Què va ser del “Govern dels millors” de Mazón? Només un conseller sobreviu en el seu lloc des de la investidura de 2023
LLEGIR EN CASTELLÀ
La política és una professió amb un elevat grau d'incertesa, però els canvis que ha viscut el Govern valencià del PP en tan sols tres anys són una cosa inaudita. El van promocionar a so de bombo i platerets com un govern estable, “el govern dels millors”, però a penes queden supervivents polítics d'aquells que van jurar el càrrec el juliol de 2023 juntament amb Carlos Mazón. El líder popular va formar un Executiu amb nou titulars: Susana Camarero, Vicente Barrera, Ruth Merino, José Luis Aguirre, José Antonio Rovira, Elisa Núñez, Salomé Pradas, Nuria Montes i Marciano Gómez. D'ells, només tres continuen en el govern i només en queda un amb les competències intactes: Marciano Gómez, el conseller de Sanitat, que ja va formar part del Govern valencià amb Eduardo Zaplana. Malgrat el qüestionament de la seua gestió —llistes d'espera, derivacions a la sanitat privada, els negocis de la seua família i les denúncies per falta de transparència en les dades públiques—, és l'únic conseller que no ha patit una crisi de govern.
La remodelació de Juanfran Pérez Llorca escomesa aquest dijous dona lloc al sisé Executiu valencià del PP d'aquesta legislatura, que ha anat incorporant i destituïnt consellers cada any. Pérez Llorca ha unificat les conselleries de Justícia i Serveis Socials després del cessament d'Elena Albalat, que passa a encapçalar les llistes al Congrés del PP de Castelló per al pròxim 29N. Albalat no ha estat ni un any en el càrrec: va ser nomenada després de la investidura de l'actual president, el desembre de 2025, encara que ja havia sigut secretària autonòmica del ram davall el comandament de Susana Camarero. Segons la reestructuració escomesa i publicada aquest dijous en el DOGV, les competències de Serveis Socials passen a la Conselleria de Justícia, que dirigeix Núria Martínez.
Tot apunta que aquesta remodelació no serà l'última de la legislatura. Si l'actual vicepresidenta primera, Susana Camarero, també titular d'Habitatge i Igualtat, és finalment senadora, haurà de deixar la Generalitat Valenciana. El PP ha triat la número dos del Consell i exresponsable de Serveis Socials com a cap de llista al Senat per la circumscripció de València, en unes llistes que comparteix amb l'exconseller d'Agricultura de Vox, José Luis Aguirre. Tots dos tenen en comú ser dos dels rostres que van formar part del Consell de Mazón, encara que Camarero està entre els més veterans. Aguirre va ser destituït el juliol de 2024 a conseqüència de la ruptura de Vox amb el PP, juntament amb Vicente Barrera —vicepresident segon i conseller de Cultura— i Elisa Núñez —consellera de Justícia i Interior, amb competències en Emergències—.
Fruit d'aquesta ruptura, marcada pels de Santiago Abascal a tot Espanya, va arribar la primera remodelació del Consell. A les 12 hores de la crisi, Mazón va nomenar un nou Executiu: les competències en Emergències i Justícia van passar a Salomé Pradas, que fins aleshores s'havia encarregat de Medi Ambient, i tres mesos després va gestionar la dana, una actuació que encara està en instrucció judicial i per la qual tant ella com el seu secretari autonòmic, Emilio Argüeso —exnúmero dos de Serveis Socials—, es troben investigats. En aquella remodelació es va elevar Vicente Martínez Mus, fins aleshores director general de Costes, a conseller de Medi Ambient, i el portaveu del PP, Miguel Barrachina, a titular d'Agricultura.
Després de la dana es va produir el cessament fulminant de l'aleshores consellera de Turisme, Núria Montes, que va negar als familiars de les víctimes l'accés al recinte habilitat per a la inspecció dels cadàvers. També el de Salomé Pradas, que ara exerceix l'advocacia. Montes va ser substituïda per Marian Cano, que actualment continua en el càrrec, i es va incorporar a l'Executiu el militar retirat Francisco José Gan Pampols, en una vicepresidència creada per a la reconstrucció, sense estructura pròpia. Ruth Merino va deixar de ser portaveu i es va quedar només amb les competències d'Hisenda, i la responsabilitat de ser la veu del Consell va passar a Susana Camarero. La conselleria de Pradas es va dividir en dos departaments: Justícia i Emergències. Per al primer es va incorporar Nuria Martínez; per al segon, Juan Carlos Valderrama, tots dos amb la mateixa responsabilitat dos anys després.
El novembre de 2025, pocs dies abans de dimitir, Mazón va escometre una altra reestructuració: va cessar Francisco José Gan Pampols, que va assegurar que la seua tasca consistia a pilotar la reconstrucció després de la dana. El president de la Generalitat dimitiria unes setmanes després, després de mesos de pressió popular i d'un rebuig visible en el funeral d'Estat. La seua marxa va sacsejar el PP, que va haver d'afanyar-se a trobar un relleu. A principis de desembre, Juanfran Pérez Llorca, fins aleshores portaveu del PP a les Corts —en substitució de Miguel Barrachina—, va prendre possessió del càrrec.
Pérez Llorca va compondre el seu Executiu al desembre amb tres incorporacions: José Díez com a conseller de Presidència, departament de nova creació; Mari Carmen Ortí per a Educació i Elena Albalat per a Serveis Socials. Ortí va rellevar José Antonio Rovira en aquesta cartera, i el qüestionat titular d'Educació va passar a ocupar la Conselleria d'Hisenda i Ocupació. Merino, fins aleshores a Hisenda, va eixir de l'Executiu i hi va tornar a entrar 15 dies després com a secretària autonòmica de Relacions amb la Unió Europea. El titular de Sanitat, Marciano Gómez, no ha vist alterades les seues competències en aquests tres anys.