LLEGIR EN CASTELLÀ
El llot i els sediments que va deixar la catastròfica dana que va assotar València el 29 d’octubre de 2024, milions de metres cúbics mesclats amb contaminants orgànics, pesticides, metalls pesants i microplàstics, entre altres substàncies, continuen un any després emmagatzemats en camps i abocadors. Per a donar una eixida a aquests residus tòxics, un grup científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha patentat una solució pionera: transformar tot aquest fang en mobiliari urbà. Llambordes, bancs i jardineres que s’utilitzaran en la reconstrucció de les ciutats.
Els primers prototips ja estan fabricats. S’hi han usat 4.000 quilos de llots que estaven emmagatzemats en el port de Catarroja, un dels municipis més afectats. Al novembre es lliuraran a les autoritats locals. Aquest primer lot conté caixes de llambordes (equivalent a 60 metres quadrats), dos bancs i una jardinera. “És una solució ambiental pionera en el món”, explica Félix López, químic i investigador científic del CSIC, líder del projecte.
Segons els càlculs de la institució pública, la catàstrofe del 29 d’octubre de 2024 va deixar un total de 2,5 milions de metres cúbics de llot, una “quantitat mai vista” a Espanya en un episodi de pluja torrencial, conta López. Després de setmanes de treball ardu, aquesta mescla d’aigua, terra i sediments es va traslladar en cisternes a pedreres, campes i abocadors habilitats –molts improvisats– per l’executiu autonòmic i els governs locals.
El llot funciona com una espècie de col·lector de tota mena de substàncies disperses, bacteris, paràsits, plaguicides, metalls pesants, fàrmacs, microplàstics i productes químics, entre altres. Patricia Córdoba, doctora en geoquímica i investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (Idaea-CSIC), explica que la seua acumulació, sobretot en llocs improvisats, és un problema de contaminació greu. Les infiltracions en els sòls i la “resuspensió de partícules” quan el llot s’asseca per complet tenen impactes nocius, tant per a la salut humana com per als ecosistemes.
Amb aquest diagnòstic, López i el seu equip de treball van començar el desembre de l’any passat a treballar en un projecte amb un doble propòsit: utilitzar aquest llot per a construir elements del mobiliari urbà destruïts per les riuades. Van agafar mostres de tota la “zona zero”. Entre 50 i 100 quilos de llot de cada localitat afectada. Després va arribar la fase de laboratori. Mesos d’investigació. Estudis de factibilitat, càlculs i fórmules. Les primeres proves es van fer amb rajoles i rastells. “El resultat va ser reeixit i ens vam animar a més”, explica el científic del CSIC. Els prototips següents van ser llambordes, bancs i jardineres, tres elements molt necessitats en els plans de reconstrucció.
Científics amb botes de fang
L’endemà passat de la catàstrofe, el Gabinet d’Assessorament de Desastres i Emergències del CSIC va mobilitzar més de 200 científics per ajudar en el que calguera. Es va constituir un grup de residus format per 22 investigadors, coordinat per López. L’equip es va traslladar a la zona zero per avaluar les deixalles acumulades als carrers i a les cases.
La prioritat era traure el llot allotjat en baixos i garatges, un total de 50.000 metres cúbics, recorda López. En el laboratori, els científics van desenvolupar una substància espessidora per a solidificar el fang, una solució que va permetre convertir el líquid en un “fang manejable” fàcil d’extraure. Durant les setmanes següents, aquest polímer es va escampar per centenars d’immobles.
López calcula que l’invent va permetre retirar més de 20.000 metres cúbics de llot, l’equivalent a 20 piscines olímpiques. “Va ser un desenvolupament molt nou, perquè no s’havia aplicat fins ara. Pot permetre, en un futur, que, davant possibles inundacions, hi haja una solució per a la problemàtica dels llots acumulats a les cases i els garatges”, explica.
Quan els veïns afectats van recuperar una certa normalitat, López i el seu equip es van unir a investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques (Cenim-CSIC) i l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (IETcc-CSIC) per a pensar en una solució per als llots llançats als abocadors.
Va sorgir llavors la idea d’usar-ho com a matèria primera per a construir elements de mobiliari urbà. Però primer calia superar esculls tècnics. Córdoba explica que els llots han de passar per un procés de tractament, condicionament, estabilització i inertització abans de transformar-se en una llamborda o una jardinera.
Els científics del CSIC van estudiar detalladament tots els possibles contaminants dels llots recollits. En alguns casos, van trobar una contaminació lleu. En altres, els nivells de metalls pesants eren alts, cosa que va requerir seguir totes les etapes narrades per l’experta de l’institut Idaea.
La fabricació
Després d’aquest pas, el CSIC va signar un acord de col·laboració amb l’Ajuntament de Catarroja per a utilitzar els llots emmagatzemats en el port en una primera prova industrial. Es va involucrar en el projecte una empresa de prefabricació de mobiliari urbà. Els resultats van ser millors dels esperats. Les rajoles i els rastells, els primers elements elaborats, van donar pas a llambordes, bancs i jardineres.
“Hem deixat la porta oberta per a una utilització a escala més gran. I hem fet ciència en l’emergència, patentant un invent que, en un futur, pot solucionar alguns dels greus problemes que planteja una inundació des del punt de vista ambiental”, subratlla López.
Si les administracions ho veuen viable, el projecte té potencial per a aprofitar els llots emmagatzemats a Paiporta, Sedaví i Albal, algunes de les ciutats més afectades per la dana.
“El CSIC no vol guanyar diners amb aquesta patent. Hem demostrat, una vegada més, que la ciència ha de tindre un paper rellevant en les catàstrofes. No tot s’arregla amb infraestructures, també amb el millor coneixement científic”, reflexiona el mentor d’aquesta iniciativa.
L’“era de l’ebullició”, frase encunyada pel secretari general de l’ONU, António Guterres, ha de combatre’s amb l’“era de l’adaptació i les solucions” al canvi climàtic, demana López. Per això, a partir del 24 de novembre, la patent d’aquest invent estarà a l’abast dels 49 milions de persones que viuen al país.