La calor apreta més en barris pobres: aquesta és la bretxa en àrees metropolitanes de Madrid, Barcelona, València o Sevilla

La calor no apreta igual a tots els barris. Encara que la meteorologia aparentment no entén de classes socials, el cert és que la configuració de les ciutats sí influeix en les temperatures. Un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha constatat que en una ciutat com València, les zones més desfavorides poden arribar a patir a l'estiu un grau més de mitjana que les acomodades.

La investigació, duta a terme per l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la UAB, analitza les quatre majors àrees metropolitanes d'Espanya: Madrid, Barcelona, Sevilla i València. En totes elles, amb dades del calorós estiu de 2022, s'observa que els barris vulnerables tenen més probabilitats de patir temperatures més altes.

Sumades les quatre conurbacions, un total de 3,7 milions de persones viuen en barris que ajunten temperatures elevades i baixes condicions econòmiques. Més de la meitat d'ells, prop de dos milions, es concentren als barris del sud de Madrid i a Móstoles, Alcalá o Leganés.

“En plena emergència climàtica, amb l'impacte que tenen les onades de calor en la salut, ens interessava veure si els barris més vulnerables estan més exposats a les altes temperatures, i la conclusió és que sí, que existeix aquesta correlació”, assenyala Marc Parés, catedràtic de Geografia de la UAB i autor de la investigació.

Per comprovar-ho, han aplicat als barris l'Índex de Vulnerabilitat Urbana (inclou indicadors com la renda, el preu de l'habitatge, la immigració, la densitat o la població gran que viu sola) i dos tipus de càlcul de les temperatures. Un és l'LST (Land Surface Temperature), que mesura la calor de la superfície per via satel·literal, i l'altre és l'UTCI (Universal Thermal Climate Index), que s'acosta més al confort tèrmic amb dades estimades de temperatura, humitat i vent.

Tot i amb diferències, ambdós indicadors mostren aquesta bretxa entre barris vulnerables i acomodats. Amb l'índex UTCI, la diferència mitjana de calor entre els primers i els segons és d'1,08ºC a València, per 0,56ºC a Barcelona, 0,42ºC a Madrid, i 0,09ºC a Sevilla. Amb el mètode d'LST, la major desigualtat apareix a Barcelona (0,98ºC), seguida de València (0,81ºC), Madrid (0,81ºC), i Sevilla (0,35ºC).

En plena onada de calor, quan els termòmetres arriben als 40ºC i les nits tòrrides no baixen dels 25ºC, un grau de diferència és “important”, segons Parés. “Hi ha estudis que demostren que un grau més o menys pot ser determinant per provocar alteracions cardíaques o problemes en el descans per la nit”, explica.

Aquest geògraf atribueix sobretot aquesta desigualtat a l'elevada densitat que solen tindre els barris més humils, i que sovint va associada a la manca de zones verdes. L'acumulació d'edificis i asfalt en poc espai produeix l'efecte illa de calor, que eleva les temperatures. “Això es veu molt clar quan compares ciutats amb entorns rurals, però també dins de les ciutats, les zones més denses són les que generen una illa de calor més intensa”, descriu l'autor.

El seu treball permet també identificar aquells corredors metropolitans on s'ajunten les temperatures extremes amb la pobresa. A Barcelona, destaquen fins a set barris de L’Hospitalet de Llobregat que compleixen aquest perfil (Sant Josep, Can Serra, Bellvitge, Les Planes, Sanfeliu, El Gornal i Pubilla Cases), per quatre de Santa Coloma de Gramenet (Fondo, Llatí, Centre i Can Mariner i Santa Rosa). A més, amb temperatures molt elevades surten La Romànica i Barri Antic, a Barberà del Vallès, o Can Cervera i Can Vidalet, a Esplugues de Llobregat.

Són en total més de 905.000 persones a la perifèria de Barcelona les que resideixen en zones vulnerables i d'elevada temperatura. A l'àrea metropolitana valenciana, són 378.000, molts d'ells en municipis com Aldaia, Alaquàs, Xirivella o Paterna. A la conurbació de Sevilla, 475.000 persones resideixen en zones desfavorides i més exposades a la calor de Los Palacios y Villafranca, Camas o Dos Hermanas. Aquesta última ciutat és la que presenta amb diferència una menor desigualtat territorial, encara que les seues temperatures siguen en conjunt més elevades.

Identificar aquests barris, assenyala Parés, hauria de ser una prioritat per a les Administracions. Encara que existeixen barris de classe mitjana i alta (l'Eixample de Barcelona n'és un exemple) que també apareixen amb “alt estrès tèrmic”, és a les perifèries més humils on els veïns no tenen tant marge per fer front a la calor. “Són barris amb edificis menys eficients energèticament, pitjor aïllats, i amb població que no pot per exemple instal·lar-se o pagar un aire condicionat”.