“No vaig veure cap vertader líder en l'escenari de Trump, ni tan sols el mateix Trump”, deia David French sobre el míting protagonitzat pel magnat a Waco en llançar la seua campanya per a tornar al Despatx Oval, en una columna d'opinió en The New York Times titulada “Trump ja no controla el seu moviment”, publicada a penes uns dies abans que en els mitjans de comunicació estatunidencs esclatara un titular pràcticament unànime: Trump indicted. Què vol dir que l'expresident republicà, el primer a ser imputat, no controla allò que l'articulista qualificava com “la turba populista”?
“Per a entendre la dinàmica social i política de la dreta moderna, cal comprendre com és que milions d'estatunidencs es van inocular contra la veritat”, iniciava la seua explicació l'opinador. I em va vindre al cap una d'aqueixes frases ràpides i brillants que Aaron Sorkin sol posar en boca dels personatges de les seues sèries televisives: el Will McAvoy que Jeff Daniells interpreta en The Newsroom, per exemple. En un dels episodis, en què ell i el seu equip de notícies s'han embarcat en una successió d'informacions per a desemmascarar les contradiccions del moviment d'extrema dreta del Tea Party, el periodista televisiu es defensa dels retrets d'esquerranisme: “Soc republicà militant, només semble liberal perquè crec que els huracans els causen les altes pressions i no el matrimoni gai”.
Fa una dècada que es va produir aqueixa sèrie i la “inoculació contra la veritat”, que ja practicava el Tea Party per a soscavar el president demòcrata Barack Obama, ha aprofundit en una mutació de la qual Trump ha sigut un element clau, perquè la deriva cap a una mena de feixisme modern ha trobat en el seu ascens al poder, el seu negacionisme democràtic i l'assalt frustrat al Congrés després de la derrota enfront de Joe Biden, l'encarnació simbòlica de tots els senyals d'identitat de què apareix armada la ultradreta actual (Vegeu el cas del Brasil i els seguidors de Bolsonaro). Fins al punt, si hem de seguir amb el raonament de David French, que, “encara que els polítics sempre tenen la temptació de ser complaents, poques vegades es veu una abdicació tan completa de qualsevol cosa que s'acoste a un vertader lideratge moral o polític com allò que va ocórrer a Waco”.
French apuntava que per als empleats de la Fox, cadena de referència de la dreta, “respectar a l'audiència no significava transmetre la veritat (un vertader acte de respecte). Per contra, significava alimentar la fam insaciable dels espectadors per confirmar les seues teories conspiratives”. Evocava, a més, el paper jugat en la conformació d'aqueixa “turba populista”, que també se'ls havia anat de les mans, pels pastors evangèlics del mateix tipus (afegisc jo) que aquella colombiana del Centro Apostólico Cristo Vive a qui el PP va cedir fa poc l'estrada en un acte polític a Madrid amb Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso i, qui ho havia de dir, Esteban González Pons. I concloïa: “Potser hi ha hagut un moment en què Trump de veritat dirigia el seu moviment. Aqueix temps ja va passar. Ara és el seu moviment el que mana. Alimentat per teories de la conspiració, està famolenc de confrontació, i mítings com el de Waco demostren el seu domini”.
La disrupció que aquest nou feixisme està causant en les democràcies i el seu impacte en les formacions conservadores encara no s'han calibrat en tot l'abast. Aquesta mateixa setmana el PP va proposar sense èxit en les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats sengles comissions d'investigació del suposat finançament il·legal del PSPV-PSOE sobre la base del sumari del denominat cas Assut, una causa judicial en què figuren mig centenar llarg d'imputats per corrupció de l'època de la popular Rita Barberá en l'alcaldia de València, inclòs el que va ser el seu vicealcalde, Alfonso Grau, i la família al complet de la desapareguda alcaldessa, amb la seua germana i el seu cunyat en papers determinants, a més d'alguns socialistes aleshores en l'oposició. Els populars volen convertir aquest en un cas de corrupció exclusivament socialista, tot esborrant els seus i retorçant els fets en la mateixa mesura en què Díaz Ayuso va haver de fer-ho per a clamar a València pel retorn a un passat, el del denominat “eix de la prosperitat” Madrid-València-Palma que tanta corrupció va acumular, amb Gürtel i altres trames entre els seus penosos èxits. Segons Díaz Ayuso, ha arribat el moment de “tornar a alçar l'eix pròsper”, després del qual, caldria recordar, es va ensorrar tot el sistema financer valencià (Bancaixa, la CAM i el Banc de València).
Steve Bannon, estrateg de l'extrema dreta nord-americana, es va trepitjar Europa en els temps de Trump a la Casa Blanca, escampant la desavinença que produeix el món ultra (Vox va ser una de les organitzacions amb les quals va tindre tractes) i que troba ressó cada vegada més en algunes de les actituds de la dreta, diguem-ne, convencional. Siga quin siga el resultat de l'acusació del fiscal davant d'un gran jurat de Manhattan contra Donald Trump perquè hauria pagat en el seu moment amb diners de la seua primera campanya presidencial un suborn a una actriu porno amb qui havia tingut relacions sexuals, passa que, “com el pirata que es planta davant del personatge de Tom Hanks en la popular pel·lícula de 2013 Capità Phillips, la dreta populista es planta davant del Partit Republicà, els mitjans conservadors i fins i tot els republicans de base reticents i llança un únic i senzill missatge: 'Ara soc jo el capità!”. Només cal veure els perfils de les hipotètiques alternatives a Trump, amb el governador de Florida, Ron DeSantis, en lloc preferent, i la deriva d'algunes dretes europees per a donar-li la raó al columnista de The New York Times, un antic advocat que procedeix de sectors religiosos conservadors del seu país, que va estar a punt en 2016 de llançar-se a competir amb Trump en el camp republicà i que no ha pogut evitar ser objecte d'atacs virulents per part de l'alt-right.