Joves turcs intenten donar visibilitat a Barcelona a les protestes de Taksim
Des de fa més d'una setmana, un grup de desenes de joves turcs es congrega cada tarda davant el Consolat General de la República de Turquia a Barcelona, ​​al Passeig de Gràcia, per donar mostra del seu suport als protagonistes de les protestes iniciades arran dels plans d'urbanització del parc Gezi d'Istanbul. Escampen cartells per la vorera i reparteixen pamflets a vianants, curiosos i turistes. Però consideren ara que han de donar un pas més. Aquest cap de setmana s'han reunit amb les assemblees de barris de Barcelona i amb el 15-M per mirar de fer arribar el missatge dels manifestants de Taksim a més gent i aconseguir així la seva solidaritat.
Tant amb les assemblees de barris, amb les quals es van trobar dissabte al Poblenou, com amb la comissió internacional del 15-M, aquest grup de joves turcs va acordar realitzar xerrades pels districtes de la ciutat i repartir octavetes perquè els activistes locals les difonguin per cada barri, potser amb punts d'informació, encara per concretar. “Volem ajudar a aconseguir l'empatia internacional amb les protestes”, expressa Pelin Dogan, arquitecta turca que fa dos anys que viu a Barcelona, ​​conscient de la importància de la solidaritat internacional però també de les seves limitacions.
La concentració davant el consolat va començar quatre dies després que esclatés la revolta contra el primer ministre turc, Tayyip Erdogan, i va néixer de les xarxes socials. Concretament, del grup de Facebook Pobles de Turquia a Barcelona, ​​lleugerament polititzat i d'esquerres.
Aquest és el granet de sorra que aporta la comunitat turca des de Barcelona, el de transmetre el missatge de Taksim de primera mà, ja que estan en contacte permanent amb els seus conciutadans activistes. Baybars Kulebi, astrofísic d'Ankara de 29 anys, és un dels més actius a l'hora de fer possible aquest enllaç a través de les xarxes socials. Quan va esclatar la protesta, aquest investigador postdoctoral de la UAB estava malalt i, en comptes de descansar, es va enganxar a la pantalla del seu portàtil durant hores per intentar donar un cop de mà als manifestants. “En la mesura que vaig poder, em vaig dedicar a combatre rumors que corrien per la plaça a través de les xarxes”, detalla, i posa com exemple una campanya de contrainformació en què va participar durant els primers dies, que tenia com a objectiu desmentir que la policia utilitzés un gas molt perjudicial, cosa que es va demostrar incert, però que desmobilitzava als manifestants.
“A mig camí entre el 15-M i la Primavera Àrab”
La Pelin era a Barcelona durant el 15-M. Encara que no es va implicar massa en les tasques de Plaça de Catalunya, recorda amb especial nostàlgia la nit que va protegir l'acampada de les celebracions dels aficionats del Barça. “El que passa a Turquia està a mig camí entre el 15-M i la Primavera Àrab”, opina. “Com vosaltres, tenim democràcia, però la repressió policial, per exemple, és més dura”.
En Baybars veu també a Espanya algunes similituds, en aquest cas en les causes que han provocat les protestes. “Ens hem adonat que el sistema econòmic potser no sigui l'adequat; l'economia és aparentment forta però no se sustenta en la indústria, sinó en el turisme i l'especulació”, valora. També veu semblants, encara que salvant les distàncies, els processos de gentrificació que viuen les grans ciutats, des d'Istanbul fins al barri del Raval de Barcelona.
La Pelin i en Baybars viuen amb certa ansietat el que passa al seu país. En gran mesura per la repressió policial, que els fa patir pels seus amics i éssers estimats. Preguntats per si algun dels seus familiars ha estat víctima dels disturbis, tots dos ho neguen. “Alguns companys han rebut cops de la policia, i a un fins i tot el van colpejar al cap i va quedar inconscient”, diu Baybars, però no li sembla que això sigui massa rellevant tenint en compte la violència patida per alguns manifestants, entre els quals s'hi compta algun mort. Però a Turquia “han perdut la por”, celebra Baybars, en el que considera un dels principals èxits de l'acampada.