia i per la Romanística internacional per referir-se al conjunt de totes les varietats de la llengua parlada a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Balears, la Catalunya del Nord, l'Alguer i la Franja d'Aragó.
Ambdues van recordar que l'Estatut d'Autonomia estableix, a l'article 4, que la llengua pròpia de les Balears és la catalana, que té el caràcter de llengua oficial juntament amb el castellà. L'article 35, a més, esmenta que les modalitats insulars del català de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera han de ser objecte d'estudi i protecció, però sempre sense perjudici de la unitat de la llengua. També van fer referència a la Llei de normalització lingüística de Balears, que reconeix el català com a llengua pròpia de les Illes i afirma que ha estat sempre l'instrument amb què els illencs han fet les seves màximes aportacions a la cultura universal.
“És donar un Nobel a un 'curandero'”
“La Casa Reial ha concedit el títol de 'Real/Reyal' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle d'apologia de la incultura i del negacionisme acadèmic i científic de l'altura de Millán Astray. Els Borbons fent de Borbons”, va comentar a X (abans Twitter) el líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Ja tinc un argument més per ser republicà”, afegia Josep Castells (Més per Menorca).
“El secessionisme lingüístic, la pretensió que les diferents variants del català són llengües diferents, ha estat una eina per dividir, enfrontar i desapoderar els parlants. Tot i ser acientífic i contrari al consens filològic, s'ha practicat al País Valencià, on s'ha explotat la denominació històrica de valencià per promoure la divisió”, afirmava en un fil la Plataforma per la Llengua.
Per la seva banda, el partit El Pi-Proposta per les Illes Balears va defensar que atorgar el títol de Reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà “és com donar-li el premi Nobel de Medicina a un 'curandero'”. “No s‟entén com la Casa Reial ha pogut atorgar aquesta distinció a una associació que s'ha inventat la grafia d'una llengua. Estem davant d'un grup que fomenta la incultura i va en contra dels acadèmics i estudiosos de la nostra llengua”, va afirmar el conseller insular de la formació Antoni Salas.
El gonellisme
L'Acadèmi de sa Llengo Baléà, fundada el 1992, pertany al moviment conegut com a gonellisme, que va néixer d'unes cartes en què un magistrat defensava un català estàndard que protegís més les variants mallorquines i que ha derivat en una defensa -sense base acadèmica- que el català i el balear són idiomes diferents. Arran de l'auge de Vox a les institucions de Balears, el moviment ha aconseguit fer-se més fort.
“El seu objectiu, deixem ara si amb bona o mala intenció, és desfer bona part del que s'ha aconseguit en la construcció de l'estàndard relativament unitari que tenim i que, malgrat algunes dificultats, permet al català funcionar com les llengües de cultura normals, totes dotades d'un estàndard potent”, comentava el filòleg Gabriel Bibiloni sobre aquest moviment.
“Tres circumstàncies bàsiques són les que van empènyer la creació de l'Acadèmia de la Llengua Balear: el canvi d'ús del mallorquí a principis del 1900 per part dels intel·lectuals baleàrics, la necessitat d'una entitat reguladora de la gramàtica del balear i la creació d'entitats que avalaven postures catalanistes. Defensem la nostra llengua ancestral, la llengua pròpia d'aquí, llengua feta des de la parla del carrer i no en un laboratori”, diu l'entitat a la seva pàgina web, escrita en aquest pseudoidioma balear.