El secret ocult sota el terra d'una plaça de Manises: troben un refugi de la Guerra Civil que no figurava als mapes

El que va començar com una obra rutinària de remodelació integral a la plaça Cor del Jesús de Manises s'ha transformat en una troballa històrica de primer ordre. Durant els treballs de seguiment i control arqueològic en les fases de remoció d'enderrocs, els operaris han descobert un refugi de la Defensa Passiva de la Guerra Civil espanyola que es mantenia enterrat i, sorprenentment, no constava en cap dels arxius oficials del municipi. Aquest secret, ocult sota el paviment durant dècades, confirma ara físicament els relats que alguns veïns havien transmès de generació en generació sobre l'existència d'estructures defensives en aquest punt de la localitat.

Segons les primeres anàlisis realitzades per l'arqueòleg responsable de la intervenció, Ignacio Hortelano, l'estructura podria datar-se al voltant de l'any 1938, en una fase avançada del conflicte bèlic. A diferència dels refugis col·lectius més comuns, que solien ser de gran tamany i estar vinculats a edificis públics, aquesta troballa respon a un model molt menys freqüent conegut com a “vora-refugi” o “refugi-trinxera”. Es tracta d'una construcció estreta i allargada que traslladava l'enginyeria de les trinxeres del front de batalla a l'àmbit de la protecció civil urbana, permetent una execució més ràpida i econòmica en moments d'urgència.

El disseny del refugi revela una planificació minuciosa per maximitzar la supervivència de les prop de 60 persones que podia albergar. Amb unes dimensions d'1,70 metres d'altura i a penes 90 centímetres d'amplada, el seu traç en ziga-zaga o lineal trencat estava pensat específicament perquè, en cas d'explosió propera, l'ona expansiva no recorregués tota la galeria, limitant així els danys personals. A més, l'estructura comptava amb una coberta de formigó fabricada amb àrids del proper riu Túria, la funció principal de la qual no era resistir impacts directes de gran calibre, sinó camuflar la construcció per evitar-ne la detecció des dels avions de bombardeig.

Malgrat la seva importància històrica, el refugi va patir diverses alteracions amb el pas del temps que van dificultar la seva localització prèvia. Les investigacions apunten que, durant la urbanització de la plaça a principis dels anys 80, es va demolir la coberta original, i la posterior instal·lació d'una font al centre del recinte va interrompre parcialment el recorregut de les galeries. No obstant això, la troballa ha permès recuperar detalls tècnics valuosos, com un sistema de drenatge per a l'aigua de pluja i dos accessos diferenciats que garantien un circuit de circulació segur per a la població.

Aquesta descoberta afegeix un nou capítol al relat històric de Manises i a la seua estratègia de defensa passiva durant la contesa. Les obres de la plaça, impulsades per l'Ajuntament amb el suport de la Diputació de València, continuaran el seu curs integrant aquest important vestigi arqueològic en el patrimoni de la ciutat, retornant a la llum una memòria que, fins hui, només existia en el record dels seus ciutadans.