El PP impugna els pressupostos municipals de Llíria i acaba condemnat a pagar 1.500 euros en costes
La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha condemnat el grup municipal del PP de l’Ajuntament de Llíria al pagament de les costes “en quantitat màxima de 1.500 euros per totes les despeses causades per tots els conceptes” després de recórrer el 2021 mitjançant una demanda contra els pressupostos municipals aprovats per l’equip de govern format per Compromís, partit majoritari, i el PSPV.
Segons la resolució del 2 de febrer passat a què ha tingut accés elDiario.es, els populars, capitanejats pel seu portaveu i secretària general del PP a la província de València, Reme Mazzolari, van recórrer també contra les bases d’execució i plantilla del personal per a l’any 2021 aprovades en el ple del 28 de gener del mateix any.
En concret, segons recull la sentència, van impugnar els acords pels motius següents: “Omissió del crèdit necessari per al seu anivellament; omissió del crèdit necessari per al compliment de les obligacions exigibles a l’entitat local en virtut de precepte legal o de qualsevol altre títol legítim que l’obligue a fer l’oportuna consignació pressupostària; ometre la creació del Fons de Contingències; per no complir l’objectiu d’estabilitat pressupostària; per no complir l’objectiu de la regla de despesa; i per incompliment de les normes de tramitació per a l’aprovació del pressupost”.
Després de la pràctica de les proves i a la vista dels informes de la Intervenció municipal i del Tribunal de Comptes, el PP va presentar un escrit el 13 de juny de l’any passat pel qual sol·licitaven “la terminació del procediment per pèrdua sobrevinguda d’objecte”. No obstant això, la part demandada, és a dir, l’equip de govern, va contestar oposant-se a la pretensió de terminació del procediment per pèrdua d’objecte quan en realitat el que existeix és “un desistiment que ha de donar lloc a la imposició de les costes processals causades”.
Aquest últim ha sigut, finalment, l’argument avalat per la sala en afirmar que “certament en aquest cas el que ha tingut lloc no és una pèrdua sobrevinguda d’objecte del recurs perquè els motius d’impugnació dels pressupostos, bases d’execució i plantilla de personal aprovats subsistirien encara que s’hagueren executat”.
A continuació, afig que “en realitat, el que es produeix és un clar desistiment a la vista de les proves practicades consistents, sobretot, en els informes del Tribunal de Comptes i de la Intervenció municipal que desacrediten els motius pels quals els recurrents van atacar aquests actes, i que no veuen vicis ni infracció perquè l’acord qüestionat es complisca en els seus propis termes”.
A més, insisteix que “les costes s’han d’imposar als recurrents, que a la vista de les proves practicades i tenint en compte que no li són favorables i desmereixen l’èxit de la seua pretensió, encobreixen el desistiment amb una pretesa pèrdua sobrevinguda d’objecte que no és tal amb la finalitat d’evitar les costes del procediment”. Però “aquest subterfugi legal no s’ha d’admetre per la sala”.