🎙️Pel fet de ser dones

Temps era temps quan les potències mundials justificaven (hipòcritament) els seus atacs militars o invasions d’altres països en la defensa de valors com la llibertat, la democràcia o els drets humans.

En 2001, després dels atemptats de l’11 de setembre i en el context de la “guerra contra el terrorisme”, els Estats Units i la coalició de suport van buscar legitimitat internacional i local per a l’ocupació d’Afganistan utilitzant sovint discursos de gènere amb argumentacions que al·ludien a la situació de les dones afganeses i a la necessitat de posar fi a un règim (el dels talibans) brutalment patriarcal.

L’opressió de les dones des de la primera arribada al poder dels talibans, en 1996, era una terrible i crua realitat, i amb la caiguda del règim es va aconseguir revertir les discriminacions més evidents. Així, fa sols quatre anys, una dona a Afganistan podia tècnicament presentar-se a eleccions, anar a la universitat o practicar esports.

Hui, res d’això és possible. L’Emirat ha apartat les dones del treball, l’educació, l’accés al coneixement i als espais públics i, segons el ministeri de justícia talibà, el règim ha emés 37 ordres de lapidació i ha assotat públicament a 587 persones, entre elles 106 dones. Algunes investigacions sobre el terreny daten greus vulneracions dels drets humans de les dones abans que els talibans tornaren al poder en 2021.

En aquest episodi el nostre animal polític és Parwin Dawari, amb qui conversarem sobre la terrible situació de les dones a Afganistan des de la tornada al poder dels talibans.

Parwin estudiava periodisme a Kabul, des d’on va haver d’exiliar-se fa quatre anys. Ha treballat com a traductora i intèrpret, ajudant especialment a dones afganeses. En l’actualitat està cursant l’últim curs del grau de periodisme a la Universitat de València gràcies a la beca “Refugi Internacional”.