Viatjar d'Eivissa a Mallorca és més car que anar a França per a un illenc: “Estem desemparats pel mercat”

Els vols interilles mai havien estat tan cars per als qui viuen a Balears malgrat el descompte del 75% per a residents que cobreix l'Estat. La recent pujada de la tarifa de referència l'abril passat, la primera en dotze anys, ha encarit de cop i volta els bitllets. Fins al punt que un vol entre Eivissa i Palma pot costar més que un des de França a Mallorca. El nou marc tarifari ha elevat fins a un 38% el preu de referència dels vols subjectes a Obligacions de Servei Públic (OSP), el que ha provocat que, fins i tot amb la subvenció estatal, els bitllets escapin a certes butxaques si el desplaçament és constant.

La situació ha reavivat les crítiques d'organitzacions de consumidors i d'usuaris freqüents, com a comercials o treballadors que “per motius laborals necessiten traslladar-se d'una illa a una altra amb freqüència, a vegades fins a dues vegades per setmana”, valora el representant de l'Agrupació d'Agències de Viatges de les Balears (AVIBA), Pedro Fiol. És el cas de Maria Antònia, una professora de Mallorca que de moment cobreix una plaça d'interina a Eivissa prevista per a tres anys. La docent va percebre que els vols havien pujat molt de preu després de les vacances de Pasqua.

“En el meu cas, sempre volava amb Uep Fly! –Air Nostrum tenia ja una tarifa més estàndard, entre els 20 i els 40 euros per vol–, i es va notar el canvi. Vaig passar de pagar, volant el dijous Eivissa–Palma i el dilluns Palma–Eivissa, poc més de 20 euros en total (11 anada i 11 la volta), a pagar gairebé 60 per tot el viatge”, relata aquesta professora d'institut originària de Bunyola (Mallorca). Això significa que la inversió d'anar i tornar li suposa ara gairebé el doble.

Un altre resident que es desplaça amb freqüència entre illes també per necessitats laborals viu la mateixa situació. “Encara que acceptem que volar és més car que altres mitjans de transport, és un agreujant comparatiu, perquè per a nosaltres, els illencs, és com el rodalies o el tren mitjana distància en territori peninsular”, observa aquest eivissenc. Ho compara amb una persona que ha de traslladar-se assíduament de Girona a Barcelona, amb el desavantatge que, en el cas de les Balears, “hi ha mar pel mig”.

Encara que acceptem que volar és més car que altres mitjans de transport, és un agreujant comparatiu, perquè per a nosaltres, els illencs, és com el rodalies o el tren mitjana distància en territori peninsular', comenta un afectat

En qüestions de rendibilitat, ho compara amb la línia de ferri Eivissa–Formentera, que compagina la seva funció d’atractiu turístic amb el de servei públic per a la ciutadania pitiüsa. “El transport aeri suposa l'única connexió ràpida que tenim amb la capital de la comunitat, i que quedi en mans del mercat ens deixa una mica desemparats. Els residents hauríem de tenir els preus blindats”, objecta.

Un altre usuari amb família política a Mallorca i que pretén viatjar aquest estiu fins allà es va sorprendre en comprovar que el bitllet a principis d'agost fins a Palma des d'Eivissa era més car (34 euros) que volar directament des de França amb una companyia de baix cost. “Em sortia més rendible perdre el vol de tornada Marsella–Eivissa i comprar-ne un nou Marsella–Palma (17 euros) que tornar a Eivissa per a viatjar”, assegura aquest resident de la pitiüsa. Però no és l'únic. Un vol a Zagreb des de Palma li ha costat a un altre eivissenc en ple juliol, moment àlgid de la temporada turística en tot el Mediterrani, al voltant de 100 euros; a penes uns 35 euros més que viatjar fins a les illes veïnes de la seva mateixa comunitat autònoma tenint el descompte.

Em sortia més rendible perdre el vol de tornada Marsella-Eivissa i comprar-ne un nou Marsella-Palma (17 euros) que tornar a Eivissa per a viatjar', assegura un resident

No existeix, en el cas dels trajectes interilles, ni un bo de viatges ni un preu estrictament regulat. Encara que els bitllets estan subjectes a topalls legals i freqüències mínimes establertes per Obligacions de Servei Públic (OSP) –que també obliga a mantenir un mínim de rutes interilles, així com el trajecte Menorca–Madrid a l'hivern–, el preu pot variar segons els últims canvis fins a un 30% a partir de la tarifa de referència (que ha crescut alhora entre un 36 i un 38%).

Abans, fins a la publicació de l'Ordre TRM/395/2025, que es va fer efectiva el 27 d'abril d'enguany, aquesta variació podia arribar fins al 25%. Quant al preu màxim regulat pel Govern, ha passat de ser de 82 euros a 113 per a la ruta de Palma amb Eivissa i amb Menorca i de 114 euros a 155 en la ruta entre Eivissa i Menorca. La pujada tant de les tarifes de referència com del marge per a les tarifes flexibles publicada en el BOE del 23 d'abril de 2025 ha provocat que fins i tot amb el 75% de rebaixa (sense incloure conceptes com a taxes aeroportuàries) els ciutadans de les Balears trobin els preus desorbitats.

La pujada tant de les tarifes de referència com del marge per a les tarifes flexibles ha provocat que fins i tot amb el 75% de rebaixa (sense incloure conceptes com a taxes aeroportuàries) els ciutadans de les Balears trobin els preus desorbitats

Eldiario.es s'ha intentat posar en contacte amb les dues aerolínies que cobreixen les rutes interilles per via telefònica. Des d'Air Nostrum han defensat mantenir “preus assequibles” i han especificat que hi ha promocions (com la que està ara mateix activa) amb preus des de deu euros per trajecte per a residents en els vols entre Mallorca i les dues illes menors. Per part seva, Uep Fly! no ha contestat a les preguntes d'eldiario.es abans de la publicació d'aquest reportatge.

Més bonificació de l'Estat

Fiol observa que, malgrat l'esforç econòmic que suposa, el consumidor al final sempre s'acaba adaptant a aquesta pujada de preus, encara que defensa que un augment de la bonificació per part de l'Estat és més que necessària. D'altra banda, assegura que l'alternativa a l'increment de preus era molt pitjor: “Suposava que les aerolínies es quedessin descontentes i arriscar-se a deixar deserta la cobertura de les rutes interilles”. Des de AVIBA també afegeixen que és comprensible l'encariment dels bitllets si es té en compte que els costos de les companyies aèries han pujat (major despesa en carburants o la pujada salarial dels treballadors, entre d’altres). Un factor que repercuteix en el preu final dels vols.

“En el cas particular d'Air Nostrum, han de tenir quatre aeronaus (una a cada illa) per a cobrir totes les rutes que tenen i això fa que tinguin unes despeses encara més elevades”, detalla Fiol, qui està en continu diàleg amb les aerolínies. Llavors, quina és la fórmula més adequada i justa? “Que les companyies aèries cobrin més bonificacions [per part de l'Estat] i el consumidor no hagi de pagar més”, respon Fiol. Sobretot, tenint en compte que es tracta de rutes aèries sense competència significativa en el mercat.

La Comissió Europea ha obert la porta al fet que el descompte del 75% en el transport aeri per a residents en territoris extrapeninsulars com les Balears pugui incrementar-se en moments d'alta demanda quan els preus dels bitllets es disparen, segons Diario de Mallorca. En resposta a una consulta del Govern sobre un pla pilot plantejat en 2023, Brussel·les va suggerir introduir un “import màxim” a partir del qual es permeti elevar la bonificació per sobre del percentatge actualment establert, això permetria alleujar el cost real que assumeixen els residents en època punta. No obstant això, aquest plantejament encara està sobre la taula.

Brussel·les va suggerir introduir un “import màxim” a partir del qual es permeti elevar la bonificació per sobre del percentatge actualment establert, això permetria alleujar el cost real que assumeixen els residents en època punta

Un abús “sempre latent”

Des de FACUA–Consumidors en Acció han denunciat que l'abús de les aerolínies amb el descompte per a residents insulars tot i les regulacions, “sempre està latent”. Segons el seu portaveu, Rubén Sánchez, es desconeix fins a quin punt les companyies estarien obtenint un doble benefici amb l’interilles: d'una banda, el que els proporciona l'Estat a través del mateix subsidi; per un altre, el marge addicional que aconsegueixen inflant els preus després d'aplicar el descompte.

“Per molt que el Govern bonifiqui el 75% del bitllet, les aerolínies després pugen les tarifes base, de manera que l'estalvi del consumidor es dilueix”, assenyala el portaveu. En aquest sentit, FACUA planteja que l'única manera de frenar aquestes pràctiques implica regular els preus: proposen que el descompte s'apliqui sobre una tarifa màxima fixada per l'Executiu i que no pugui incrementar-se.

Per molt que el Govern bonifiqui el 75% del bitllet, les aerolínies després pugen les tarifes base, de manera que l'estalvi del consumidor es dilueix

Rubén Sánchez — Portaveu de FACUA-Consumidors en Acció

L'associació també reclama que s'imposin condicions a les companyies aèries que operen rutes entre les illes i la Península i exigeixen que estiguin obligades a oferir un nombre mínim de places per trajecte a preu regulat per als residents (sense marge de flexibilitat). “Així s'evitaria que les companyies especulin a costa d'un servei que està subvencionat amb diners públics i que, en molts casos, és imprescindible per als qui viuen a les illes”, conclouen.

Per part seva, des de l'Associació de Línies Aèries han defensat que el preu dels bitllets s'ha de regular en la mesura que sigui possible per la llei de l'oferta i la demanda i adverteixen que imposar topalls podria reduir la connectivitat. També han recordat el deute que manté el Govern amb les companyies aèries per l'import que correspon als descomptes de resident en els bitllets, tant interilles com a provinents de connexions entre l'arxipèlag i la Península.

ALA estima que aquest deute estatal per avançaments d'aquestes bonificacions arribava fins a un total de 810 milions d'euros en gener de 2025 (inclòs amb Canàries, Ceuta i Melilla) per impagaments durant 2024. Encara que l'Executiu rebaixa la xifra fins als 319 milions, dels quals uns 83 milions corresponen específicament a les Balears, segons dades publicades per Europa Press. Les aerolínies van arribar a declarar que, en cas de no rebre aquests diners per part de l'Estat, es veurien obligades a abandonar les rutes amb els dos arxipèlags espanyols per “insostenibilitat econòmica”.

El Govern: “La connectivitat és una prioritat”

El Govern balear ha declarat a eldiario.es que la connectivitat aèria sostenible entre illes i amb la Península és “una de les seves prioritats estratègiques” i defensa avançar cap a un model de cogestió aeroportuària des de l'inici de l'actual legislatura.

L'Executiu autonòmic s'ha mostrat poc inclinat a la pujada dels preus interinsulars, encara que ha recordat que es tracta de la primera actualització de la tarifa de referència des de l'any 2013, és a dir, després d'una congelació de dotze anys. En aquest mateix període, les tarifes dels vols entre illes a Canàries s'han actualitzat tres vegades. Fiol observa, en aquest sentit, que el que sí que han “trobat a faltar” des de AVIBA és que l’actualització a les Balears no s'hagi fet de manera més periòdica, ja que ara l'augment ha estat “de cop, molt significatiu”.

Des de la Conselleria de Mobilitat han recordat que la competència en aquesta matèria és estatal i asseguren que el Govern va sol·licitar al Ministeri de Transports –amb qui s'ha posat en contacte aquest diari, sense resposta–, una revisió en profunditat de l'augment proposat per l'aerolínia que opera la majoria dels vols subjectes a Obligació de Servei Públic (OSP), Air Nostrum. Finalment, el Govern ha considerat que s’ha de buscar “un equilibri” entre evitar pujades abusives i assegurar la viabilitat econòmica del servei, ja que garantir la connectivitat aèria entre illes és clau per a la cohesió territorial de l'arxipèlag.