S’escolta en tertúlies i es pot llegir a la premsa: l’onada d’incendis te poc o res a veure amb el canvi climàtic; darrere dels incendis hi ha la negligència de les persones i l’acció dels piròmans (amb o sense interessos darrere)...eh! això és negacionisme del canvi climàtic.
Pot ser si, però efectivament la casuística dels incendis, ara per ara, continua essent la mateixa i per tant està bé recordar-la. Com també resulta cert que el major d’any a construccions i zones urbanes no te causa en “desastres naturals”, sinó en una ocupació del territori caòtica i desaforada.
El que estem veient, la magnitud i violència del foc, això si és nou i clarament adjudicable al canvi climàtic. Per què? Doncs perquè el factor determinant en eixes noves conseqüències és la meteorologia. Son les condicions meteorològiques les que aporten les condicions per a que els incendis siguen erràtics i violents. I la realitat meteorològica depèn del clima.
També escoltem, de totes bandes, que cal tindre una política de prevenció: netejar les serres per traure material combustible, tallafocs, introduir pràctiques de ramaderia extensiva, potenciar el poblament...
Bé això de la prevenció en realitat és una qüestió tècnica, raonablement senzilla i políticament en extrem complexa.
Tècnicament senzilla -raonablement-: en tant que la gestió dels monts, majoritàriament, està en mans de les administracions públiques , tan sols caldria posar en marxa un pla d’aprofitament (semi) econòmic i no mercantil per posar en explotació agrícola i ramadera amb pràctiques no industrials els territoris de muntanya. Igual que hi ha una societat pública per gestionar el sòl amb finalitats urbanístiques (SEPI), creem una societat per gestionar els sòls muntanyencs amb finalitats agrícoles i ramaderes, facilitant l’accés a persones i cooperatives amb interès en desenvolupar estes pràctiques i ajudant-les a fer rendible l’activitat.
Políticament en extrem complicat: CONSENSUAR I PACTAR, si home i que més!!!
*Miquel Crespo i Ramírez