Barcelona estrena set exposicions per mirar la ciutat des de noves perspectives

À. Monreal

Barcelona —

Ciutat romana, gòtica, renaixentista, modernista, racionalista, deconstructivista i, en definitiva, lligada a l'avantguarda arquitectònica. Així és la Barcelona del 2026, una urbs que la UNESCO i la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) han nomenat Capital Mundial de l’Arquitectura, una oportunitat per promoure el patrimoni històric i contemporani barceloní i per projectar l’arquitectura catalana arreu del món.

Així doncs, durant deu mesos, fins al 13 de desembre d'enguany Barcelona convida la ciutadania a mirar-se-la amb uns altres ulls: a celebrar la seva arquitectura i a repensar de manera col·lectiva com viure-la, com habitar-la i com construir-la. Perquè l’arquitectura no és només allò que es contempla, sinó allò que es viu. I dissenyar l’espai és un acte polític i cultural.

Per commemorar aquesta capitalitat, durant deu mesos la ciutat ha organitzat més de 2.000 activitats, proposades per 170 entitats del teixit arquitectònic, cultural i educatiu barceloní. Es tracta de rutes i visites guiades, tallers, debats i conferències, exposicions i accions de cultura contemporània (dansa, música, teatre, cinema...) que tindran lloc als deu districtes de la ciutat i també arreu del país. Una programació coral, viva i polièdrica que s’adreça tant al públic general com al professional i educatiu.

L’objectiu és donar a conèixer no només les particularitats arquitectòniques i urbanístiques de cada districte, sinó també el seu ritme vital, el seu paisatge urbà i la seva identitat social. Amb activitats repartides en centres cívics, museus, biblioteques, mercats, places i carrers, la programació connecta l’arquitectura amb la vida quotidiana dels barris, es descentralitza i permet descobrir realitats sovint invisibilitzades. 

L'arquitectura des de set punts de vista diferents

Aquest mes de juny s'inauguren set de les exposicions que Barcelona acollirà durant tot l'any. Al Jardí Botànic, Parlour Gardens celebra el centenari dels jardins de saló de l’arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, el ceramista Josep Llorens i Artigas i el pintor francès Raoul Dufy. La primavera de 1926 els tres creadors van unir forces per crear una sèrie de jardinets de saló: mons ceràmics en miniatura que condensaven l’esperit del paisatge natural en recipients per col·locar sobre una taula. 

La mostra estableix un diàleg al llarg d’un segle entre la maqueta d'un jardí ceràmic original de 1927 i 14 peces noves d’arquitectes i paisatgistes actuals, de reconegut prestigi internacional, instal·lades en diversos punts del Jardí Botànic. Una combinació de jardineria urbana i tecnologia per reflexionar sobre els reptes actuals de sostenibilitat, resiliència i adaptació climàtica que es pot visitar fins al 4 d'octubre.

A la sala Ràfols de l’ajuntament ja s'hi pot veure l'exposició La ciutat que volem, en què infants dels deu districtes de la ciutat exposen en 38 maquetes les seves propostes per la Barcelona on volen viure. El treball és el resultat del programa extraescolar de tallers gratuïts La Ciutat que Volem, en què mitjançant trobades setmanals, sortides i processos de construcció de maquetes els menors han explorat els seus barris, observat la ciutat, treballat amb plànols i desenvolupat propostes sobre com voldrien transformar els espais que habiten. Oberta fins al 26 de juliol.

A tocar de la torre modernista de Bellesguard, sota terra, les set naus del Dipòsit del Rei Martí allotgen una de les mostres conceptualment més revolucionàries del programa de la capitalitat. L’instint de l’arquitectura. Origen i evolució de l’arquitectura humana presenta per primera vegada a Barcelona un relat visual sobre l'evolució de l'arquitectura lligada al desenvolupament humà, seguint les teories de Bernard Rudofsky. Es podrà veure fins al 13 de setembre.

Regeneracions és una mostra en què Espanya i la Xina s'emmirallen i dialoguen per regenerar la ciutat i l’arquitectura heretada i respondre als reptes de la sostenibilitat. Impulsada pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana, l'exposició és un viatge pel paisatge, que mostra com l’arquitectura pot esmenar espais degradats, activar comunitats i reinterpretar el patrimoni construït. Fins al 18 de juliol es pot visitar a Casa Cupra Raval.

Al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) l'exposició De Miró a Solano recupera l'esperit de la mostra de 1969 Miró, l’altre. Fins al 15 de juliol, el visitant transitarà per dues mirades complementàries: una part documental que recupera materials històrics; i una nova intervenció artística, a càrrec de l'escultora Susana Solano, que dialoga amb la memòria de Miró i amb la presència permanent de Picasso -autor dels frisos de l'edifici del COAC. 

El 25 de juny, a l'Oliva Artés. Museu d'Història de Barcelona s'hi inaugura Una arquitectura premiada: 125 anys de premis d’arquitectura. És una mostra que repassa la trajectòria dels Premis FAD i els seus antecedents des de finals del segle XIX. Una mirada a les obres que han transformat Barcelona i el país, amb fotografies, documents i audiovisuals que expliquen l’evolució de l'arquitectura local. Oberta fins al 27 de setembre.

També a l’Oliva Artés, a partir del 26 de juny i fins al 13 de setembre, es podrà visitar Internalities, el Pavelló d’Espanya a la 19a Biennal d’Arquitectura de Venècia, promoguda pel Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana i Acción Cultural Española. L'exposició explora com els arquitectes poden minimitzar les externalitats ambientals associades als processos productius per avançar en la descarbonització de la construcció.

Barcelona, seu del Congrés Mundial d'Arquitectura

A banda de les exposicions, el programa de l'any de la capitalitat de l'arquitectura també destaca per la celebració del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA. Entre el 28 de juny i el 2 de juliol Barcelona acollirà una de les majors trobades globals dedicades a l’arquitectura, amb més de 10.000 participants i 250 ponents d’arreu del món. Un esdeveniment que també té una exposició central, de 4.000 metres quadrats, i 70 itineraris arquitectònics desplegats per la regió.