eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Jaume Guillamet

Jaume Guillamet és periodista i professor de la Universitat Pompeu Fabra.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 27

El Candel más auténtico

Yo soy "el hijo de Guillamet", que sale citado algunas veces en el libro póstumo de Francisco Candel, El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975 , recién publicado. Joan Guillamet era un profesor de instituto de literatura española, que había llegado de Figueres en 1966. Escribió en los periódicos - El Noticiero Universal , El Correo Catalán , La Vanguardia y Avui , entre otros -y fue autor de libros sobre el estraperlo, las brujas, los gitanos y, sobre todo, el Empordà.

Vivíamos en el paseo de la Zona Franca, junto a la calle Fundición, ahora Foneria. Desde el balcón se veía una masía rodeada de huertos, donde ahora hay una gasolinera. Más abajo las fábricas de Phillips y Lámparas Z, donde ahora está la biblioteca. Los Guillamet enseguida se hicieron amigos de los Candel. 

Seguir leyendo »

El Candel més autèntic

Jo sóc "el hijo de Guillamet", que surt citat algunes vegades en el llibre pòstum de Francisco Candel, El gran dolor del mundo. Diarios 1944-1975, acabat de publicar. Joan Guillamet era un professor d'institut de literatura espanyola, que havia arribat de Figueres el 1966. Va escriure als diaris – El Noticiero Universal, El Correo Catalán, La Vanguardia i Avui, entre altres – i fou autor de llibres sobre l'estraperlo, les bruixes, els gitanos i, sobretot, l'Empordà.

Vivíem al passeig de la Zona Franca, a tocar del carrer Fundición, ara Foneria. Des del balcó es veia una masia envoltada d'horts, on ara hi ha una gasolinera. Més avall les fàbriques de Phillips i Lámparas Z, on ara hi ha la biblioteca. Els Guillamet de seguida es van fer amics dels Candel. 

Seguir leyendo »

El retorn de l’exili de Narcís Lloveras

El periodista republicà Narcís Lloveras Plaja (La Bisbal d’Empordà, 1876 – Ceret, França, 1947) ha tornat espiritualment de l’exili, divendres passat, 3 de març de 2017, al vespre. L’Arxiu Comarcal de La Bisbal es va omplir de públic en la presentació del llibre Narcís Lloveras, cronista republicà. De La Bisbal d’Empordà al front d’Aragó, 1922-1937, obra d’un seu besnét que sóc jo.

Els efectes de la postguerra i la dictadura havien esborrat de la memòria de La Bisbal, ciutat de gran tradició republicana i catalanista, la figura i l’obra del seu cronista periodístic més important dels anys de la dictadura de Primo de Rivera, la II República i la Guerra Civil.

Seguir leyendo »

Narcís Jordi Aragó, l'home de 'Presència'

De les múltiples activitats al llarg de la vida de Narcís Jordi Aragó i Masó (Girona 1932-2016)–que les notícies de la mort han barrejat amb el desordre habitual-, la més personal i transcendent va ser la direcció del setmanari Presència, entre 1967 i 1980, els anys de la seva plenitud vital. Ho havia confirmat ell mateix en un llibre recent de memòries, Periodisme sota sospita (A Contravent, 2013).

Presència, la revista gironina fundada per Manuel Bonmatí, antic regidor de la Lliga, havia tingut una breu primera etapa de forta ambició intel·lectual sota la codirecció de Carmen Alcalde i Maria Rosa Prats, frenada per les limitacions de la Llei de Premsa de 1966.

Seguir leyendo »

El ojo herido de Just Casero

El 8 de febrero de 1976, durante la segunda gran manifestación de Barcelona por la libertad, la amnistía y el Estatuto de Autonomía, una pelota de goma disparada por la policía reventó el ojo izquierdo de Just Manuel Casero Madrid.

Hacía dos meses y medio de la muerte del general Franco y la toma de posesión del rey Juan Carlos de Borbón. Presidía el gobierno Carlos Arias Navarro y era vicepresidente político y ministro de la Gobernación Manuel Fraga Iribarne que, siete meses más tarde, fundaría Alianza Popular.

Seguir leyendo »

L’ull ferit de Just Casero

El 8 de febrer de 1976, durant la segona gran manifestació de Barcelona per la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia, una pilota de goma disparada per la policia va esclatar l’ull esquerre de Just Manuel Casero Madrid.

Feia dos mesos i mig de la mort del general Franco i la presa de possessió del rei Joan Carles de Borbó. Presidia el govern Carlos Arias Navarro i n’era vicepresident polític i ministre de la Governació Manuel Fraga Iribarne que, set mesos més tard, fundaria Aliança Popular.

Seguir leyendo »

L’ordre dels candidats

En poc temps, s’han produït tres situacions atípiques en l’ordre de les candidatures electorals.

Primera: la coalició Junts pel Sí proposa com a candidat a la Presidència de la Generalitat el diputat que ha estat elegit com a número 4 de la llista de la circumscripció de Barcelona, trencant una tradició de 35 anys en que ha estat sempre el número 1. Fins aquí, res més a dir, ja que segons l’article 67 de l’Estatut d’Autonomia de 2006, "el president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres".

Seguir leyendo »

El orden de los candidatos

En poco tiempo, se han producido tres situaciones atípicas en el orden de las candidaturas electorales.

Primera: la coalición Junts pel Sí propone como candidato a la Presidencia de la Generalitat al diputado que ha sido elegido como número 4 de la lista de la circunscripción de Barcelona, rompiendo una tradición de 35 años en que ha sido siempre el número 1. Hasta aquí, nada más que decir, ya que según el artículo 67 del Estatut d’Autonomía de 2006, "el presidente o presidenta de la Generalitat es elegido por el Parlament de entre sus miembros".

Seguir leyendo »

130 o 9 presidents?

El relat dels 130 presidents que ha tingut la Generalitat des de l’edat mitjana presenta una imatge quasi mil·lenària de continuïtat històrica de la nació catalana, però n’amaga pàgines essencials com la lluita per la democràcia i pels drets socials de l’edat contemporània.

És com a resultat del triomf del catalanisme democràtic d’esquerres que es recupera per dues vegades en el segle XX el nom de la institució medieval: el 1931 com a recanvi pactat de la República Catalana proclamada per Francesc Macià i el 1977 com a recuperació simbòlica de de l’Estatut de 1932.

Seguir leyendo »

¿130 o 9 presidentes?

El relato de los 130 presidentes que ha tenido la Generalitat desde la Edad Media presenta una imagen casi milenaria de continuidad histórica de la nación catalana, pero esconde páginas esenciales como la lucha por la democracia y por los derechos sociales de la edad contemporánea.

Es como resultado del triunfo del catalanismo democrático de izquierdas que se recupera por dos veces en el siglo XX el nombre de la institución medieval: en 1931 como recambio pactado de la República Catalana proclamada por Francesc Macià y en 1977 como recuperación simbólica de del Estatuto de 1932.

Seguir leyendo »