La culpa dels incendis la té la realitat

La culpa dels incendis la té la realitat (i els ecologistes, clar). La crua realitat la tenim davant dels ulls. Una realitat que molts s’entesten en no veure, no acceptar i no fer res per evitar unes situacions que, en la immensa majoria de casos, es podrien evitar; però no es fa res important per part de les administracions per aconseguir-ho. No s’està actuant amb contundència, amb planificació, amb estratègies eficients i recursos suficients per combatre les causes humanes dels incendis. Els ecologistes ho estem denunciant des de fa molt de temps, recolzant les nostres afirmacions amb dades, documents i fets contrastables i incontestables. Però tècnics i administracions s’entesten a repetir les estratègies de sempre, que venen fracassant dècades... i no canvien. Algunes veus presumptament “crítiques”, davant el desastre, demanen insistir encara més en els mateixos errors, tirant més llenya al foc. Així mai resoldrem mai el problema.

La realitat ens mostra que el 80% dels incendis tenen causes humanes, però administradors i gestors forestals diuen que això “no importa”, que les causes humanes “no es poden evitar”. Però aquestes afirmacions no estan basades en fets, són suposicions infundades. Són opinions subjectives que no es poden demostrar i que no es basen en dades contrastades. Senzillament, si no es fa res per evitar-ho, les coses no canviaran per elles mateixes. Si no s’hagués prohibit per llei fumar en locals públics, encara continuaria fumant-se fins i tot en hospitals. Però poc abans d’entrar en vigor la llei molts polítics, empresaris, opinadors i interessats en el negoci del tabac i altres negocis relacionats, afirmaven que era “impossible” prohibir fumar, que mai s'aconseguiria i que hi hauria desastres econòmics i revoltes socials si es prohibia. Eren opinions subjectives, interessades i sense base en dades reals i que, al final, han resultat ser falses.

La vegetació no es crema mai espontàniament. Ni la calor elevada, ni la sequera, ni els vents de ponent... res d’açò causa cap incendi... si no hi ha al darrere una mà humana, o una màquina, una instal·lació o un objecte mogut per humans. Açò és un fet comprovat sobre el terreny, ben documentat i publicat en documents oficials i de caràcter científic. Però els mateixos responsables administratius i tècnics que recullen i publiquen aquestes dades insisteixen en què cal eliminar més i més vegetació per “previndre” incendis. Novament s’ignora la realitat i es fan afirmacions indemostrades i contradictòries amb els fets, sense argumentació científica, sense basar-se en dades comprovables, i aquesta és la seua línia principal de “treball” de cara a la prevenció.

Un altre fet comprovable i publicat en estadístiques i documents oficials és que les comarques més despoblades no són les que més incendis pateixen, és al revés; les que més incendis pateixen són les més poblades i que més activitats humanes tenen. El cas paradigmàtic és la comarca dels Ports. La comarca valenciana que més es va despoblar durant el segle XX i que ara manté una elevada superfície de boscos de gran valor ecològic, densos i variats. És la comarca que menys incendis pateix. Està demostrat, és un fet incontrovertible que ni la despoblació ni l’abandonament d’activitats tradicionals generen incendis. Tanmateix, molts mitjans de comunicació i polítics i tècnics forestals segueixen afirmant el contrari, sense cap base documental, ni cap recolzament en fets objectius i comprovables. Com a conseqüència, segueixen enfocant equivocadament els objectius de la lluita contra incendis basant-se en faules i afirmacions errònies.

El que està cremant-se majoritàriament en els incendis, els darrers anys, no són àrees arbrades. És a dir, no els boscos, ni les zones amb almenys un 15% de cobertura d’arbres. Més de les tres quartes parts de la superfície cremada són zones “rales”, sense a penes arbres, matollars, herbassars, conreus i zones amb molt poca vegetació. Açò ho mostren les estadístiques oficials, i també les noticies que estem veient tcada dia en les televisions i les xarxes... Però administradors i tècnics segueixen negant-ho i repetint que la culpa la tenen els boscos, el creixement “descontrolat” (¿?) dels boscos, la vegetació forestal. Són afirmacions falses. Els boscos, per ells mateixos, no generen cap incendi. Novament, comtemplem la mateixa història: negació dels fets i absurdes creences en suposicions irracionals, acientífiques i indemostrades, que condueixen a errors d’estratègia preventiva. Novament, fracàs en la lluita contra el foc.

La principal estratègia “preventiva” que segueixen l’administració i els tècnics forestals, ara, igual que fa 50 anys, no es la d’evitar els focs evitables (eixa majoria de focs de causa humana), sinó la d’eliminar vegetació, per intentar posar barreres o contencions al foc, quan ja es tard; quan ha fracassat la prevenció i les flames ja corren sense control; després d’haver causat danys importants, quan ja resulten molt difícils i molt complicats d’apagar i quan ja tenim un desastre en marxa, si les condicions ambientals són adverses. Unes mesures de contenció o barrera contra el foc (com ara “tallafocs”, “neteges”, i altres) que no han evitat mai ni un sol incendi. De vegades poden aturar (que no evitar) un foc i de vegades no. Però, a més, amb les condicions ambientals adverses, que amb el canvi climàtic seran cada vegada més freqüents i més intenses, aquestes barreres seran cada vegada més inútils i es veuran sobrepassades pels focs com ja estem veient repetidament.

La realitat, ara mateix, és que a les mesures per evitar incendis només es dedica menys del 10% de les inversions que figuren en els plans de l’administració (PPIF), teòricament adreçades a prevenció. A més, són mesures molt vagues i inconsistents, “recomanacions” de bones pràctiques, xarrades i algunes mesures de conscienciació, i poc més. Són molt insuficients i molt millorables. La majoria, la immensa majoria dels diners va a parar a actuacions que no eviten cap incendi, però que tenen elevats costos econòmics, greus impactes ambientals i dubtosa eficàcia en “aturar ” el foc ... i així ens va... un any i un altre any més, des de fa més de cinquanta anys. Tenim el mateix nombre d’incendis de mitjana als darrers vint anys, que als anys 70-80, i la resposta de molts polítics ignorants i molts gestors ineficients és que cal insistir en la mateixa medicina de sempre, la d’eliminar la vegetació que és l’altra víctima del foc, en comptes d’eliminar les causes dels focs. I com la medicina no funciona, recomanen augmentar la dosis i prendre'n més cullerades. Així anem de desastre en desastre, molt ben anunciats i documentats. Patint més i més incendis evitables, alguns d’ells molt greus, i destrossant la vegetació natural dels boscos, que no té cap culpa de res i que ens resulta imprescindible per a la nostra societat. Com multitud d’estudis i d’investigacions científiques demostren, els beneficis ecològics són 10 o 100 vegades més valuosos que la suma de totes les activitats extractives i productives dels boscs. Ens aporten gratuïtament uns serveis que ens resulten vitals i que sense els quals no podrem viure de cap manera. Recordem: recàrrega d’aqüífers, formació i protecció del sòl fèrtil, evitació de l’erosió i dels efectes catastròfics de riuades i crescudes de barrancs, manteniment dels equilibris atmosfèrics i climàtics, mitigació del canvi climàtic, biodiversitat, etc., etc. El preu de tot açò en euros és immens. Ho sabrem quan haurem de pagar les factures de la destrucció del bosc... i serà massa tard.

En definitiva, mentre que els fets objectius i les dades reals, ens diuen una cosa, els responsables administratius i tècnics actuen en sentit contrari en base a creences, opinions i suposicions falses, sense base científica, sense recolzament en fets comprovables. Així no sols no se soluciona el problema dels incendis, sinó que empitjora any rere any, i amb el canvi climàtic empitjorarà més. Perquè el canvi climàtic, per ell mateix, no genera cap incendi, però farà que fins i tot el foc més estúpid, la negligència més ridícula i l’accident més simple i evitable, puga convertir-se en un gran megaincendi. Si en comptes d’actuar amb contundència contra les causes dels focs, actuem contra la vegetació natural del bosc, que no sols no és la responsable dels incendis sinó que la necessitem vitalment... aleshores, ni acabarem amb els incendis, ni pararem el canvi climàtic, sinó que, a més, destruirem el patrimoni natural immensament valuós i agreujarem tots els problemes alhora. Aixó té responsables, no és cap casualitat ni fatalitat inevitable. Els responsables són els administradors ambientals i els tècnics forestals que dissenyen i executen una estratègia, heretada en allò essencial, de l’antic ICONA franquista, i que ve repetint-se durant dècades i fracassant més des de fa cinquanta anys... Fins quan?

Que Satanás s’emporte a l´infern els mals polítics i els pèssims tècnics que ignoren la realitat, que desprecien les dades, els fets comprovats, i allò que diu la ciència, i que pretenen convertir els boscos en deserts i que, per eixe camí equivocat, no resoldran mai el greu problema dels incendis.

NOTA Totes les dades i concrecions sobre els incendis estan referides al País Valencià i provenen de fonts oficials i publicacions científiques de caràcter públic i accessible. A la web d’AE-Agró podreu trobar l’informe complet elaborat per aquesta entitat i els annexos documentals, mapes, gràfics, taules, citacions i procedència de les dades emprades.