LLEGIR EN CASTELLÀ
El negoci dels pisos okupats s'ha disparat a Mallorca. El que fa uns anys era una raresa en els portals immobiliaris s'ha convertit en un nínxol en auge. Els preus, que en alguns casos s'han duplicat en tot just un any, no s'allunyen molt del desorbitat cost d'un habitatge de segona mà sense okupar. Encara que el fenomen és generalitzat, es concentra sobretot en barris perifèrics dels exteriors de Palma, com Son Gotleu o Son Oliva, o en municipis de l'interior de l'illa, com Llucmajor o Manacor. En el pla, el que s'ofereixen són pisos de luxe o xalets amb piscina que tot i sota el concepte “ocupat il·legalment” arriben al milió d'euros. Fins i tot a pesar que els anuncis adverteixen que les fotos podrien no reflectir l'estat real de l'immoble.
Però la palma se l'emporten les àrees ocupades històricament per la classe treballadora, on els preus són més baixos i l'oferta triga més a moure's que en zones de renda alta, on en general és més fàcil vendre. El mercat immobiliari a Balears, marcat per l'escassetat d'habitatge -derivat de l'alta demanda- i un interès inversor in crescendo, és cada vegada més opac i especulatiu. Cases en aquestes condicions que en 2023 oscil·laven entre els 25.000 i els 100.000 euros ara poden arribar als 200.000, segons dades d'Idealista. Els interessats són, en el menor dels casos, famílies amb poques oportunitats de compra, i en la majoria d'ells, inversors que busquen una rendibilitat a mig-llarg termini. De fet, els anuncis penjats en els portals immobiliaris ja assenyalen “oportunitat per a inversors” en les seves descripcions.
Cases en aquestes condicions que en 2023 oscil·laven entre els 25.000 i els 100.000 euros ara poden arribar als 200.000, segons dades d'Idealista
Condicions de terror
Segons xifres oficials d'Idealista, Balears ha sumat aquest trimestre 474 habitatges okupats a la venda, una xifra que situa a les illes entre les regions a Espanya amb major presència d'aquesta mena d'immobles. Encara que el procés de desallotjament pot prolongar-se fins a dos anys, alguns compradors opten per pagar als okupes -de 10.000 a 15.000 euros- perquè marxin pel seu propi peu i així agilitzar el seu alliberament. A Mallorca, hi ha actualment 62 immobles en venda okupats il·legalment entre els 18.090 que s'ofereixen.
En el ventall d'anuncis que “no admeten visites per l'estat ocupacional” conviuen habitatges de luxe amb propietats més modestes: a penes n’hi ha un grapat per 50.000 euros -totes a Son Gotleu o a Camp Redó- i poc més de la meitat baixen dels 300.000 euros. Entre elles, un pis de 91 metres quadrats amb una sola habitació en el barri palmesà de Camp d’en Serralta, que es ven amb okupes pel mòdic preu de 289.000 euros. “L'actiu es troba ocupat per persona sense just títol, es transmet arrendat a tercer”, explica la immobiliària. També detalla un reguitzell d'aspectes que l'adquirent haurà d'assumir, així com que l'estat d'okupació no permet la seva taxació oficial. El que es tradueix en què, l'immoble, mentre perduri la situació ocupacional, no podria ser hipotecat.
En el ventall d'anuncis que 'no admeten visites per l'estat ocupacional' conviuen habitatges de luxe amb propietats més modestes: a penes n’hi ha un grapat per 50.000 euros i poc més de la meitat baixen dels 300.000 euros
La resta de l'oferta sense disponibilitat real, la superior en l'escala de preus, oscil·la entre els 300.000 i els 999.000 euros. Una de les ‘gangues’ és un baix amb tres habitacions i 160 metres quadrats a la zona de Ciutat Jardí que costa 365.000 euros. L'anunci, d'un banc, reconeix obertament que no hi ha fotos ni possibilitat de visita i que l'operació només pot tancar-se al comptat. “Cal pactar amb l'ocupant perquè marxi”, s'indica de manera explícita, indicant sense pudor al comprador que haurà d'assumir el paper de mediador amb els okupes.
A Sa Pobla s'ofereix un altre pis, reformat, de 120 metres quadrats i per 999.000 euros. L'immoble, situat en una zona tranquil·la, però ben comunicada, compta amb tres habitacions, dos banys, cuina independent i balcó. A l'anunci es descriu com un habitatge lluminós, amb parquet, aire condicionat, ascensor, garatge i traster. No obstant això, una nota final adverteix que, malgrat el seu aspecte d'habitatge familiar llest per a entrar a viure, el comprador no podrà accedir-hi ni recuperar la possessió de manera immediata.
El mateix ocorre amb una casa independent al carrer Joan Rosselló de Son Fortesa, a Palma, valorada en 795.000 euros. La promotora adverteix des del primer paràgraf: “Immoble sense possessió i sense accés a l'interior”. Les imatges poden no correspondre's amb l'estat real i el comprador, a més de pagar al comptat, haurà d'assumir tots els tràmits i despeses relacionades amb el desallotjament. Construïda en 1940, la casa disposa de 200 metres quadrats, quatre habitacions i tres banys i es ven exclusivament com una oportunitat d'inversió.
L'escenari també existeix a Eivissa i Menorca, sense arribar als mateixos nivells. A la pitiusa hi ha ara mateix sis anuncis de pisos ocupats i a Menorca, amb una densitat de població menor malgrat ser una illa de major grandària, n’hi ha vuit. A Formentera, a través d'Idealista, no es troba cap anunci d'aquestes característiques. Els preus a totes les Balears, encara així, s'han equiparat als del salvatge mercat. A Eivissa el pis ocupat més barat, ubicat al municipi de Sant Antoni, val 280.000 euros, i a Menorca, un primer amb una habitació i de tot just 62 metres quadrats en val 100.000.
La resta de l'oferta sense disponibilitat real oscil·la entre els 300.000 i els 999.000 euros. Una de les ‘gangues’ és un baix amb tres habitacions i 160 metres quadrats. L'anunci, d'un banc, reconeix obertament que no hi ha fotos ni possibilitat de visita, i que l'operació només pot tancar-se al comptat
Un 50% menys del seu preu real
Les propietats okupades solen vendre's fins a un 50% per sota del seu valor real, una depreciació vinculada a la pèrdua de possessió i a les complicacions legals que implica la seva recuperació, segons la pàgina web d'Idealista. A Palma, els pisos amb okupes suposen el 2,5% del total de l'oferta immobiliària, una xifra una mica inferior a la mitjana nacional, però que evidencia que aquest tipus de transaccions, fins fa poc marginals, s'estan consolidant ja com una possibilitat més del mercat.
La plataforma també és preocupa d'aclarir als usuaris a un dels apartats del seu portal que la “anomenada okupació” no apareix com a tal en la legislació espanyola, però s'engloba en dues figures legals: usurpació i violació de domicili. La usurpació ocorre quan algú entra i viu en un habitatge deshabitat sense permís del propietari (es considera un delicte, encara que amb penes menors si no hi ha violència). La violació de domicili, en canvi, es produeix quan l'habitatge està habitat i es vulnera la intimitat del propietari, el que comporta sancions més greus.
En el primer dels casos -el que amaguen darrere les cases en venda- és necessari interposar una demanda d'ocupació i el procés es pot arribar a prolongar. “Poden ser nou mesos, dos anys o més”, valora Eduard Vila, advocat expert en temes d'habitatge i mercat immobiliari. Després, l'adquirent ni tan sols sap en quin estat es trobarà l'immoble. Per a tirar fora als okupes, les immobiliàries a vegades recorren a vies no legals, com notificar una falsa demanda per a fer-los creure que han de sortir immediatament de la casa si no volen afrontar conseqüències legals. Encara que si no té efecte, vendre continua sent rendible, perquè es compra més barat i el creixement de la demanda ha permès pujar el preu de manera que continua havent-hi benefici.
També es pot donar una inquiocupació, quan una persona accedeix a un habitatge mitjançant un contracte de lloguer, però deixa de pagar i roman en ell. En aquest cas, es tracta d'un inquilí, no d'un okupa, i el propietari només pot recuperar l'immoble després d'una resolució judicial, ja que l'afectat es veu obligat a anar a judici perquè “no té realment una altra opció”, assenyala Vila. Es tracta, gairebé sempre, d'arrendataris que han sofert una pujada sobtada de la renda per part de l'amo i no poden fer-li front o no troben alternativa per la crua situació a Balears.