La portada de mañana
Acceder
Sánchez impulsa una regeneración que incluye una reforma del Poder Judicial
La fumata blanca de Sánchez: cinco días de aislamiento, pánico y disculpas al PSOE
Opinión - ¿Y ahora qué? Por Marco Schwartz

La Generalitat exposa als alcaldes de Castelló el pla d’acció territorial contra el canvi climàtic i per a la protecció del patrimoni ambiental

Un pla “supramunicipal” per a desenvolupar propostes que milloren la relació entre el món rural i el món urbà i “garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans”. Així defineix el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, el pla d’acció territorial (PAT) que ha presentat als alcaldes de Castelló. Es tracta d’una “eina nova i adequada a les característiques del territori que ajudarà a fer front a la lluita contra el canvi climàtic, ordenar i garantir el creixement de la província i protegir el nostre patrimoni ambiental”. El PAT, segons explica el conseller, “persegueix reforçar i enfortir els vincles entre els municipis i agilitar els tràmits administratius amb la finalitat d’afavorir el creixement econòmic i, per tant, la creació d’ocupació a la província”. 

El conseller Arcadi España, acompanyat per la directora general d’Ordenació de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo, ha plantejat als alcaldes castellonencs la seua visió “supramunicipal”, que ha definit com “l’escala més eficient per a resoldre els problemes comptant amb la col·laboració i la cooperació dels municipis, sense els quals no és possible assolir els objectius que pretén el pla”.

El pla, presentat a la Vall d’Uixó, desenvolupa propostes per a millorar la relació entre el món rural i el món urbà, facilitant el desenvolupament de la franja intermèdia, i la seua projecció sobre el món rural, amb instruments urbanístics més àgils i que permeten més flexibilitat de creixements urbanístics respecte de la franja litoral. Per al conseller, “l’eficiència territorial també passa per una ordenació adequada dels usos i les activitats segons la capacitat d’acolliment del territori, i per permetre el desenvolupament òptim dels béns i serveis que el món rural genera per a les àrees urbanes”. 

Entre aquestes estan, no solament els de producció agrícola i forestal, sinó els de regulació dels cicles hídrics, dels regs naturals i induïts en el territori, i especialment els de l’adaptació i lluita contra el canvi climàtic tant en el medi rural com en l’urbà. Així doncs, el PAT és un instrument de planificació territorial integrat que té com a gran objectiu el creixement racional de l’àrea funcional de Castelló, “des d’una visió sistèmica, complexa i supramunicipal del territori, que el que pretén és crear valor en el territori a mitjà i llarg termini per garantir la viabilitat del seu creixement econòmic i de la qualitat de vida dels seus ciutadans”, ha conclòs el conseller.

El PAT de la província de Castelló abasta un àmbit molt extens format per 70 municipis amb una població d’uns 470.000 habitants i una superfície de 3.269 quilòmetres quadres, el 60% de la superfície provincial de Castelló. En el conjunt territorial es divideix en tres àmbits diferenciats. La franja litoral (cota 100) és on es desenvolupa el 80% de l’activitat, i engloba els grans municipis: Castelló, Vila-real, Borriana o la Vall d’Uixó. En aquesta franja es detecten els problemes derivats de la concentració d’activitats, competència d’usos, conurbacions i fragmentació del territori per infraestructures.

El sistema rural, on a penes viu el 3% de la població de l’àmbit del PAT, inclou municipis de les comarques de l’Alt Millars, l’Alcalatén i l’Alt Maestrat, on conviuen tots els problemes derivats de la despoblació o la falta d’activitat. La franja intermèdia del territori està formada per municipis com l’Alcora, Vilafamés, la Vall d’Alba o les Coves de Vinromà. Aquesta franja intermèdia, estructurada al voltant de la CV-10, és crucial per a la continuïtat dels ecosistemes litorals de regadiu del litoral i els espais forestals d’interior, i especialment per a la implantació d’activitats econòmiques que permeten dirigir els processos econòmics cap a l’interior del territori, contribuint a la millora no solament de l’equilibri territorial sinó de la mateixa eficiència del territori.