Els empresaris d’Eivissa i Formentera es converteixen en arrendadors per contractar empleats: “Em fa mal la situació”
LLEGIR EN CASTELLÀ
La crisi de l’habitatge a conseqüència de la gentrificació urbanística té singularitats pròpies a Eivissa i Formentera que no existeixen o són residuals en altres regions del territori nacional. Des de fa uns anys, la patronal de la Petita i Mitjana Empresa d’Eivissa i Formentera (PIMEEF), que agrupa unes 1.500 empreses de les dues illes, s’ha convertit en una espècie d’“avalador” per garantir que els seus treballadors tinguin un habitatge digne on viure. És una realitat contemplada també –en alguns casos– per les empreses públiques. El Parador d’Eivissa –que depèn del Ministeri d’Indústria i Turisme– destinarà 25 de les 66 habitacions de l’hotel per als seus treballadors i treballadores, segons assenyalen fonts del Ministeri.
La patronal de la petita i mitjana empresa dona feina a 8.000 treballadors a la tardor i a l’hivern, una xifra que augmenta fins als 13.000 empleats quan arriba la temporada turística. La fórmula és la següent: la patronal s’encarrega de llogar directament pisos com a associació empresarial, que al seu torn destina a qui no pot fer front a les condicions abusives a les quals s’enfronten a causa d’un mercat desbocat. L’any passat, el 35% de les empreses associades proporcionaven allotjament propi per als seus treballadors o llogaven pisos que posaven a la seva disposició, segons dades de la patronal.
L’any passat, el 35% de les empreses associades proporcionaven allotjament propi per als seus treballadors o llogaven pisos que posaven a la seva disposició
Alfonso Rojo, president de la PIMEEF, és un empresari amb moltes dècades d’experiència en el sector de l’alimentació, que en els últims anys ha intensificat les seves crítiques tant davant la inacció política com contra l’especulació il·limitada.
–Quant de temps fa que ofereixen aquesta “solució” (provisional) als seus treballadors?
–En primer lloc, cal dir que els problemes d’habitatge s’agreugen a Formentera per la triple insularitat, mentre que a Eivissa és doble. Si un empresari lloga un pis per 1.500 euros –per després llogar-lo als seus treballadors–, a Formentera podem parlar de 2.400 euros.
Durant el mes de febrer, el preu de l’habitatge de segona mà ha augmentat un 0,5% respecte al mes anterior, així com un 9,9% en relació amb el mateix mes de l’any anterior, segons les dades d’un portal immobiliari. Pel que fa al lloguer, el preu ha pujat un 7,9% al febrer respecte al mateix mes de l’any anterior, segons recull una altra coneguda empresa del sector. Les dades apunten que el metre quadrat està al voltant dels 19,5 euros. És a dir, gairebé 1.600 euros per un pis de 80 metres quadrats. Tot i això, als portals immobiliaris citats, per aquest preu o per sota només hi ha 66 pisos de lloguer en aquest moment. Tots són de temporada. No sembla haver-hi solució per a ambdues illes fins que no s’abordi la turistificació des de la seva arrel.
Rojo coneix l’evolució turística al detall i sap massa bé quins són els principals problemes que arrosseguen les dues illes situades més al sud de l’arxipèlag balear. Comença a enumerar què pot oferir cada empresa als seus treballadors, com a complement relacionat amb el servei que ofereix als seus clients. Un hotel pot oferir (i ho feia històricament) allotjament als seus treballadors. Un restaurant pot oferir almenys un àpat per dia treballat, durant el descans entre torns. Un taller mecànic pot oferir algun tipus de reparació del vehicle. “Hi ha sectors molt concrets que poden oferir aquestes activitats”, afegeix.
Des de fa un temps, el sector de la restauració, detalla l’empresari, també va començar a oferir habitatge als seus treballadors, sobretot quan necessitava molta mà d’obra d’altres llocs. “Aquesta situació ja s’ha generalitzat”, analitza el portaveu de la patronal. “Hem detectat que abans de la pandèmia, el 2018 i 2019, els treballadors de temporada ja tenien molts problemes per llogar un habitatge”, assegura.
Rojo detalla que aquest problema comença a intensificar-se a conseqüència del lloguer turístic il·legal. “Habitatges que no tenien llicència, però es llogaven a turistes”, afirma. Cal assenyalar que Eivissa és l’única de les quatre illes que prohibeix totalment el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, és a dir, en pisos que formen part d’un bloc residencial. Les excepcions són les cases, normalment al camp, si disposen d’una llicència que ha d’atorgar el Consell Insular, a més dels blocs sencers d’apartaments vacacionals, que també estan regulats. La resta d’illes limita, però no prohibeix.
Eivissa és l’única illa de les quatre que prohibeix totalment el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, és a dir, en pisos que formen part d’un bloc residencial. Les excepcions són les cases, normalment al camp, a més dels blocs sencers d’apartaments vacacionals
Per oferir una visió general de la situació, assenyala una evidència: les petites empreses, en tenir menys de 50 treballadors, funcionen d’una manera que hi ha més proximitat entre empleats, càrrecs mitjans i caps. “Què passa? Que t’assabentes dels seus problemes. T’adones que un pis que abans es llogava per 800 euros ha passat a costar-ne 1.500. La gent ja no pot accedir a aquestes condicions”, valora Rojo. Les dificultats augmenten també per als treballadors estrangers, encara que la seva situació estigui regularitzada a Espanya i disposin d’un permís de treball. “Tenim treballadors senegalesos, colombians o argentins que porten entre sis i vuit anys treballant amb nosaltres. Doncs normalment els propietaris solen ser reticents a llogar-los”, lamenta l’empresari.
Tenim treballadors senegalesos, colombians o argentins que porten entre sis i vuit anys treballant amb nosaltres. Doncs normalment els propietaris solen ser reticents a llogar-los
Dificultats per tancar la plantilla
El Parador de Turisme d’Eivissa –situat a Dalt Vila, al cor del centre històric, patrimoni de la humanitat per l'UNESCO– obrirà les portes la setmana vinent: el 10 de març. Es tracta d’un complex hoteler que pertany a la cadena pública estatal: un establiment de 66 habitacions, de les quals 41 es destinaran als clients i 25 als seus treballadors. Fonts del Parador responen a aquest diari que la xifra concreta de treballadors allotjats a l’hotel “depèn de la demanda”, és a dir, de l’ocupació. Les obres van començar el 2008, tot i que s’han anat endarrerint a causa de successius problemes, sobretot relacionats amb el descobriment de restes arqueològiques, com va informar aquest diari.
El Parador de Turisme d’Eivissa, de 66 habitacions, destinarà 41 als clients i 25 als seus treballadors
Pel que fa al personal, Turespaña –l’organisme públic que depèn del Ministeri– va tenir problemes al principi per tancar la plantilla. El maig de 2025, només va aconseguir cobrir 17 dels 41 llocs de treball, després d’haver llançat una Oferta d’Ocupació Pública. Tot i això, fonts de la Secretaria d’Estat de Turisme van assenyalar a finals d’any que s’estaven confirmant totes les incorporacions –algunes d’elles en llocs clau– i que s’estava ajustant el personal definitiu a les necessitats operatives de cara a l’obertura durant el mes de març.
El Parador d’Eivissa es va inaugurar el 23 de febrer, tot i que fins al 10 de març no acollirà clients entre les seves parets i habitacions. Les obres han tingut un cost final de 43,2 milions d’euros, a causa dels descobriments arqueològics, que han suposat “una de les excavacions arqueològiques més grans dels últims anys a Espanya”, a més de “la rehabilitació del patrimoni històric de Dalt Vila, que ara s’obrirà al públic gràcies a la seva museïtzació en un centre d’interpretació”.
“No serà un parador més, serà el primer que s’obre a les Balears i la seva obertura el convertirà, a més, en una de les grans joies de la xarxa de Paradors a Espanya”, va destacar Rosario Sánchez, secretària d’Estat de Turisme, que va afegir que, per les seves característiques, “aquest establiment serà un nou referent turístic i patrimonial de l’illa i obrirà amb una clara vocació de fomentar aquest interès a Eivissa i atraure un turisme cultural respectuós amb l’entorn i el llegat històric”.
Rojo: “Els nostres treballadors tenen dificultats”
Tot i que fa anys que empresaris de diferents sectors ofereixen o busquen habitatges per als seus treballadors, va ser el 2022, quan el país sortia de la pandèmia de coronavirus, quan la PIMEEF es va organitzar com a patronal de la petita i mitjana empresa per fer una crida. “Ens estem trobant que els nostres treballadors tenen dificultats per llogar. Si vostè té el pis buit, ens interessa llogar-lo”, va ser l’anunci. “Vam rebre gairebé mig centenar de trucades de persones que tenien pisos buits i estaven disposades a llogar el seu a una empresa”, atesta el president de la patronal.
El 2022, la patronal va publicar un anunci: 'Ens estem trobant que els nostres treballadors tenen dificultats per llogar. Si vostè té el pis buit, ens interessa llogar-lo'. 'Vam rebre gairebé mig centenar de trucades de persones que tenien pisos buits i estaven disposades a llogar el seu a una empresa', atesta el president
Segons aquest petit empresari, una de les raons és que, als ulls dels propietaris, les empreses ofereixen “més seguretat jurídica”. “Llogo el meu pis a una empresa que conec des de fa vint anys i de la qual em fio”, és el raonament, indica Rojo. Això també ha generat més tranquil·litat entre els empleats que s’han pogut beneficiar d’aquesta iniciativa. “Així els nostres treballadors no són menyspreats, ni s’enfronten a la pirateria de gent que es dedica al sublloguer d'habitacions”, afirma enfadat.
–Per què està fallant el programa Lloguer Segur del Govern balear? Es tracta d’una iniciativa que té com a objectiu oferir confiança i seguretat a propietaris i inquilins, així com posar al mercat laboral els pisos que ara mateix estan buits.
–Crec que és una eina vàlida, el que passa és que l’administració és menys àgil que una empresa privada, a causa dels terminis burocràtics. A més, no oblidem que molta gent prefereix obtenir un rendiment econòmic molt superior al “mercat negre”, respon Rojo.
En alguns casos, algunes empreses prefereixen perdre diners abans que quedar-se sense treballadors. És a dir, ofereixen les habitacions a un preu inferior al que correspondria si volguessin cobrir despeses, com ja va explicar una treballadora a aquest diari, que va saltant de pis en pis per l’especulació al voltant de l’habitatge.
–Em va dir que els 500 o 600 euros restants els pagava l’empresa.
–Si lloguem un pis de tres habitacions per 1.500 euros, cobrem 400 a cada treballador que entra a cada habitació. A vegades també assumim despeses d’aigua, llum i internet. És habitual cobrar un 70 o 80% del preu total del pis.
Als portals immobiliaris, ara mateix no hi ha lloguers de pisos de tres habitacions a aquest preu. El mateix empresari afirma que, a vegades, els habitatges estan al voltant dels 2.000 euros, quan fa cinc o sis anys es podien llogar per molt menys.
–No hi ha propietaris que s'estiguin passant, que només pensen en guanyar diners?
–Lloguar una propietat pot ser legítim. Però s'ha passat de cobrar 1.200 a 1.800 o més. I fins i tot més de 2.000 euros al mes. Estem en un bucle. Són forquilles que no són normals.
Si lloguem un pis de tres habitacions per 1.500 euros, cobrem 400 a cada treballador que entra a cada habitació. De vegades també assumim despeses d'aigua, llum i internet. És habitual cobrar un 70 o 80% del preu total del pis
Rojo aporta una altra derivada més. En les seves declaracions públiques, sovint exigeix una implicació més gran de les administracions públiques per assegurar un habitatge digne als treballadors públics: del sector educatiu i sanitari, però també policies, funcionaris de justícia i d’altres sectors. “Si no tenim bons serveis públics, tindrem totes les mancances”, adverteix.
“Hi ha molts responsables, no només un. Tothom que fa sublloguer o està en el lloguer turístic il·legal no tributa. Això no pot ser. Totes les nostres empreses tributen i paguen impostos. Hi ha pisos llogats sense contracte, que no estan fiscalitzats”, lamenta. “Per això també demanem un plus d’insularitat just i equilibrat, de 450 euros, a les Illes Balears”, adreçat als funcionaris públics. “Si a Madrid algú no entén això, el problema és dels nostres polítics locals que no ho han sabut explicar bé”, afegeix.
La temporada turística s’avança
Eivissa i Formentera són dues illes amb dinàmiques molt estacionals, per la qual cosa entre novembre i març es viuen els mesos més tranquils, fins que arriba la Setmana Santa. Amb ella, l’obertura de molts negocis que només funcionen durant la primavera i l’estiu, sumat a les obertures de les grans discoteques, el gran reclam per a centenars de milers de persones per a les quals les illes són un espai de descontrol i llibertinatge. I de grans beneficis per a empresaris locals, nacionals i estrangers que viuen d’exprimir la gallina dels ous d’or.
“Els qui tenim obert tot l’any ja estem en la dinàmica [de treball]. Tendrem les nostres plantilles, amb fixes discontinus, gairebé operatives per a l’inici. Els negocis de temporada és fàcil que estiguin al 50 % [de la seva plantilla final]”, analitza Rojo. El president de la PIMEEF assenyala una altra data clau, més enllà de la Setmana Santa, que marcarà l’inici del turisme a l’illa: els openings de les grans discoteques. “Al maig tots els negocis estaran oberts, però els de temporada tindran les plantilles a mitja marxa. Jo animo a contractar com més aviat millor perquè pot passar que arribem a mitjans de maig i ja no trobis treballadors disponibles”, adverteix l’empresari.
Jo animo a contractar com més aviat millor perquè pot passar que arribem a mitjan maig i ja no trobis treballadors disponibles
D’altra banda, considera que, com més temps de contracte ofereix l’empresari a un treballador, més possibilitats té que l’empleat vulgui mantenir-se a l’empresa. En una illa on el volum de negoci oscil·la en funció dels visitants que hi ha, alguns opten per incrementar-lo durant els mesos de més activitat, tot i que el president de la PIMEEF creu que “cal oferir més qualitat d’ocupació a força d'oferir un temps de contractació més llarg”.
Tu t’esforces per generar ocupació i donar qualitat a un servei. I després veus els sense vergonyes del sublloguer i és injust. No podem permetre això com a societat
“Tothom vol guanyar molts diners, però a les petites empreses, on hi ha més proximitat amb l’empleat, sabem que els treballadors valoren més els negocis que també es preocupen per ells”, sosté. “Els empresaris estem subjectes a moltes obligacions. Dediquem esforç a fer les coses bé. Em fa mal veure quan altres s’aprofiten dels treballadors a l’economia submergida”, lamenta Rojo. “Tu t’esforces per generar ocupació i donar qualitat a un servei. I després veus els sense vergonyes del sublloguer i és injust. No podem permetre això com a societat”, assenyala. I torna a destacar el problema del lloguer turístic il·legal. De totes dues situacions se’n beneficien, lamentablement, tant els propietaris com els inquilins que fan sublloguer.
0