LLEGIR EN CASTELLÀ
Les agències de viatge comencen a percebre en els seus comptes els efectes de la pujada de preus en les rutes en Balears i Canàries després del deute per part de l'Estat en el pagament de les subvencions del 75%, sobretot respecte als vols interilles. El que suposa un dels principals motors dels dos arxipèlags, que depenen del turisme, ha resistit a l'impagament fins al moment, però ara tem una pèrdua de competitivitat a mitjà i llarg termini. La principal preocupació de les agències és la pèrdua de trajectes o l'encariment dels vols, decisions que podrien degradar les relacions comercials del sector per l'estancament de la inversió pública i la pressió sobre els costos de les aerolínies. Els terminis de pagament, normalment de dos o tres mesos, s'han allargat i les empreses ja acumulen retards des de l'any passat.
Encara que a curt termini es preveia que el deute no anava a tenir un impacte real en les agències, després de mesos de difícil balanç econòmic la sensació és diferent. L'Associació de Línies Aèries (ALA) ha estimat que el deute estatal per avançaments d'aquestes bonificacions supera els 700.000 milions d'euros en tot Espanya des d'agost. De no rebre aquests diners per part de l'Estat, les companyies aèries ja havien assegurat que en algun moment podrien veure's obligades a abandonar les rutes amb les dues comunitats per la “insostenibilitat econòmica”.
Aquesta situació i tot un estiu de tensions han fet que el Govern hagi anunciat les últimes setmanes la liquidació de 719 milions d'euros per les bonificacions de resident -pactades en 2018- a aerolínies i navilieres que operen a Canàries, Balears i Ceuta i Melilla. Un pagament que Javier Gándara, president d'ALA, ha considerat “clarament insuficient”, ja que als impagaments de 2025 se sumen els que quedaven pendents de 2024. És a dir, més de 319 milions -corresponents a l'any passat- que el Govern està obligat a pagar per llei, assenyalen des de l'associació.
Segons l'Associació de Línies Aèries, als impagaments de 2025 se sumen els que quedaven pendents de 2024. És a dir, més de 319 milions
Una degradació de les relacions comercials
“És molt probable, a nivell estratègic, que les companyies aèries es vegin obligades a pujar el preu dels vols”, assenyala Pedro Fiol, president de l'Associació d'Agències de Viatges de les Illes Balears (AVIBA). Com a empresa, tant les aerolínies com les agències, en abonar el client sol el 25% de la tarifa total, tenen un 75% menys en els seus comptes, el que obliga a trobar solucions per a pagar despeses inajornables. L'increment de les tarifes ha repercutit a la vegada en el producte ofert per les agències de viatges, que estimen que els diners del descompte suposen un 16% dels ingressos en brut dels negocis. Encara que resulta més difícil vendre paquets encarits, la variació no arriba a doblegar la demanda, la qual cosa els permet continuar sobrevivint malgrat el deute.
Tant les aerolínies com les agències, en abonar el client sol el 25% de la tarifa total, tenen un 75% menys en els seus comptes, el que obliga a trobar solucions per a pagar despeses inajornables
El pitjor és, destaca el seu homòleg canari, Ignacio Poladura, el risc de que es perdi connectivitat aèria: “És lògic que, davant els impagaments, les companyies decideixin desinvertir en aquests destins”. Des de l'Associació Canària d'Agències de Viatges i Turoperadors (ACAVyT) s'han presentat en diverses ocasions enfront del Ministeri de Transports per a tractar la problemàtica amb la direcció general d'Aviació Civil, el que no ha servit per a “desbloquejar” la situació ni agilitzar les liquidacions. eldiario.es ha intentat posar-se en contacte amb el Ministeri per via telefònica i per correu sense haver obtingut resposta abans de la publicació d'aquest reportatge.
És lògic que, davant els impagaments, les companyies decideixin desinvertir en els arxipèlags
Poladura recorda que, en el cas dels dos arxipèlags, aquesta connectivitat és “fonamental”. D'ella depèn en gran manera el Producte Interior Brut (PIB) perquè serveix a residents, però també a turistes. Més encara a Canàries, amb una ubicació “ultraperifèrica”, que només permet mantenir una ruta marítima amb Huelva per al transport de mercaderies.
El deute de l'Estat en el cas de Balears ja afecta a la freqüència dels vols interilles i ha provocat un decreixement de les connexions des de Palma, segons ALA. A més, el mal moment financer que viuen les aerolínies deteriora el teixit empresarial en aquests territoris i complica (i més ho farà a llarg termini) les relacions comercials amb les agències de viatges. Entre altres coses, en els incentius, en les produccions i en els rappels, explica Fiol. El sector depèn en gran manera del bitllet aeri; d'aquest factor neix una dependència crucial a la connectivitat i, per tant, al deute. També perquè, a pesar que s'ha ampliat i segmentat l'oferta en els últims anys, la seva principal font d'ingressos continua sent la venda de vols, detalla el representant de Balears.
El deute de l'Estat en el cas de Balears ja afecta a la freqüència dels vols interilles i ha provocat un decreixement de les connexions des de Palma, segons ALA
Encara així, els números que han fet les empreses aquesta temporada han estat bons. Sense superar, això sí, les xifres de l'estiu passat. La caiguda del mercat alemany, amb xifres inferiors a les del 2024, s'ha compensat amb el creixement d'altres visitants europeus tradicionals, com els britànics, francesos i italians, i per l'embranzida de mercats emergents com el polonès, el suís o el belga. D'altra banda, el sector turístic ha advertit una tendència preocupant: l'escalada de preus ha començat a desviar reserves cap a altres destins més assequibles, un senyal que la “bombolla turística” a l'arxipèlag balear, en concret, podria estar arribant al seu límit.
L'escalada de preus ha començat a desviar reserves cap a altres destins més assequibles, un senyal que la 'bombolla turística' a l'arxipèlag balear, en concret, podria estar arribant al seu límit
La resignificació del servei de les agències
Malgrat la concepció general que aquest model d'agència estava en crisi abans d'aquesta pujada de preus perquè els viatgers poden planificar ara el seu viatge sense cap cost a través d'eines com la Intel·ligència Artificial, els clients es mantenen. El consumidor és més madur ara -després d'uns anys de l'aparició de l'online- i sap diferenciar millor quan val la pena pagar el servei. Les contractacions a la web que més han crescut en els últims anys han estat les dels viatges, cosa que no significa, no obstant això, que l'increment hagi suposat que es compri més directament al proveïdor, sense intermediaris.
El representant de AVIBA creu, fins i tot, que en uns anys l'usuari posarà encara més en valor el servei de les agències perquè ofereixen el mateix producte per un preu igual de competitiu i amb “més garanties”. A pesar que el públic jove no necessita la majoria de les vegades la complicitat d'una agència per a sentir-se segur en destins internacionals, sí que valora en determinats casos l'accessibilitat i la comoditat dels paquets. D'altra banda, s'ha donat un creixement exagerat de la demanda en les últimes dècades que provoca que tot el ventall de proveïdors, turoperadors, assessors i agències de viatge majoristes i minoristes tingui el seu tros del pastís.
Quant al mercat receptor -estrangers que viatgen a les illes-, Balears s'ha vinculat recentment amb gairebé mig centenar d'agències internacionals enfocades específicament al sector del luxe, una situació que no succeeix tant a Canàries, on el que sí existeix, en canvi, és una demanda molt forta per part del turisme nacional. A principis d'octubre, a Eivissa es va dur a terme un esdeveniment B2B organitzat per Eivissa Luxury Destination (ILD), en col·laboració amb l'empresa britànica Journeys, que va reunir quaranta negocis d'aquest tipus procedents d'Europa i Amèrica del Nord. Una trobada que es repetirà anualment per a permetre al sector privat local connectar directament amb les principals agències internacionals i atreure turisme d'alt poder adquisitiu.
Per al mercat del resident, el treball de l'assessor no resideix tant en una qüestió de luxe, sinó de generar experiències singulars. Encara que sí que existeix un client resident a les illes d'alt nivell, no predomina en cap dels arxipèlags. Es tracta, per tant, d'oferir un producte “extraordinari” amb un valor addicional, com els viatges d'autor, el slow travel -que prioritza aprofundir en el destí a la quantitat de llocs visitats- i els serveis especialitzats. En aquest sentit, el mercat balear encara està poc madur, igual que el del País Basc, Madrid o Catalunya, i no s'ha imposat cap tendència generalitzada, però cada vegada es demanda un producte diferent del qual s'ha ofert tota la vida.