A finals de novembre del 2025, The White House va publicar a la seua web el document National Security Strategy of the United States of America (USA-NSS) signat per Trump. El 3 de gener de 2026, el nou The USA’s King va prendre possessió de Veneçuela (això diu ell). L’eix dels Trumpellots, que no trompellots, conformat per Trump-Putin-Netanyahu recuperen l’imperialisme vuitcentista amb armes del segle XXI, amb la destrucció i l’amenaça com a sistema de “ordre mundial”. Putin vol Ucraïna, Netanyahu vol Gaza i com no ha pogut traure diners en cap dels països ocupats o en procés d’ocupació ... doncs Trump ha decidit quedar-se amb Veneçuela! Ells solucionen tots els problemes amb guerres ... entre ells o contra tercers. És la seua manera d’entendre la seua funció al mon. Make America Great Again (MAGA) és el lema de Trump però compte: América és ell i la seua banda de multimilionaris que aspiren a ser bilionaris i celebrar-ho a lo Epstein (aquell que organitzava festes eròtiques amb xiques menors d’edat) o sense Epstein que ja va faltar i ... qui té “cartes” per exigir-los responsabilitats? Tal i com sempre apunta Trump.
Els trompellots (ara sí) dels EEUU que van votar aquesta banda, cada dia mes semblant a una banda mafiosa, ara estan burlats. Perquè, òbviament, ha pres possessió de Veneçuela per quedar-se amb el seu petroli (no per la democràcia) i repartir-ho entre les empreses petrolieres de USA (imagino que a canvi de significatives comissions), és a dir per a fer-se’n ells personalment “more great again”, o traduït, “més rics encara”. D’acord amb la Constitució nord-americana, l’atac a un tercer país requereix l’aprovació del Congrés però no sabien res, tot al contrari que les grans empreses petrolieres USA. Així, Trump ha convertit l’exercit dels EEUU, de fet, en el seu exercit personal al seu servei (i de la panda dels rics amorals) però pagat pel conjunt del poble nord-americà. Poble que, per cert, ha perdut les ajudes federals per costejar la sanitat privada que han de pagar els ciutadans dels EEUU (no existeix sanitat pública en EEUU) al no incorporar-se al pressupost federal. L’eliminació d’aquesta despesa pública ha servit per rebaixar impostos ... als rics (i així és que la desigual distribució de la riquesa s’incrementa: el 60% de la riquesa s’acumula en el 10% de la població més rica mentre el 50% més pobre de la població es reparteix el 6% de la riquesa segons dades de la Reserva Federal). Ara bé, tota aquesta realitat té una cara positiva: ja sabem a que aspiren les subdelegacions europees dels trumpellots que Trump defensa i als quals vol ajudar per a que governen en els diferents països europeus d’acord amb la seua política internacional (USA-NSS, pag. 26)
Tota aquesta situació em retorna a la memòria una cançó franquista de fa molt anys que en la lletra oficial que ens obligàvem a cantar al “cole” deia així com “Por Dios, por la Patria y el Rey, lucharon nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey, lucharemos nosotros también” Una lletra que popularment, el poble amb aspiracions democràtiques cantava per lo baix, sense que et pillen per no ser castigat, canviant les paraules: “Por Dios, por la Patria y el Rey, robaron nuestros padres. Por Dios, por la Patria y el Rey, robaremos nosotros también”. Certament aquesta simbòlica referència històrica de doble moral s’ajusta també molt al programa dels trumpellots incloses les subdelegacions europees. És fàcil, molt fàcil, rematadament fàcil canviar lleis per a què especuladors i comissionistes amassen fortunes a costa de la misèria dels demés, tant de la població en general com dels empresaris que dediquen el seu esforç a la economia productiva i que entenen la necessitat d’una població que, de manera el més generalitzada possible, tinga poder adquisitiu per comprar els productes que el mercat produeix i oferta. Estem davant una nova invasió dels bàrbars (recordeu la pel·lícula). Els més de 60 milions de morts de la WWII ni els camps de concentració que es poden visitar com a museus han sigut suficient perquè la humanitat entenga que el camí de la utilització de la força militar per aconseguir objectius materials només porta a la desgràcia generalitzada ... de les víctimes i també dels promotors.
Resulta curiós que Trump defense les identitats històriques europees (USA-NSS, pag. 26) i considera a la UE antidemocràtica perquè no les defensa. Que bé, Trump està a favor del País Valencià! ... podríem pensar. O no ... donat el tracte que li dona a Grenlàndia, amb una majoria del seu poble que vol la independència la qual cosa no accepta Trump perquè vol la seua terra i no l’importa el més mínim allò que el poble grenlandès que sempre ha viscut en aquesta terra, vol (“son pocs” pensa Trump i pot fer el que vullga amb ells: comprar-los o ... tirar-los si molesten, com en Palestina). Així, en què quedem, està a favor o està en contra de les identitats nacionals. Però ... ja, ara ja ho entenc. Realment està a favor de les nacions europees disposades a besar-li el cul (com ell mateix diu), en posició de vassallatge “to the USA’s King” tal i com accepten amb gust les subdelegacions europees dels trumpellots que volen fer desaparèixer la UE i convertir els estats europeus en vassalls de Trump. Aaaaaaaaah ... ara sí pren coherència la lògica dels trumpellots. Però, quin paper té el meu País Valencià en tot aquest merder imperialista? Doncs bé, el País Valencià és un projecte democràtic a construir democràticament en cooperació, col·laboració i solidaritat amb la resta de nacions democràtiques de l’Estat Espanyol, d’Europa i del mon. I justament per ser essencialment democràtic, és per definició antiimperialista. És a dir, en contra de que el poble valencià siga vassall de ningú. I, de la mateixa manera, en contra que cap poble siga vassall de cap altre poble o nació. La qual cosa és perfectament compatible amb un mon globalitzat on les interrelacions econòmiques i socials son cada moment més intenses.
Tota aquesta situació em porta a pensar que la democràcia és per als demòcrates. Tractar els anti-demòcrates com si foren demòcrates és obrir al dimoni la porta de ta casa, és donar de menjar a aquell que et vol eliminar. Perquè els trumpellots no son trompellots. Saben que, dins un país democràtic, no poden declarar-se oficialment en contra de la democràcia i, en conseqüència, es dediquen a mentir, enganyar, manipular els fets, imaginar delictes i acusar, insultar, acoquinar, amenaçar, desqualificar... : no son demòcrates. “Que no te engañen” ... diuen; “como yo te engaño” ... pensen. Els demòcrates poden tindre pensaments i valoracions diferents però respecten al que opina diferent i no el consideren un enemic. Els demòcrates de tot el mon, i en particular els europeus, estan a favor dels drets humans, el compliment de la Carta de les Nacions Unides, el dret internacional, el compliment de les sentències del Tribunal Internacional de Justícia de La Haia i el manteniment i recuperació del Capital Natural que es la base de tota vida, també la vida humana, en l’únic planeta que compartim i tenim per a viure ja que no hi ha cap planeta B. Els demòcrates no estem pensant en envair cap nació veïna perquè aquesta opció no forma part de la ètica social i democràtica que es basa en el respecte a l’altre. En canvi, el que no és demòcrata només té una ètica: la seua (“tengo mis principios pero si no le gustan ... tengo otros”). I considera als demés mala gent que no es deixen convertir-se en els seus vassalls. Clar que no ho diuen en eixes paraules ni ho reconeixen. Ho diuen d’una altra manera com per exemple així (alerta!): “Per la pau ... a partir de demà faràs allò que jo et diga”. De manera que, tot seguint la seua lògica, si no li fas cas ... doncs és perquè no vols la pau i per tant et mereixes el càstig corresponent. Per exemple, Trump vol intervenir militarment en Iran per defensar els drets humans dels manifestants contra el règim iranià quan no defensa eixos mateixos drets dels manifestants contra ell en USA, ni els drets humans dels palestins o altres.
Per això cal en Europa, i el mon, un MEGA front al MAGA: un moviment “to Make Europe Great Again” mitjançant la defensa dels drets humans, la carta de les Nacions Unides, el dret internacional i les sentències del Tribunal Internacional de Justícia si més no. Una Unió Europea que necessita urgentment d’un exercit propi amb comandament únic, per defensar tots eixos valors al propi àmbit territorial i front aquells pobles, nacions o estats (els trumpellots) que ens volen imposar la seua voluntat, el seu imperialisme, als demòcrates a costa de convertir-nos en els seus vassalls i empobrir-nos amb normes imposades augmentar la seua riquesa. La història, de fet ja està escrita i el que hui està passant recorda altres èpoques de la història. I la resposta també està escrita i podem resumir-la en dos frases: “ Mes val morir en peu que viure agenollat” de Dolores Ibarruri quan l’enfrontament contra el cop d’estat de 1936 en Espanya; i, un cop acceptada la idea de lluitar per la democràcia que ens permet viure com a persones, “Les guerres no es guanyen morint per la pàtria, si no fent que l’altre mori per la seua” de George S. Patton quan la WWII. I les guerres actuals necessiten d’una preparació tecnològica de molt alt nivell, també de capacitat nuclear dissuasiva, perquè l’enemic no son els pobles o nacions demòcrates si no les nacions imperialistes que ens tracten com a vassalls mitjançant la continua amenaça de la seua força militar, entre ella les armes atòmiques (USA-NSS, pag. 25). I només entenen el llenguatge de les armes i la brutalitat.
I aquesta és una trista conclusió perquè en realitat és la constatació d’un fracàs: el fracàs de la humanitat (78 anys després de finalitzar la WWII) que encara no es capaç de considerar de manera generalitzada com a humans a les persones.
I, des d’aquest punt de mira, si la Unió Europea s’ha de convertir en una població que habita un territori on es defensen els valors socials de la democràcia, ha d’admetre també a altres pobles o nacions que no es troben físicament al continent europeu però que comparteixen els valors democràtics front els nous imperialismes com per exemple podria ser Canadà. Una organització que es reserve el dret d’admissió (i d’expulsió) dels estats que es mostren de fet contraris als principis que justifiquen la seua constitució. Només si els pobles i nacions compromesos amb la democràcia generem una força armada pròpia independent en tots els sentits per defensar eixos valors democràtics front la invasió dels bàrbars, podrem sobreviure i, pot ser, mantenir una part del planeta com un espai de vida basada en el respecte, els drets i el manteniment del Capital Natural i els seus serveis ambientals. I sí, això suposa un cost econòmic i, en conseqüència, una renúncia a una part del benestar social que gaudim ... però pitjor és perdre ... no una part, sinó tot ell sacrificat a la voluntat dels bàrbars en funció dels seus principis canviants.