Assumptes Interns de la Guàrdia Civil acusa un tinent coronel de liderar una trama de “corrupció sistèmica”

El Servei d'Assumptes Interns de la Guàrdia Civil acusa el tinent coronel interventor Miguel Ángel E. T. d'armar una presumpta trama de “corrupció sistèmica” amb sobrecostos de fins a un 348% en obres en casernes de l'Institut Armat per a després adquirir tres habitatges ruïnosos amb fons en metàl·lic i reformar-los a càrrec dels empresaris adjudicataris de la xarxa., segons indica un informe al qual ha tingut accés elDiario.es. Es tracta del cap de la Unitat de Gestió Econòmica (UGE) de la VI Zona de la Guàrdia Civil, que comprén les comandàncies de les províncies de València, Alacant i Castelló.

L'uniformat controlava, al capdavant de l'UGE, els anticips de caixa fixa i l'adjudicació de contractes d'obra en els quarters, a més de la facturació, i figura com investigat davant la plaça número 3 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València des que, en 2022, es van iniciar les indagacions d'Assumptes Interns i de la Fiscalia Anticorrupció.

Els investigadors compten amb “indicis sòlids de corrupció” i consideren que el tinent coronel hauria comés els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, frau en la contractació pública, suborn, falsedat documental i, eventualment, delictes contra la Hisenda Pública o blanqueig de capitals.

L'investigat, pertanyent al Cos Militar d'Intervenció i doctor en Dret, “posseïa el control discrecional de l'adjudicació i la validació d'obres, actuant simultàniament com a gestor dels fons i beneficiari d'aquests”, segons Assumptes Interns. Miguel Ángel E. T., postil·la l'informe, “va utilitzar la seua posició de cap de l'UGE per a afavorir una xarxa d'empresaris que, a canvi, van assumir els costos d'adquisició, reforma i equipament del seu patrimoni immobiliari privat, generant un benefici patrimonial il·lícit finançat per fons públics”.

El tinent coronel es va aprofitar de la seua posició jeràrquica per a propiciar “sobrecostos sistemàtics i facturació d'obres no executades” amb una xarxa de mercantils contractistes que li abonaven presumptes mossegades, especialment Carlos G. M., les mercantils del qual van arribar a obtindre adjudicacions per un import de quasi un milió d'euros

“Relació d'amistat molt forta” amb l'empresari

El cap de l'UGE de la VI Zona de la Guàrdia Civil encomanava les obres en casernes “directament” a Carlos G. M. (vinculat a les mercantils Destino Empresarial SL i Works Pretor SL), amb fraccionament sistemàtic de les factures i “desmesurats sobrecostos” respecte al preu real de l'execució, a més de partides per treballs “mai realitzats”. L'empresari, per la seua banda, “extreia part de l'excedent i l'entregava al tinent coronel, eliminant així qualsevol rastre en els seus actius bancaris”.

Rares L., el paleta subcontractat per l'empresari, va confessar que Carlos G. M. mantenia amb el tinent coronel Miguel Ángel E. T. una “relació d'amistat molt forta” des de feia més de tres dècades. També va declarar que l'empresari i el guàrdia civil planejaven “muntar” una mercantil junts una vegada el segon es jubilara. De fet, la investigació d'Assumptes Interns ha acreditat que el tinent coronel i el contractista es van allotjar el 2018, amb les seues respectives parelles, en un hotel de quatre estreles al Mar Menor de Múrcia.

El paleta va confirmar que el tinent coronel “donava el vistiplau” als imports continguts en els pressupostos. A més, va aportar missatges de WhatsApp amb al·lusions al reconeixement de deutes per suposades obres privades facturades a la Guàrdia Civil. D'altres missatges intervinguts pels investigadors —“Em diu que 500 són d'ell”— es desprén que el tinent coronel “rebia quantitats de diners en efectiu procedents de l'entramat”.

“La mecànica del frau es fonamenta en la discrepància premeditada entre la realitat física de les obres i la seua ficció documental”, rebla l'informe.

La investigació també va obtindre un correu electrònic i informes fotogràfics sobre fons cobrats per Carlos G. M. per obres no realitzades. El paleta va manifestar que va ser “instruït” per l'empresari per simular obres amb la finalitat de “repartir el romanent” del pressupost anual de la unitat i “finançar reformes privades” del tinent coronel, que també mantenia una “doble” relació professional i personal amb la mercantil Germans Tronchoni Navarro SL i amb Gustavo William R. R.

No obstant això, Carlos G. M. va ser el contractista que més fons va rebre en obres adjudicades per la Guàrdia Civil: 952.664,89 euros des del 2008. El 82 % dels ingressos totals de les seues empreses provenien “exclusivament” de contractes gestionats pel tinent coronel investigat, que mantenia un “coneixement directe i detallat de l'operativa il·lícita”, segons abunda Assumptes Interns.

Desviament de 144.730 euros per a compra i reforma d'habitatges

Els informes pericials elaborats per l'Agència Valenciana Antifrau (AVA), en funcions d'auxili judicial a la Fiscalia Anticorrupció i a la jutgessa instructora, van detectar un desviament de fons per un import de 144.730 euros per a l'adquisició i reforma de tres habitatges a la localitat de Setaigües, situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Assumptes Interns compta amb evidències de l'“ús recurrent de diners en efectiu d'origen desconegut” en l'adquisició dels béns. També va trobar una “discrepància massiva” entre els costos reals de les obres i els imports declarats, “confirmant l'aprofitament il·lícit de recursos públics”. En definitiva, l'informe veu una “operativa de prevaliment i frau orientada a la transformació d'actius personals amb fons de l'erari” (d'aquí que li imputi indiciàriament un presumpte delicte de blanqueig de capitals).

Miguel Ángel E. T. va comprar el 2020 un habitatge en “ruïna tècnica”, construït el 1900 i amb una superfície de parcel·la de 115 metres quadrats, per 15.000 euros, sense que conste cap moviment bancari als seus comptes que justifique la seua adquisició, per la qual cosa “es desconeix” l'origen d'aquesta quantitat.

L'execució de la reforma es va fer a càrrec de l'empresa Hermanos Tronchoni Navarro SLU, adjudicatària de 19 contractes de la Guàrdia Civil per un import total de quasi 100.000 euros. La mercantil va utilitzar una “infrarepresentació de costos massiva” (va declarar 15.919 euros tot i que, segons la taxació pericial d'Antifrau, el valor real de l'obra va ser de 104.505,35 euros).

A més, “l'habitatge va ser condicionat per una xarxa de contractistes recurrents de la Guàrdia Civil”, afirma l'informe d'Assumptes Interns. Cinc dels set proveïdors de la reforma (de reixes, finestres, armaris, mobles de cuina i saló o d'aire condicionat) no van rebre cap pagament per part del tinent coronel. Per contra, van resultar adjudicataris d'un total de 102 contractes públics.

“La vam reformar i a guanyar diners”

El segon habitatge al mateix municipi (en “clar estat de deteriorament”) va ser adquirit un any més tard, el 2021. Es tracta d'un immoble construït el 1910 en una parcel·la de 150 metres quadrats i adquirit per un total de 12.000 euros (2.000 euros van ser lliurats en efectiu en concepte de penyora), amb un “component especulatiu” per a la seua revenda després de la “reconstrucció quasi total”. En una conversa intervinguda en el marc de la investigació, el tinent coronel afirmava davant la seua família: “La reformem i a guanyar diners... Després la venem”.

Assumptes Interns va detectar que l'habitatge, una vegada reformat, va ser finalment posat a la venda en un conegut portal immobiliari per 115.000 euros. De nou, l'informe destaca que va ser adquirit originalment amb fons d'origen desconegut, a tenor de l'anàlisi dels comptes bancaris de l'investigat.

Els proveïdors de la reforma van sumar 66 contractes públics durant les obres privades en l'immoble adquirit pel tinent coronel. La valoració pericial de l'habitatge reformat va xifrar el seu valor en 67.428 euros (en aquest període l'empresa Hermanos Tronchoni Navarro SLU es va fer amb 25 contractes públics per un import de 92.295 euros).

El tercer habitatge, un corral d'ús industrial en una parcel·la de 115 metres quadrats construït originalment el 1898, va ser adquirit el 2021 pel tinent coronel i la seua dona, Subirana P., per un preu de 3.000 euros, abonats íntegrament en efectiu, seguint el “mateix esquema d'irregularitat financera i aprofitament directe de fons públics”, segons Assumptes Interns. Es va repetir el “patró” de les reformes anteriors, aquesta vegada amb treballs encarregats a Gustavo William R. R.

Quan la Guàrdia Civil va registrar l'habitatge reformat es va trobar amb ferramentes adquirides en una coneguda superfície comercial, les factures originals dels quals havien sigut carregades a l'erari. L'investigat va abonar 2.500 euros pels treballs de reforma, tot i la valoració tècnica els va xifrar en 4.243 euros.

Sobrecàrrecs per “portes inexistents”

Els fons, presumptament, van ser sostrets del pressupost de la Guàrdia Civil per a obres en les seues instal·lacions. Antifrau també va analitzar els “sobrecostos sistemàtics” en els contractes d'obres executades en diversos quarters de l'Institut Armat.

Al quarter de Benimaclet, seu de la VI Zona de la Guàrdia Civil, van detectar sobrecostos “extrems” d'un 348%, mentre que als habitatges logístics de l'edifici de Font de Sant Lluís, també a València, va ser d'un 72% (entre actuacions en el subsòl no verificables o “portes inexistents”).

A la residència de descans Almardà de Sagunt, l'AVA va destapar sobrecostos del 122%, amb facturació de desbrossament sobre arbrat “inexistent”. Assumptes Interns constata un “entorn d'impunitat” propiciat pel tinent coronel Miguel Ángel E. T., amb facturació d'“actuacions repetides o concurrents” o un “excessiu nombre d'hores de treball respecte a l'entitat real de les obres”, entre altres mecanismes per a inflar el frau comès contra l'Institut Armat.