LLEGIR EN CASTELLÀ
La patrulla d'agents de la Policia Local de Sant Antoni que, la matinada del 3 d'agost de 2023, va arribar al carrer Cepell va saber, pel dens color negre del fum, que l'incendi que devorava aquell habitatge unifamiliar de Ses Païsses “pintava molt lleig”. Van ser els primers en arribar, a les 2.13 hores, als voltants del desastre. No van poder entrar a pesar que un veí havia intentat derrocar la porta per a salvar al matrimoni que estava dormint a l'interior. Llavors, ja era massa tarda per a accedir: les flames s'havien apoderat del domicili i era impossible posar un peu dins.
L'olor de fum va ser el que va cridar l'atenció d'aquest tranquil barri dels afores de Sant Antoni (Eivissa), construït maó a maó per propietaris que van comprar en el seu moment els terrenys. Un treballador jove que arribava a altes hores de la nit es va adonar del fum i del foc. Li va semblar escoltar a algú. El seu pare i ell van ser els qui van intentar, en un acte desesperat, tombar la porta d'entrada. No ho van aconseguir. En aquell moment, encara no havien arribat ni la Policia, ni la Guàrdia Civil, ni els bombers. Van aconseguir obrir la finestra d'un dormitori (el de la dona, de 76 anys), que estava entreoberta. La van ajudar a sortir, a ella i a la seva cuidadora, que vivia en el pis de dalt. L'home, de 78 anys, amb mobilitat reduïda, va morir entre les flames.
Després es va escoltar el soroll provocat pels equips de seguretat i emergències que es van dirigir a tot córrer fins al número 11 del carrer. En aquest ordre: Policia Local, bombers, 061, Policia Judicial de la Guàrdia Civil i l'endemà, la Criminalística. El rumor que l'incendi havia estat provocat va córrer com la pólvora per la zona residencial.
La recerca del cas
La secció segona de l'Audiència Provincial de Balears acull aquests dies el judici dels fets, que apunten a la nora del matrimoni com a principal sospitosa de provocar el foc, originat en el garatge de l'habitatge, segons les recerques de la Guàrdia Civil. Allí, els agents van trobar diverses ampolles de butà i elements de combustió fàcil que semblaven haver estat col·locats a dretcient. Una de les patrulles de Policia va apuntar en la quarta sessió del judici, celebrada aquest dijous, que les sospites es van germinar en veure dos coixins disposats en les rodes posteriors d'un vehicle, el que els va conduir a pensar que algú havia intentat calar foc al cotxe de la víctima. A més, durant la inspecció ocular, es van trobar dos fòsfors al costat de la porta de la cotxera.
La Policia Judicial va detenir, una setmana després del tràgic episodi, a la parella del fill menor de la família en l'edifici Portus Magnus de la Villa de Portmany, en la localitat de Sant Antoni, per la seva presumpta implicació en l'incendi. Segons el relat de la filla major, M.N, durant el judici, res més començar a sortir amb el seu germà (dos mesos abans del foc), F., de 40 anys, ell i l'acusada, I.C., es van mudar a la part superior de la casa i ella va començar a prendre decisions importants en la seva família. Com per exemple, donar una medicació a la seva mare -amb principis de demència- per a tranquil·litzar-la.
Per part seva, el fill de l'acusada va assegurar, en ser preguntat per l'advocat de la defensa durant la quarta sessió del judici, que desconeixia la relació amorosa mantinguda entre la seva mare, víctima en el passat d'un intent d'atropellament i amenaces de mort per part de la seva ex parella, i el fill del mort. També va al·legar davant la jutgessa que no tenia constància que I.C. s'hagués traslladat de domicili i que acudia assíduament per a visitar-la a ca seva, on “sempre hi era”. Fins i tot a partir de finals de juny, quan va començar a sortir i a conviure amb F.
Acusada d'assassinat amb traïdoria
La dona, de 63 anys, ha romàs a la presó provisional des del seu arrest acusada d'assassinat amb traïdoria a una persona amb malaltia i dependent i d'un altre delicte d'incendi. La Guàrdia Civil va al·legar, entre altres indicis de prova, a les 54 gravacions de càmeres de videovigilància que havien captat el recorregut realitzat per l'acusada la matinada dels fets, des del seu domicili fins a la casa incendiada a Ses Païsses. Les hores coincideixen: va sortir de l'edifici Portus Magnus a les 1.04 hores i va tornar a les 2.31, com van captar les cambres del portal.
Va ser sobre les 2 i quart quan es van originar les flames. La dona va admetre davant el tribunal haver acudit a l'habitatge dels seus sogres aquella nit, però va assegurar no recordar el motiu. També va fingir no conèixer a la cuidadora del matrimoni -qui va declarar haver sofert seqüeles psicològiques arran del succeït- malgrat haver-se referit a ella diverses vegades en converses telefòniques. Però els guàrdies encarregats de la recerca van declarar que els principals indicis de sospita sorgiren quan van començar a indagar en els seus antecedents, després de percebre que podia haver-hi mà criminal rere l'incendi.
La base policial relaciona a l'acusada amb un segon incendi on també va haver-hi una mort i del qual, segons l'advocat defensor, ella també “va ser víctima”. A més, apareixia en l'historial altre presumpte delicte de lesions després de ruixar amb oli bullent a una altra ex parella l'any 2015. Un dels agents instructors va recordar, en el judici, que havien coincidit amb aquell home en una altra recerca vinculada a la desaparició d'un amic seu. “Comentem el seu estat: tenia el rostre i el tors completament desfigurats”, va apuntar.
Una altra de les persones que va atestar aquest dijous davant l'Audiència Provincial va ser la filla major de la família. Ho va fer per videoconferència i visiblement afectada. M.N. va relatar que va ser solament després que l'acusada irrompés en les seves vides quan el seu germà havia intentat suïcidar-se, una cosa que mai havia succeït abans malgrat els brots d'al·lucinacions i la mania persecutòria que sofria en patir esquizofrènia. De fet, estava sent atès en la unitat de Psiquiatria de l'Hospital Can Misses i després de l'episodi, va ingressar a la Unitat de Cuidats Intensius (UCI), on seguia la nit de l'incendi.
Una persona “perillosa”
La testimoni ja havia avisat abans que la seva cunyada li semblava una persona “perillosa” abans del terrible incendi a casa dels seus pares, on acudia amb freqüència per a cuidar-los: el seu pare estava malalt de càncer i amb clars símptomes d'invalidesa (necessitava una cadira de rodes per a moure's), i la seva mare presentava símptomes avançats de demència. Les seves impressions, va comptar davant el tribunal, van empitjorar quan el seu marit li va preguntar, sorprès, després de conèixer a l'acusada, a “qui havien ficat a casa”.
Aquella conversa va derivar en una cridada telefónica a la seva germana on les dues van concloure que el millor era demanar-li que marxés perquè percebien que intentava aprofitar-se de les “vulnerabilitats de la família”. El propi mort, ja molt afeblit per la seva malaltia, li va confessar que no sabia com desfer-se d'ella perquè F. confiava cegament en la dona. També li va reconèixer que havien desaparegut objectes personals, inclosa la seva aliança. Encara que el fill de l'acusada va assegurar que la seva mare no tenia problemes de diners sinó que tenia “una vida acomodada”, sense hipoteca ni grans despeses.
La situació es va torçar encara més quan el germà va intentar suïcidar-se. Mentre els sanitaris se l'emportaven en ambulància, l'acusada va tractar, segons M.N., de presentar-se com la responsable de la família. Va ser llavors quan el seu pare li va demanar directament a M.N: “Treu-me a la bestiola de casa”. La mare, desorientada, també li va demanar a la dona que marxés, però l'acusada es va limitar a mirar-la “freda i impassible” des del sofà. Just abans, els pares li havien estat preguntant a l'acusada on estava el seu fill, que s'encarregava de banyar al seu pare, mentre ella pujava i baixava les escales sense oferir una resposta clara. Fins que, finalment, va baixar cridant que el jove havia intentat llevar-se la vida. Decisió que, segons la versió dels pares, I.C.“va motivar”.
Després de l'episodi, les filles del matrimoni van demanar a l'acusada el joc de claus que, sabien, tenia en la seva possessió, sense recuperar-les en cap moment, fel que M.N es penedeix de no haver denunciat. La germana major va atestar que aquest mateix dia va acompanyar a I.C. amb cotxe a ca seva, amb por perquè ja percebia que es tractava “d'una persona dolenta”. “La maldat existeix”, va declarar en el seu testimoniatge. Dies després -i dies abans de rebre la trucada que s'havia incendiat la casa dels seus pares-, l'acusada la va cridar al seu domicili per a amenaçar-la i demanar-li 500 euros: “usheu rigut de mi, no sabeu amb qui us esteu enfrontant”. L'acusació demana ara per a la presumpta autora del delicte presó permanent revisable i una elevada indemnització.