“L’AVE no servirà només per a poder anar a Madrid o a Barcelona, hem de pensar al revés, l’alta velocitat és una oportunitat per als altres que vulguen vindre ací”. D’aquesta manera explicava l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, l’esperit de la jornada celebrada dimecres a la capital de la Costera i en què, amb la finalitat d’obrir les Comarques Centrals Valencianes a Europa, transcendint l’alta velocitat i la futura estació a la ciutat, i abraçant la integritat del Corredor Mediterrani.
La cita ha tingut la participació de representants de diferents administracions públiques, així com del sector socioeconòmic d’aquest territori. Entre els principals temes tractats s’ha assenyalat la vertebració de les comunicacions tant de la ciutadania com dels treballadors, el pes logístic del transport de mercaderies, la millora de la competitivitat de les empreses que ja hi estan i l’atractiu inversor per a les que pensen anar-hi.
Però sobretot s’ha posat l’accent que amb l’arribada de l’AVE no està tot fet, hi ha un treball previ de millora d’infraestructures tant de comunicació com industrials que s’ha d’accelerar. D’aquesta manera s’han obert carpetes com les millores de la carretera CV-60, impulsar el parc industrial ValPark de Vallada i potenciar comunicacions ferroviàries com el tren de l’interior Xàtiva-Alcoi o el de la costa Gandia-Dénia.
Durant la inauguració, Carlos González Triviño, CEO de Gobernanza Industrial, ha assenyalat que el pes industrial a la província de València va basculant cap al nord embolcallant l’àrea metropolitana de València, cosa que provoca un dèficit de població. Això contrasta amb el pes industrial que han tingut històricament aquestes comarques i que ara han perdut una manxa comparativa, per la qual cosa l’arribada de l’AVE s’ha d’aprofitar com una “oportunitat” que proporcione un nou risorgimento d’aquest territori.
El president del Consorci de les Comarques Centrals Valencianes (CCV), també alcalde de Gandia José Manuel Prieto, ha assenyalat que “l’arribada de l’AVE suposa un nou paradigma per al conjunt de les comarques. Ens posiciona en un moment òptim”. Prieto ha reclamat “ser proactius i elaborar projectes en funció d’aquesta nova estació”.
Com a alcalde de Gandia, feia un èmfasi especial també en les possibilitats per a la potenciació del sector turístic, però també en les mancances de la comunicació interna, fonamentalment amb la carretera CV-60, ja que actualment el potencial del seu port es concentra fonamentalment en la connexió al nord amb la capital. Així marcava com un punt de referència que l’estació de Xàtiva estiga a menys de 45 minuts de tots els municipis de les CCV.
La presidenta de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) de la província de València, Eva Blasco, destacava el paper multiplicador de l’economia que suposarà el corredor. Un paper que assenyalava com a necessari incidint també en la descompensació doble que pateixen les comarques centrals tant en el referent nord/sud com en el de costa/interior.
A més, apel·lava les administracions públiques en una reclamació que han secundat tots els intervinents del sector empresarial: demanar l’acceleració de la licitació d’infraestructures, per a garantir una execució eficient i també mantindre els terminis compromesos.
Aquesta apel·lació era recollida pel subdelegat del Govern a la província de València, José Rodríguez, que responia enumerant els nivells d’execució del Corredor Mediterrani que ha dut a terme el Govern central durant els últims anys: 7.530 milions d’euros licitats, 5.941 milions adjudicats i 4.609 milions executats.
Posteriorment, el comissionat del Govern per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, després d’una explicació de la situació de la concentració demogràfica i de desenvolupament econòmic i social, assenyalava el Corredor Mediterrani com “el gran projecte no radial de l’Estat”.
Boira qualificava el corredor com la gran estructura multimodal que “connecta els tres grans ports d’Espanya: Algesires, València i Barcelona”. De manera més abstracta, el comissionat proposava una visió de comunicació europea “en xarxa, com un metro, més enllà de les fronteres” com una visió del continent en relació amb una ciutat a escala.
Visió empresarial
Un apartat destacat de la jornada vinculava a la visió empresarial de la xarxa d’infraestructures. En aquesta, diverses empreses a gran escala abundaven en l’impacte econòmic i empresarial de l’alta velocitat.
Pilar Caro, directora institucional de Comunicació i Màrqueting d’Inelcom, empresa del sector de les telecomunicacions, destacava que estem en un moment geopolític en què “hem de protegir la indústria local, perquè, si no, ens descapitalitzarem i ens quedarem en mans de les grans potències”. Per la seua part Beatriz Durá, directora de Màrqueting Corporatiu i Comunicació d’Hinojosa assenyalava la importància de l’impuls logístic que representa el Corredor.
José Vicente Castell, responsable de relacions externes de Vicky Foods, també destacava el canvi de paradigma de les comunicacions tant en mercaderies com en passatgers, i reivindicava un “reajustament entre les comunicacions de les comarques”. Entre aquestes destacava la carretera CV-60, el tren de la Costa, el tren Xàtiva-Alcoi. Així apuntava que en el seu el cas la interconnectivitat milloraria la competitivitat, perquè rebaixa els costos del transport dels seus productes. En altres àmbits, afirmava Castell que el Corredor ha de servir com a pol d’atracció “cultural, social i turístic” de les comarques.
Javier Cabedo, president de la Confederació Empresarial de la Vall d’Albaida (Coeval), assenyalava que l’estació de l’AVE a Xàtiva és “essencial”, però que aquestes infraestructures “han de tindre continuïtat”. Arran d’aquesta recuperava altres infraestructures que qualificava d’essencials com la carretera CV-60, la línia de tren Xàtiva-Alcoi o e tren de la costa Gandia-Dénia. “Com més infraestructures tinguem, més podrem combatre la despoblació de la Vall d’Albaida”, assenyalava. “Si no es completen les infraestructures, coixejarem, no podem deixar que l’estació de l’AVE de Xàtiva és començar la casa per la teulada”.
Cabedo feia èmfasi especialment en les infraestructures públiques: “l’Administració s’ha de posar les piles o arribarem tard a les grans inversions”. Així recordava que, pel que fa a la carretera CV-60, “no pot ser que s’establisca encara en 36 mesos el termini de licitació del projecte”.
Recuperació territorial
Quant a la recuperació economicosocial de les comarques , el president de la Mancomunitat de la Costera-la Canal, José Luis Gijón, destacava el paper que tenen les grans empreses per a atraure la creació d’empreses satèl·lit i més menudes, que són les que aporten més volum inversor. En aquest sentit, destacava el paper essencial que té el projecte de parc empresarial a Vallada ValPark, com a pedra angular per a combatre la despoblació d’aquest territori.
Per la seua part, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, destacava que l’estació de l’AVE “és un tren que no es pot perdre. Si no fem la faena ara, no hi haurà canvi quan arribe l’AVE. Hem de treballar des de les administracions públiques amb el teixit social i econòmic”. Entre les grans inversions estratègiques inversores Cerdà, destacava el tren Xàtiva-Alcoi: “Ara s’inverteixen 150 milions en la seua modernització, però hem d’integrar-la en la xarxa de Rodalies de València”.
Finalment, Rebeca Torró, secretària d’estat d’Indústria, vinculava la seua intervenció al fet de ser una ciutadana de les comarques centrals com a veïna d’Ontinyent. “La vida en una ciutat metropolitana és molt diferent de la d’una de l’interior. Nosaltres depenem molt del cotxe i és un sobreesforç”. Així doncs, assenyalava la importància de les “prioritats”, destacant que el parc empresarial de Vallada ha d’estar entre aquestes. Sobre aquest projecte, afirmava que el 2023 era una prioritat del Govern del Botànic, però que amb el canvi d’executiu “va desaparéixer” i “es va perdre com a oportunitat”.
Rebeca Torró resumia les principals fites de les comarques centrals pel que fa al Corredor Mediterrani: “Ha de ser un instrument de la nostra bandera industrial i ha de servir per a reivindicar-nos i per a fer-nos veure”. A més recordava el seu paper com a palanca per a retallar les emissions de COâ‚‚, cosa que suposa no sols un estalvi per a les empreses en el transport, sinó també un instrument per a frenar el canvi climàtic.