No ens fareu castellans

Hui volem parlar dels atacs a la nostra llengua per part de la dreta que, malauradament, ens governa a la Generalitat i a molts ajuntaments del País Valencià. Una dreta que, per ignorància o per cinisme (segurament ambdues coses alhora), practica el negacionisme lingüístic. I que, per mentalitat colonial, voldria recloure el valencià, de nou, en un reducte folklòric.

Fa un temps va córrer com la pòlvora un vídeo en el qual una reportera d’À punt preguntava en castellà als actors Quim Gutiérrez i Clara Lago, que estaven a Altea gravant una pel·lícula, com havien après el valencià.

L’actriu madrilenya, amb naturalitat, va respondre que a ella li havia costat una miqueta més l’accent perquè havia viscut un any i mig a Barcelona, afegint sobre el seu company que ell era català.

Tot i la vergonya aliena que vaig sentir, l’escena funciona com una bona metàfora del moment que estem vivint. En 2026, resulta ridícul defensar que català i valencià són llengües diferents; de fet, el secessionisme ha perdut molta massa social i és absolutament residual. No obstant això, ocupa espais privilegiats: a la televisió pública, a l’administració pública i als pressupostos públics.

En aquest episodi el nostre animal polític és Ricard Chulià, amb qui conversarem sobre la batalla acarnissada contra la llengua que estan protagonitzant PP i Vox.

Ricard Chulià Peris va nàixer a Torrent en 1983. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i compta amb el màster d’anàlisi política de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència i escriu sobre l'actualitat en diferents revistes culturals i mitjans de comunicació.

En 2024 va publicar “País Valencià: Eixida d'emergència” i “Pla Sud” en l’editorial Afers. ‘En defensa de València. Toponímia i dominació nacional’ és el seu darrer llibre, publicat a Rebel, una editorial que ell mateix va posar en marxa a la primavera del 2025 junt a un altre torrentí: Pau Alabajos.