Es Canar, el nucli d’Eivissa on el turisme quadruplica la població, inicia el seu gir cap al luxe
LLEGIR EN CASTELLÀ
Es Canar viu en una doble realitat que gairebé no es toca: a l’estiu, els seus carrers s’omplen fins a quadruplicar la població resident; a l’hivern, el silenci s’imposa en un nucli que queda pràcticament buit. Entre aquestes dues imatges es mou aquest nucli poblacional de l’est d’Eivissa, que suma 7.645 places turístiques davant de 1.689 habitants empadronats i que, sense ser un poble en sentit estricte, ha acabat funcionant com un dels motors del turisme familiar de l’illa. Ara, aquest model comença a fer un gir amb la construcció d’un hotel de cinc estrelles que apunta cap a un perfil de visitant més exclusiu.
Des de la platja s'albiren dos illots plans, l'illa d'es Canar i sa Galera, que inspiren la mateixa calma i tranquil·litat que la zona al costat de la qual existeix la seva morfologia. Turística, però familiar, amb visitants que han anat augmentant des de mitjan anys seixanta, al mateix temps que ho feien els complexos hotelers, apartaments i càmpings per a albergar-los.
No és un poble ni una parròquia —tot i que compta amb una capella a l’aire lliure, com Cala Llonga—, sinó un antic disseminat vinculat a la tradició de conreus a l’estil eivissenc (que combinen cereals i arbres fruiters) i que fa dècades arribaven fins a primera línia de mar. Alguns encara sobreviuen, com a Es Figueral —un altre nucli semblant—, tot i que ambdues ja siguin àrees turístiques concentrades amb trams urbans.
El paradís d’es Canar va viure el boom alhora que ho feia la indústria turística a Eivissa en general, però encara més el 1973 de la mà de la creació del seu mercat hippie —el primer i més gran de l’illa, amb 400 parades en l’actualitat— al Club Punta Arabí. El seu fundador va ser el venedor més veterà d’aleshores, el brasiler Lucio Moreira. El detonant d’aquesta obertura a escala insular va ser l’obertura el 1966 de l’aeroport d’es Codolar al trànsit internacional, que ja havia funcionat com a aeròdrom militar durant la guerra, cosa que va suposar l’inici de la gran transformació econòmica i social de l’illa.
Van ser els visitants que arribaven de la Península i d’arreu del món els qui van començar a vendre artesanies a es Canar utilitzant el terra com a punt de venda, així com a tocar instruments durant aquelles trobades. “Era una celebració i un intercanvi”, recorda Maiki, artesana de roba de cotó i actual membre de la Junta de l’Associació de Venedors: “Amb el temps van començar a arribar els primers turistes, també gent amb diners i artistes, i amb aquesta afluència es van començar a vendre les primeres artesanies”.
Amb el temps van començar a arribar els primers turistes, també gent de diners i artistes i amb aquesta afluència es van començar a vendre les primeres artesanies
El mercat: símbol del ‘boom’
Alguns venien objectes fets a mà al Perú i d’altres cinturons de plata que venien de l’Índia. Fins i tot peces bastant cares que eren adquirides per gent que volia “fer-se veure” a través dels seus looks, aleshores molt cridaners. “Existia un pseudo hippisme vinculat als diners”, afegeix, que encara sobreviu, d’altra banda, en l’actualitat.
Amb el temps, els venedors es van començar a congregar entre les parets del club —que acull un hotel— i més tard es van anar organitzant amb números i carnets que posteriorment es convertirien en parades pròpies per les quals van haver de començar a pagar per ser-hi i desenvolupar l’activitat que inicialment feien lliurement i que cada cop es va anar tornant més comercial.
En paral·lel, els turistes es van anar assentant pels carrers del nucli turístic durant les seves vacances buscant la slow life que no oferien altres zones que ja havien crescut amb el negoci de l’oci nocturn, com Sant Antoni. En aquest racó de l’est de l’illa també començaven a aparèixer xiringuitos i llocs per sortir de festa, com la discoteca La Cancela —que als anys vuitanta i noranta atreia fins i tot residents d’altres parts d’Eivissa—. Tanmateix, el leitmotiv d’es Canar era molt diferent: oferir a grups familiars i joves provinents de diverses parts d’Europa tot el que necessitaven dins d’un mateix complex. Mentre això passava, augmentaven els llocs de treball que van afavorir en aquella època la migració peninsular.
La demanda va derivar progressivament en una saturació (el quàdruple de places turístiques que de persones empadronades) que la Federació Hotelera d’Eivissa i Formentera no ha considerat, en ser consultada per elDiario.es, com a particular de l’antic disseminat, sinó habitual a la majoria de zones turístiques de les illes i del conjunt d’Espanya.
En el cas del nord de Santa Eulària, el creixement s’ha produït de manera especialment desordenada, no només a es Canar, sinó en altres punts com Cala Pada, Es Figueral o Cala Llenya, que presenten un desenvolupament caòtic des del punt de vista de la planificació, apunta el geògraf i expert en turisme de les Pitiüses Maurici Cuesta.
Més de quatre turistes per resident
Avui, les 7.645 places turístiques —segons dades de la Federació— contrasten amb els 1.689 residents registrats al padró municipal: 863 homes i 826 dones, segons xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Entre ells, molts conviuen amb aquesta realitat que, en temporada alta, es tradueix en una saturació evident de l’espai públic, dificultats d’aparcament i una pressió constant sobre la vida quotidiana.
A això s’hi suma el contrast estacional: a l’hivern, es Canar es converteix en un poble fantasma, no hi ha res per a la gent local que hi viu tot l’any: només un bar. Mentre que a l’estiu l’activitat es concentra al màxim i el nucli multiplica la seva població.
Les 7.645 places turístiques contrasten amb els 1.689 residents registrats. A l'hivern és una zona fantasma, no hi ha res per a la gent local que viu allí tot l'any: només un bar
“Agobia una mica, evidentment, perquè a qui no li agobia que de sobte a la zona on vius hi hagi un munt de gent, et costa més trobar aparcament”, explica Sofía (nom fictici a petició pròpia), una veïna. “Però la veritat és que és un turisme, dins del que cap, molt familiar —gairebé tot són famílies britàniques— i molt respectuós. Des del COVID sembla que també hi ha un turisme més nacional, no és com a Sant Antoni o Platja d’en Bossa, on hi ha un públic més hooligan”.
Sofía també percep un contrast estacional molt fort: “El que més ens xoca —a la meva parella i a mi— és l’hivern, perquè es Canar es converteix en un poble fantasma”. Els dimecres —quan hi ha mercat hippie— són un “terror”, afegeix. Tot i tenir aparcament propi i tancat amb una barrera, els turistes aparquen al seu gual.
L’escenari dista molt de la platja amb moll i activitat pesquera envoltada de conreus que havia estat. El desenvolupament d’aquest nucli poblacional ha anat en paral·lel, des dels anys seixanta, al del turisme a l’illa i, amb el temps, s’ha convertit en un continu urbà al costat de Punta Arabí i Cala Nova, molt important dins del terme municipal de Santa Eulària.
“Era una zona bastant normaleta, amb souvenirs, bars, restaurants, serveis de platja, hotels, hostals i apartaments”, explica Cuesta. “Ara ha canviat d’escala, amb molts establiments reconvertits o amb nous noms per adaptar-se a altres tipus de turisme”, afegeix.
Es Canar compta ja amb una trentena de complexos turístics, majoritàriament de dues i tres estrelles —de grans dimensions i amb amplis serveis destinats al turisme de masses—, com l’hotel Caribe o el de la cadena hotelera pitiüsa Invisa, amb 230 habitacions. Però al llarg dels últims anys han anat sorgint, sobretot als voltants (s’Argamassa o Cala Nova), allotjaments de categoria superior, en línia amb una evolució cap a un perfil més high class.
Un nou complex de cinc estrelles
El reduït veïnat es prepara per continuar ampliant la seva oferta turística amb un nou hotel d’alta gamma previst, si es compleixen els terminis, per a la temporada del 2027, tal com ha publicat El Periódico de Ibiza. El projecte, promogut per un inversor nacional del sector immobiliari, planteja la construcció d’un establiment de 116 habitacions que aspira a assolir la categoria de cinc estrelles, tot i que aquesta dependrà del Consell Insular.
L’immoble, la construcció del qual executa Hermanos Parrot, tindrà planta baixa i una alçada, a més de serveis com piscina, spa i aparcament. Es tractarà d’un edifici d’estil mediterrani eivissenc i estarà envoltat d’espècies autòctones —amb la voluntat de ser respectuós amb el medi ambient—. “Si l’hotel —que està en construcció— és de cinc estrelles i ve el mateix tipus de client [més familiar], serà de bé també”, valora Anabel, una altra resident de 28 anys.
Les obres van començar el passat mes de desembre i tenen una durada estimada de dos anys. En aquests moments, la promotora negocia quina cadena hotelera operarà l’establiment. L’arribada d’aquest nou complex suposa la materialització d’un gir que ja estava en marxa: el pas d’un turisme familiar i d’escala mitjana a un model progressivament orientat al luxe. Un canvi que no trenca amb el que ha estat Es Canar, però redefineix cap a on es dirigeix, igual que la resta de l’illa, cada vegada més enfocada al client d’alt poder adquisitiu.
0