Mazón s'estrena davant la jutgessa de la dana: 41 morts després de les 20.00 “sense causalitat” i rebuig de la “hipòtesi Cuenca”

672 dies després de la dana del 29 d’octubre de 2024, en la qual van morir 231 persones, l’expresident de la Generalitat Valenciana Carlos Mazón ha donat les seues primeres explicacions a la jutgessa que investiga la causa. L’encara diputat autonòmic del Partit Popular havia oferit moltes versions als mitjans de comunicació, la majoria posteriorment desmentides; havia comparegut en les comissions d’investigació de les Corts i del Congrés, també amb flagrants contradiccions, però encara no havia oferit la seua versió sobre les sospites que la magistrada Nuria Ruiz Tobarra alberga sobre ell. Després de negar-se en tres ocasions a declarar en seu judicial, aquest 1 de setembre de 2026 la defensa del polític alacantí ha posat damunt la taula les seues cartes i la seua estratègia de defensa.

En un escrit de 71 pàgines, la defensa de Carlos Mazón, dirigida pel lletrat Ignacio Gally, intenta desmuntar les sospites sobre l’expresident, tant per una suposada omissió del seu deure com per una possible acció, sobretot la centrada en els WhatsApp —encara desconeguts— que va intercanviar amb el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca. En un missatge enviat a les 19.54 hores del 29 d’octubre, Cuenca li escrivia a l’aleshores consellera d’Emergències, Salomé Pradas: “Salo, de confinar nada”. Unes paraules que van portar la instructora, juntament amb altres indicis, a plantejar que l’expresident de la Generalitat hauria pogut donar alguna ordre que, al seu torn, va retardar l’enviament de l’ES-Alert fins a les 20.11 hores. És el que la defensa de Mazón considera la “hipòtesi Cuenca”.

Sobre aquest important missatge del seu excap de gabinet i amic, la defensa de Mazón sosté la tesi que, en cas que haguera provocat el retard, a l’expresident només se’l podria perseguir per les morts de les persones que van morir entre les 20.00 i les 20.11 hores, si el missatge s’haguera llançat 11 minuts abans, o per les que es van produir després. I sempre d’una manera hipotètica i únicament per a sostindre la seua argumentació.

I és ací on la defensa del diputat del PP es bolca i ataca un dels principals arguments que pot acabar amb algun dels investigats a la presó: la relació de causalitat entre el retard o la mala redacció de l’ES-Alert i la mort de 231 persones.

En el cas de la defensa de Mazón, la seua tesi principal es desentén de tota la gestió de l’emergència anterior a les 20.00 hores, període en què l’expresident va estar dinant a El Ventorro i va romandre després durant una hora en parador desconegut amb Maribel Vilaplana després de l’àpat. Així, en l’escrit només analitza la causalitat de 41 morts: totes les que, segons la investigació, es van produir després de les 20.00 hores.

Utilitza exemples de víctimes que van morir ofegades als seus aparcaments, al carrer, mentre conduïen o als seus domicilis. Cas per cas. I conclou que no hi hauria hagut temps material perquè li pogueren salvar les vides o que, malgrat haver-se llançat el missatge, això no hauria canviat la situació prou per a permetre’ls sobreviure.

“Fins i tot admetent, als exclusius efectes dialèctics, que existira aquesta demora —a llançar l’ES-Alert— i que poguera atribuir-se al meu representat, l’anàlisi individualitzada dels resultats mortals no permet identificar quina persona concreta hauria sobreviscut si haguera rebut uns minuts abans el mateix missatge que va ser enviat a les 20.11 hores”, conclou l’escrit.

Per a la defensa de Mazón, “la via omissible ha sigut descartada per absència de posició de garant”, una responsabilitat que situa en l’aleshores consellera d’Emergències, Salomé Pradas, i en els membres del Cecopi, al qual l’expresident no es va incorporar fins passades les 20.30 hores. En aquest sentit, s’empara en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ja va concloure que l’expresident no tenia competències en la gestió de l’emergència, ni directament ni com a coordinador de l’acció del seu Govern.

Sobre la “hipòtesi Cuenca”, l’escrit de la defensa també conclou que “l’eventual intervenció directa del meu representat en el contingut del missatge no ha trobat suport probatori”. En aquest sentit, fins ara no es pot saber si en les comunicacions entre Cuenca i Mazón es va parlar del missatge de “no confinar”, perquè els WhatsApp entre tots dos no han sigut aportats a la causa i serà molt difícil que l’empresa Meta puga desencriptar-los i entregar-los al jutjat de Catarroja.

A més, afegeix, respecte dels missatges del seu cap de gabinet, que “no existeix prova que actuara seguint instruccions de Carlos Mazón”.

En aquest sentit, i incidint en el missatge de “no confinar” enviat per Cuenca a Pradas a les 19.54 hores, la defensa sosté que “les comunicacions de les 19.54 hores no van poder modificar el contingut substancial d’un missatge que ja estava decidit a les 19.45 hores”.

I en aquest punt també se centra especialment l’advocat de Mazón, que considera que les declaracions de desenes de testimonis conclouen que el contingut del missatge estava decidit 15 minuts abans de les 20.00 hores.

“A les 19.45 hores, Salomé Pradas ja va entregar de pròpia mà el manuscrit que contenia les instruccions que havien d’incorporar-se al sistema. Aleshores ja s’havia acordat el confinament per a les zones afectades i s’havia optat per recomanar evitar desplaçaments per al conjunt de la província. Aquesta dada no només descarta qualsevol intervenció de Carlos Mazón en aquella decisió, sinó que adquireix posteriorment una importància causal decisiva: a les 19.45 hores el contingut substancial dels dos missatges ja estava decidit”, argumenta Ignacio Gally.

Sobre els debats al voltant del contingut de l’ES-Alert, la defensa de l’expresident també situa Mazón “fora del procés material de redacció”.

“Especialment rellevant va ser el debat relatiu al confinament. Quan es va plantejar la utilització d’expressions que pogueren implicar la permanència obligatòria als domicilis van sorgir dubtes sobre l’abast jurídic d’una ordre d’aquesta naturalesa. Salomé Pradas va comunicar a les 19.36 hores a Cayetano García la possibilitat d’acordar un confinament i aquest li va traslladar els seus propis dubtes sobre la competència de la Generalitat per a decretar-lo. Però aquest debat va concloure abans dels missatges de José Manuel Cuenca”, defén.

La defensa sol·licita finalment a la jutgessa que li aclare “algun fet positiu o acció concretament atribuïble a Carlos Mazón, diferent de les hipòtesis examinades en el present escrit, com també algun indici o línia d’investigació oberta o pendent d’obertura respecte d’una eventual responsabilitat penal per acció del meu representat”.

“En cas de no existir cap altre fet, acció, indici o línia d’investigació de naturalesa activa susceptible d’afectar penalment el meu representat, que es faça constar aquesta circumstància”, conclou l’escrit.