LLEGIR EN CASTELLÀ
Vila-real, amb una població de poc més de 50.000 habitants, disposa d'unes 300 places reservades per a persones amb mobilitat reduïda d'ús privatiu. És a dir, únicament estan autoritzats per estacionar en aquest lloc la targeta i el vehicle assignats a cada plaça. A aquestes cal afegir les habituals per a persones amb mobilitat reduïda en les quals pot aparcar qualsevol vehicle que dispose de la corresponent targeta acreditativa de discapacitat.
Segons l'article 14 de l'ordenança municipal aprovada en el seu moment per l'Ajuntament, entre els requisits per accedir a aquesta reserva de places es troben: que l'usuari estiga empadronat a Vila-real, que siga titular de la targeta d'estacionament per a persones amb mobilitat reduïda, no disposar de plaça de garatge en propietat, tindre un grau de discapacitat superior al 65% i comptar amb un certificat del metge de capçalera que determine dificultats de mobilitat que requerisquen ajuda per al seu desplaçament “mitjançant l'ús de cadira de rodes de caràcter permanent o que depenga absolutament de dues crosses, bastons o de caminador”.
Tal com denuncia un veí de la localitat, Josep Gallego, aquesta proliferació de places d'aparcament en ple carrer per a particulars concrets és una anomalia que no es dóna en altres ciutats. Segons ha pogut comprovar elDiario.es, en municipis de més població, com Sagunt (amb més de 70.000 habitants), no existeix cap plaça d'aquestes característiques; el mateix succeeix a València, amb prop de 850.000 habitants. Des d'ambdues consistoris expliquen que totes les places existents per a persones amb mobilitat reduïda estan a disposició de qualsevol ciutadà que reunisca els requisits legals.
Gallego, amb una discapacitat del 33% després de ser operat d'un tumor cerebral i usuari de la targeta d'aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, va sol·licitar inicialment una plaça privativa: “Em van dir que la demanara i ho vaig fer, i me la van denegar amb raó, ja que no complisc els requisits. Per això, i vistes les dificultats per aparcar per la gran quantitat de places reservades per a ús privatiu, vaig reclamar que s'habilitaren més places genèriques en lloc de les d'ús exclusiu”. També en va sol·licitar una a les proximitats de casa seua, “però es van negar; fins i tot des de l'Ajuntament em van dir que em buscara una plaça de garatge, fins que fa uns dies se'm va comunicar que s'havia disposat una a uns cent metres”.
Però aquesta no és la solució que reclama Gallego. Per a ell, el necessari no és una plaça a prop del seu domicili, sinó que s'òbriguen aquelles que són d'ús exclusiu: “No té sentit que en un carrer com Ausiàs March, de tot just cent metres de longitud, hi haja una desena de places reservades, de manera que no es pot aparcar en més de la meitat del vial”. A més, explica que ha parlat amb el regidor i amb l'inspector de la Policia Local responsable de mobilitat: “Li vaig dir que acudiria als tribunals i em va respondre que no sabia els diners que em costaria recórrer a la justícia. No és just que es privatitzen les places d'aparcament a la via pública”, sosté.
L'ordenança municipal que regula aquestes places a Vila-real va ser revisada el 2020 a instàncies d'Acudim i la Federació d'Associacions de Veïns per garantir l'“ús correcte” d'aquestes reserves. L'actual normativa, tal com ha confirmat el regidor de Policia i Serveis Socials, Toni Marí, s'estén fins al 2027; afegeix, a més, que amb aquest reglament no s'han concedit tantes places d'aquestes característiques com les que s'atorgaven amb anterioritat.
L'ordenança actual és més restrictiva que l'anterior. No obstant això, concedia una moratòria de quatre anys a les places existents: “Quan decaiga, revisarem les places actuals i se'ls tornarà a demanar la documentació pertinent als usuaris beneficiaris baix els criteris de la nova ordenança. Aquesta situació ja se li ha explicat a Josep Gallego”, indica el regidor.