LLEGIR EN CASTELLÀ
El Palau de la Generalitat ja fa uns quants mesos que tracta de qüestionar l’operativitat de l’Es-Alert per a tractar d’esguitar el Ministeri de l’Interior i de minimitzar la responsabilitat de l’executiu de Carlos Mazón en l’enviament de l’alerta automàtica als mòbils el 29 d’octubre passat, dia de la DANA. A pesar que el protocol, tal com va publicar elDiario.es el 17 febrer passat, assigna a la Generalitat l’“enviament immediat” de l’alerta si urgeix “protegir” la població en cas de catàstrofe. Es tracta d’un dels pilars de la instrucció de la jutgessa de Catarroja, que ha reiterat en diverses actuacions que l’alerta va ser “tardana i, a més, amb un missatge ”erroni“ que no demanava a la població que es refugiara en altura. No obstant això, un testimoni important de la causa va tombar en la seua declaració del 15 de maig passat davant la jutgessa instructora la tesi exculpatòria del PP de Carlos Mazón. Miguel M. R., tècnic de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències des de fa quasi un quart de segle, va manifestar a preguntes de la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra que en el Centre de Coordinació de l’Eliana eren ”autosuficients des del punt de vista tècnic per a l’enviament del missatge“, sense cap necessitat de demanar permís al Ministeri de l’Interior. De fet, va explicar, tenien desenes d’usuaris autoritzats per a crear i validar el missatge.
El testimoni va ser el validador de l’alerta del 29 d’octubre, remesa a les 20.11, quan ja hi havia morts i centenars de ciutadans estaven atrapats per les inundacions. “La complexitat no és tant tècnica com la redacció del missatge, si els redactors tenen clar el text o no”, segons diu l’acta de la declaració de Miguel M. R., a què ha tingut accés aquest diari. El tècnic va explicar, a preguntes de la defensa de l’exconsellera Salomé Pradas, investigada en la causa, que “cal pintar el mapa, transcriure el missatge, que pot ser copiar i pegar o redactar-lo i definir la validesa”.
D’altra banda, a preguntes del fiscal, el testimoni va explicar que, segons la formació que van rebre els tècnics del Centre de Coordinació d’Emergències, el sistema Es-Alert “ha de ser completat amb mitjans de comunicació”. El 29 d’octubre passat, la primera intervenció davant els mitjans la va protagonitzar Mazón a les 21.30 per a demanar a la població que es refugiara en altura, uns consells que la jutgessa instructora va titlar de “completament inútils”, d’acord amb l’hora tan passada.
Miguel M. R. també va assegurar que “no va tindre coneixement de cap fallada tècnica que impedira la gestió correcta de l’enviament del missatge de l’Es-Alert”. Per a enviar l’alerta automàtica als mòbils simplement “cal definir una sèrie de paràmetres”. Com que és un sistema “molt delicat” –remet una alerta estrident a tots els mòbils de la zona seleccionada i pot crear una falsa alarma amb un ús incorrecte–, motiu pel qual requereix un certificat digital.
“23 persones amb permís d’autor” de l’Es-Alert
En el Centre d’Emergències de la Generalitat hi havia “23 persones amb permís d’autor” i “14 persones amb permís” de validació. “Bàsicament, són tècnics operadors de protecció civil i tres persones de l’àmbit tecnològic, per a donar ajuda i suport”, va explicar. En tot cas, segons va confirmar el testimoni, “no hi ha escalafó de validadors”.
“Entén que si ell no haguera estat disponible, l’hauria validat un altre dels 14 validadors i, si no, sempre queda l’opció de telefonar al Cenem [Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències, dependent del Ministeri de l’Interior]”, va afirmar el tècnic. “Aquest és el pla B”, va postil·lar.
Per part seua, l’exconsellera Pradas va declarar l’11 d’abril passat, a preguntes del seu lletrat (l’únic a qui va contestar), que “no hi ha directrius tècniques” sobre l’Es-Alert.
El sistema Es-Alert es va implantar arran d’una directiva europea del 2022 que obligava els estats membres a incorporar aquesta tecnologia. Tant el Ministeri de l’Interior com el de Transformació Digital van convocar els departaments autonòmics d’Emergències “de tot Espanya” per a debatre sobre la incorporació de l’Es-Alert.
El primer assaig al territori valencià es va fer el mateix any de la directiva europea en el municipi de l’Eliana, amb la llavors “consellera Gabriela Bravo”, que “va anar a fer aquesta prova”. En el moment de la prova encara no eren “autosuficients” i van estar pilotats pel Cenem (“totes les comunitats autònomes estaven fent roda de proves”, va postil·lar el testimoni).
La prova del 2023 “va funcionar molt bé”
Després d’aquest primer assaig, també durant el Govern del Pacte del Botànic, al Centre de Coordinació d’Emergències “els van donar d’alta un nombre d’usuaris” i, més tard, “ja tenien capacitat d’entrar al sistema”, va relatar el tècnic.
El 2023, es va fer una segona prova a la comarca del Baix Segura “i va funcionar molt bé”, va recordar el testimoni. En el procés d’incorporació de l’Es-Alert, igual que els seus homòlegs d’altres autonomies, en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat van rebre “formacions” per part de la Direcció General de Protecció Civil, en què s’enquadra el Cenem.
A pesar que la recomanació del Ministeri de l’Interior era que es fera una prova cada any, la del Baix Segura va ser l’última. “Les proves serveixen per a veure que el sistema està actiu i funciona. Se sol fer campanya de premsa per a informar del funcionament als ciutadans, perquè la gent sàpia què és això, i més si és una prova”, va concloure el testimoni.