El jutge del cas Assut apressa el PP a resoldre el dilema de si acusa la família de Rita Barberá, processada per corrupció

El substitut de la jutgessa instructora del cas Assut ha dictat aquest dijous una providència en la qual denega la petició de l’acusació popular que exerceix en la causa el PP valencià perquè s’ampliara el termini per a presentar el seu escrit de qualificació. És a dir, els populars sol·licitaven que se’ls donara un mes en compte del termini habitual de 10 dies per a acusar o no l’entorn familiar de Rita Barberá —el seu cunyat i tres nebodes— i l’exvicealcalde de València, precisament quan fa una dècada de la mort de l’exalcaldessa reprovada públicament pels seus, una actuació que el PP encara no ha digerit del tot en la seua memòria històrica interna.

La resolució, a la qual ha tingut accés elDiario.es, argumenta que “tots els documents i actuacions” figuren “a disposició de les parts durant tots aquests anys”, després de quasi una dècada d’instrucció. El jutge substitut també descarta que la interlocutòria de processament dictada per la magistrada Pepa Tarodo, titular de la plaça número 13 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de València, incloga “novetats que justifiquen l’ampliació pretesa” per l’única acusació popular que figura actualment en el procediment —l’entitat Acción Cívica contra la Corrupción, inicialment personada, va acabar eixint-se’n—.

El PP valencià medita el dilema d’abandonar la causa, amb la instrucció ja finalitzada i els processats a les portes del juí oral, o continuar com a acusació popular en un procediment inicialment atractiu en termes polítics i mediàtics en el qual es va personar —mentre estava en l’oposició a l’Executiu autonòmic del Pacte del Botànic presidit pel socialista Ximo Puig i amb Carlos Mazón com a líder dels populars valencians— quan tot un extresorer del PSPV-PSOE —José María Cataluña— figurava com a investigat.

No obstant això, s'ha girat la truita i la instructora va sobreseure la causa el passat 30 de juliol per a Cataluña, en considerar prescrita el presumpte finançament il·legal del PSPV-PSOE que havia aflorat gràcies a les investigacions de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Ja només quedaven investigats peons de menor entitat del PP, com l’exsubdelegat del Govern Rafael Rubio o l’advocat José Luís Vera, històricament vinculat al PSPV.

Una trama bipartidista

A l’altra banda de la balança, figures rellevants del partit es troben a les portes del banc dels acusats en un juí en el qual sobrevolarà el costat més térbol de l’etapa de Rita Barberá al capdavant de l’Ajuntament de València (1991-2015), especialment en els seus últims mandats.

Encara que es tracta d’una causa d’aires bipartidistes, la presumpta trama inclou com a protagonistes més destacats l’exvicealcalde de València, Alfonso Grau, i el cunyat de Rita Barberá, l’advocat José María Corbín, a més de tres nebodes de la difunta alcaldessa que, segons la jutgessa, “s’han aprofitat econòmicament” de les “activitats delictives del seu pare”, qui s’hauria embutxacat presumptes mossegades per un import de 3,6 milions d’euros.

També figura com a processada l’exalcaldessa de Xixona, Rosa Verdú, qui hauria arreplegat una presumpta comissió de mig milió i la campanya electoral de la qual també hauria sigut finançada en B.

A més, continua com a processat un altre antic càrrec del PP: Jorge Bellver, exregidor d’Urbanisme de Barberá i ex alt càrrec del Consell tant de Carlos Mazón com del seu successor, l’actual president Juan Francisco Pérez Llorca. Bellver va patir un ictus el passat 11 de juny, coincidint amb la seua dimissió com a director general, i la seua defensa ha reiterat la petició perquè se li practique un examen forense, ja que “no pot comprendre la seua situació processal ni els fets que se li imputen” a causa del seu estat de salut.

“Quatre administracions públiques” i comptes a Suïssa

La representació jurídica del PP s’emparava en la complexitat de la causa per a sol·licitar un termini més ampli de cara a la presentació del seu escrit d’acusació.

La interlocutòria de la jutgessa, de 314 pàgines, descriu “amb caràcter indiciari” la presumpta intervenció en la suposada trama de “sis grups empresarials, d’una societat estatal i de càrrecs i funcionaris d’almenys quatre administracions públiques”, afirmava.

Amb 125 toms de sumari, “la investigació es projecta sobre huit operacions urbanístiques i contractuals diferenciades, desenvolupades entre 2002 i 2017, amb referències a societats interposades, estructures de generació d’efectiu i comptes radicats a Suïssa i als Estats Units”, detallava l’escrit del passat 4 de setembre, al qual ha tingut accés aquest periòdic.

També considerava el termini atorgat com a “objectivament insuficient”, per no comptar l’acusació popular amb “l’estructura i mitjans propis del Ministeri Fiscal”.

El PP busca una “qualificació jurídica procedent”

El PP pretenia que se li atorgara un termini ampliat per a “individualitzar el relat fàctic i la participació atribuïda a cadascun dels 38 encausats, seleccionar la qualificació jurídica procedent, determinar les responsabilitats civils i articular una proposició probatòria concreta, pertinent i útil” per al juí oral. Tot això per a “evitar que l’acusació es formule de manera incompleta o insuficientment individualitzada”, afegia.

A més, també argumentava que queda pendent la declaració voluntària —assenyalada per al pròxim 16 de setembre— de José Luis Vera. “Per la posició que [Vera] ocupa en els fets objecte de les actuacions, el contingut de la seua declaració pot ser rellevant per a precisar, completar o matisar el relat fàctic que haja d’incorporar-se a l’escrit d’acusació, així com per a valorar degudament l’eventual participació d’altres encausats vinculats a les mateixes línies d’investigació”, afirmava l’escrit.

No obstant això, el fiscal anticorrupció deixava “a l’arbitri judicial” la decisió sobre la petició de l’acusació popular, segons indica l’informe del Ministeri Públic del passat 8 de setembre, en el qual recorda que aquest tipus de sol·licituds d’ampliació de terminis resulta una “reclamació tradicional en aquest tipus de procediments”.

El jutge, en una providència contra la qual cap recurs de reforma, denega aquesta opció i força així l’acusació popular a desvelar si continua en el cas Assut o si tira la tovallola abans del juí.

El llegat històric i polític de Rita Barberá

En el rerefons del cas Assut figura irremeiablement el llegat històric i polític de Rita Barberá, reprovada en el seu moment per l’actual alcaldessa, María José Catalá —la qual formava part del grup parlamentari que li va exigir que deixara l’acta de senadora—, i homenatjada per la mateixa dirigent popular una vegada es va fer amb la vara de comandament de l’Ajuntament.

D’altra banda, un personatge rellevant de l’equip de Barberá s’incorpora de nou al banc dels acusats. Alfonso Grau ja va ser condemnat en el marc del cas Taula a quatre anys i mig de presó per la caixa B del PP de València en dues de les campanyes electorals de Barberá. La sentència, dictada el 30 de juliol de 2024 per la Secció Segona de l’Audiència de València i pendent del recurs de cassació de l’exvicealcalde davant el Tribunal Suprem, acreditava que conegudes empreses contractistes de l’Ajuntament de València van nodrir la caixa B del partit liderat per Barberá.

Del cas Taula van nàixer les investigacions del cas Assut, a càrrec del mateix fiscal anticorrupció —Pablo Ponce— i dels mateixos investigadors policials, pertanyents a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. Després de la complexa instrucció, l’acusació pública considera acreditat, almenys indiciàriament, que Grau va cobrar presumptes mossegades per un import total de dos milions d’euros.

Per la seua banda, la jutgessa Pepa Tarodo va concloure que Rita Barberá va donar un “emparament personal” al seu cunyat, l’històric ultradretà José María Corbín, perquè s’embutxacara presumptes comissions de 3,6 milions d’euros, presumptament cobrades a empreses contractistes de l’Ajuntament.

Els recursos de les defenses qüestionen l'UCO

Les defenses dels principals processats neguen la major i retreuen a l'UCO una investigació de caràcter prospectiu. El recurs de l’advocada de Corbín sosté que els generosos pagaments al cunyat de Barberá responien a treballs jurídics, incloent-hi l’“assessorament preventiu per a anticipar-se a problemes legals”. I la defensa de Grau argumenta que els fets que se li imputen a l’antic vicealcalde estarien “àmpliament prescrits”.

El lletrat de les tres nebodes de la difunta alcaldessa veu, en tot cas, María Rita, María Asunción i María José Corbín Barberá com a possibles partícips a títol lucratiu i descarta que hi haja indicis de delicte contra elles.

Gran part dels 38 processats, almenys els més rellevants, han recorregut contra la interlocutòria de la jutgessa. Per contra, la defensa de l’empresari Carlos Turró, expresident de la constructora Cleop, després d’expressar la seua “disconformitat” amb la resolució de la instructora, ha rebutjat recórrer, “amb el propòsit d’evitar més dilació en la tramitació de la causa”, segons indica un escrit al qual ha tingut accés aquest diari.

La finalització del termini assetja també l’acusació popular, un autèntic contratemps heretat pel PP de Pérez Llorca.