Llum verda a l'expropiació del castell que el poble va salvar fa dos segles i una família rica va voler vendre

El castell d'Alaró, un dels enclavaments històrics més emblemàtics de Mallorca, està un pas més a prop de passar a mans públiques després de dècades de disputes sobre la seva titularitat. El Consell Insular ha aprovat l'expedient d'expropiació de 201.347 metres quadrats del recinte, una superfície que comprèn bona part dels elements patrimonials de l'antiga fortificació, entre ells les seves muralles, sis aljubs, sèquies, sitges i diferents jaciments arqueològics. La decisió obre un termini de 20 dies hàbils per presentar al·legacions abans que la institució insular pugui avançar cap a l'aprovació definitiva i l'ocupació dels terrenys.

L'operació suposa un nou capítol en la llarga controvèrsia que envolta el castell, la propietat del qual ha enfrontat durant dècades les administracions públiques amb la família Ordinas, vinculada durant generacions a aquest enclavament. El conflicte va adquirir una nova dimensió l'any passat, quan va transcendir que els propietaris havien posat a la venda per 3,4 milions d'euros la finca on es troba la fortificació, una operació que va revifar el debat sobre qui ha de gestionar i preservar un dels símbols històrics de l'illa.

La història de la titularitat del castell té, a més, un episodi especialment significatiu per als veïns d'Alaró. El 1811, quan l'Estat va posar el fortí a la venda, els habitants del municipi van realitzar una col·lecta popular per reunir els diners necessaris i adquirir-lo. Aquell esforç col·lectiu va permetre que el principal símbol del poble passés a mans dels seus habitants. Tanmateix, les lleis de desamortització van portar de nou l'Estat a subhastar-lo el 1885, adjudicant-lo a Pere Josep Sampol Cañellas. Dècades després, el 1935, Antonio Ordinas Català va adquirir la finca d'Es Verger, on es troba el recinte, i els seus descendents han defensat des de llavors els seus drets sobre bona part de la propietat.

Una disputa que es prolonga des de fa dècades

El desacord entre els propietaris i les institucions no és nou. El Consell ja va intentar negociar l'adquisició del recinte a principis dels anys noranta, però les converses no van arribar a bon port. En els últims anys, les diferències s'han estès també a les intervencions de conservació, el manteniment de les muralles i les condicions d'accés a l'enclavament.

La controvèrsia es va fer especialment visible l'abril de 2025, quan el Consell va anunciar la seva intenció d'expropiar el castell per garantir la seva conservació i convertir-lo en un espai d'interpretació històrica, arqueològica i paisatgística. La família Ordinas es va oposar a la iniciativa i va reivindicar la titularitat privada de les muralles i de bona part del recinte. El seu representant legal va arribar a advertir que la institució insular pretenia obtenir rèdit polític de l'operació i va defensar que els propietaris havien assumit durant generacions les tasques de manteniment i vigilància.

La venda anunciada per 3,4 milions d'euros va afegir llavors un nou element a la disputa. L'anunci immobiliari descrivia la propietat com una finca rural d'ús agrícola, amb més de 500 oliveres i vistes panoràmiques sobre Mallorca. La família ja havia intentat vendre-la tres anys abans per 2,5 milions d'euros. Mentrestant, el Consell defensava que la titularitat privada dificultava una gestió integral del patrimoni i limitava les possibilitats de garantir la seva conservació i gaudi públic.

Muralles deteriorades i sis aljubs en risc

L'expedient aprovat ara afecta una superfície de 201.347 metres quadrats repartits en quatre parcel·les cadastrals i contempla elements d'especial rellevància històrica i arqueològica. Entre ells figuren les muralles de l'antiga fortificació, que presenten despreniments, i sis aljubs de gran valor patrimonial, alguns d'ells en risc d'enfonsament, a més de sèquies, sitges i restes arqueològiques. Queden fora del procediment l'oratori i les edificacions adjacents, la titularitat de les quals correspon al Bisbat de Mallorca, així com el camí públic d'accés al recinte.

La delimitació de la propietat ha estat precisament un dels principals obstacles per resoldre el conflicte. L'Estat manté drets sobre part de les construccions i restes del castell, una titularitat que durant anys ha romàs sense una delimitació precisa sobre el terreny. De fet, el Consell ha reclamat a l'Administració central que concreti quina part del recinte li correspon, sense que fins ara s'hagi resolt definitivament aquesta qüestió. La institució insular ha inclòs en l'expedient l'àmbit necessari per a la seva recuperació, però haurà d'excloure de l'expropiació aquells terrenys que finalment s'acreditin com de titularitat pública.

Als anys seixanta, el Ministeri d'Hisenda va iniciar una investigació sobre la titularitat de diferents immobles que podien pertànyer a l'Estat i va concloure que les ruïnes de la fortificació i les seves muralles eren estatals. El 1969, el Govern va declarar la inalienabilitat de l'immoble i la seva afectació al llavors Ministeri d'Educació i Ciència. El posterior traspàs de competències a Balears va contribuir a generar un limb administratiu que n'ha complicat la gestió.

Ja el 2009, un Jutjat de Palma va rebutjar llavors un recurs de la família contra una llicència concedida per intervenir en les muralles i la Torre de l'Homenatge. En un altre procediment, posteriorment confirmat per l'Audiència Provincial, es va desestimar la reclamació de titularitat sobre diversos edificis integrats al conjunt, que van ser atribuïts a l'Església.

Una nova etapa per a la seva conservació

L'aprovació de l'expedient es produeix després de gairebé tres anys de treballs tècnics i patrimonials destinats a inventariar els elements del recinte, estudiar-ne la configuració i delimitar les parcel·les afectades.

El procediment es recolza en la Llei 4/2025, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics, que va incorporar una disposició específica per al castell d'Alaró. Aquesta norma va qualificar el recinte com a sistema general en sòl rústic i en va declarar la utilitat pública i la urgent ocupació per crear un espai d'interpretació històric i arqueològic. També estableix que l'enclavament s'ha de destinar a la conservació, restauració, interpretació i gaudi dels seus valors, garantint l'accés públic.

L'Ajuntament d'Alaró ha celebrat la decisió del Consell, que considera un pas decisiu per garantir la protecció de l'antiga fortificació. La reivindicació, recorda el Consistori, es prolonga des de fa més de set anys i ha comptat amb la implicació de diverses entitats i col·lectius del municipi.

Al gener del 2025, ambdues administracions van formalitzar un conveni de col·laboració i al juliol van començar les primeres excavacions arqueològiques, destinades a estudiar les estructures existents, documentar troballes i aprofundir en el coneixement històric del conjunt. Els treballs de diagnòstic i les investigacions arqueològiques continuen i serviran de base per dissenyar les futures intervencions.

Una vegada que la finca passi a titularitat pública, una de les prioritats serà impulsar un projecte de consolidació i restauració de les muralles i de la resta d'elements patrimonials. El batle d'Alaró, Llorenç Perelló, ha destacat la “perseverança de totes les entitats i persones que han mantingut viva” aquesta reivindicació i ha definit la conservació del castell com “un sentiment de poble i una responsabilitat compartida”. El Consistori també ha tornat a lamentar la “falta d'actuació” de l'Estat, al qual retreu que, malgrat ser titular d'una part del recinte, no hagi avançat en la delimitació i fitament dels terrenys que li correspondrien.