El Suprem menysprea l’Ajuntament de Bétera i avala la sentència del TSJCV que tomba la taxa de residus del PP
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Tribunal Suprem ha confirmat l’anul·lació de l’ordenança de la taxa de recollida de residus aprovada per l’Ajuntament de Bétera, governat pel PP i el partit de les urbanitzacions Mas Camarena-Torre en Conill, en inadmetre el recurs de cassació presentat pel consistori contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV). La resolució converteix en ferma la sentència que va declarar nul·la l’ordenança per imposar la mateixa quota a tots els habitatges, amb independència de la grandària, el valor cadastral o el nombre de residents.
La Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Suprem considera que el recurs de l’Ajuntament incompleix els requisits exigits per a accedir a la cassació i conclou, a més, que manca d’interés cassacional per a la formació de jurisprudència. Per això, inadmet el recurs i condemna el consistori al pagament de les costes, amb un límit de 2.000 euros.
L’alt tribunal retreu a l’Ajuntament que presideix la conservadora Elia Verdevío haver construït el seu recurs sobre una qüestió diferent de la que realment va fonamentar la sentència del TSJCV. Segons explica la provisió, el consistori sostenia que el tribunal valencià havia interpretat que la Llei 7/2022 obligava, des de la seua entrada en vigor, a implantar una taxa de residus plenament individualitzada per a cada contribuent. No obstant això, el Suprem recorda que aquesta no va ser la raó per la qual el TSJCV va anul·lar l’ordenança.
La sentència del Tribunal Superior va basar la seua decisió, exclusivament, en “la motivació insuficient de l’informe tècnic de valoració” que sustentava l’ordenança fiscal. En concret, va considerar que l’Ajuntament de Bétera no va justificar adequadament els criteris utilitzats per a repartir la càrrega tributària ni va acreditar que respectaren els principis de capacitat econòmica, equivalència i proporcionalitat. El Suprem subratlla que hi ha un “desajust” entre aquests arguments i els motius invocats per l’Ajuntament en el recurs de cassació.
A més, la Sala recorda que el recurs també pretenia reobrir la valoració de la prova realitzada pel TSJCV sobre la falta de motivació de l’informe tècnic, una qüestió que queda fora de l’àmbit del recurs de cassació.
El Suprem també rebutja que concórrega l’interés cassacional al·legat per l’Ajuntament de Bétera pel simple fet que el litigi afectara una disposició general.
Amb aquesta decisió, la sentència del TSJCV adquireix fermesa. En aquella resolució, el tribunal va anul·lar la taxa i va concloure que l’Ajuntament de Bétera va aplicar una quota pràcticament uniforme per a tots els habitatges sense justificar per què aquest sistema respectava els principis tributaris de capacitat econòmica i proporcionalitat, malgrat les diferències existents entre immobles i contribuents. Cal remarcar també que el partit de Torre en Conill i Mas Camarena, que sustenta l’alcaldessa, defén els interessos de dues de les urbanitzacions amb les rendes més altes de la Comunitat Valenciana.
Després de conéixer la sentència, el regidor de Compromís per Bétera Joano Baudés ha xifrat en prop de cinc milions d’euros els diners recaptats que l’Ajuntament haurà de tornar després del revés judicial i ha lamentat que “el govern municipal prefereix gastar diners públics als tribunals abans que posar-se a treballar i refer la taxa perquè així les famílies de Bétera paguen d’acord amb el que reciclen”.
Baudés ha sostingut que, “injustament, com denunciem des de Compromís i ara ha reconegut el Tribunal Suprem en aquesta sentència”, la ciutadania “ha pagat dues vegades: per una taxa mal calculada i pel desig del govern de dilatar innecessàriament el procés judicial, segurament fins a les pròximes eleccions municipals”. A parer seu, aquesta estratègia “demostra poca valentia i poques ganes de treballar pel poble”.
Finalment, Compromís per Bétera ha lamentat que la “cabuderia” de l’alcaldessa de Bétera “li està costant temps i diners a totes les veïnes i els veïns en la defensa d’una taxa de residus mal concebuda”, que ja han rebutjat el TSJCV i ara el Tribunal Suprem, amb una condemna que obliga al pagament de les costes judicials.