La Paca, la matriarca de la droga en què està inspirada la nova pel·lícula de Lolita Flores

Mentre Mallorca es venia al món com un paradís d’hotels, platges i luxe mediterrani, a pocs quilòmetres de l’aeroport creixia un dels supermercats de droga més grans d’Espanya. Allà, entre barraques aixecades sobre l’exclusió i l’abandonament institucional, Francisca Cortés, ‘La Paca’, va construir un imperi criminal alimentat per l’heroïna, la cocaïna, la corrupció policial i els diners enterrats en amagatalls plens d’efectiu ocult sota terra. La seva figura –barreja de crònica negra i poder– torna ara al centre del focus mediàtic amb l’estrena, aquest divendres, de la pel·lícula Mallorca confidencial, un thriller dirigit per David Ilundain i protagonitzat per Lolita Flores que recorda l’ascens i la caiguda del clan narcotraficant més gran de la història recent de l’arxipèlag.

La cinta, ambientada en la Mallorca del boom immobiliari i de la corrupció policial de la primera dècada dels anys 2000, és protagonitzada pel personatge fictici de ‘La Chusa’, matriarca d’un assentament marginal que controla el tràfic de drogues a l’illa mentre el seu imperi comença a esquerdar-se. Ilundain va assegurar en la preestrena de l’obra que el film, que no menciona La Paca, està “basat en fets reals”. Tampoc la pel·lícula fa al·lusió a Son Banya, sinó a Son Canals, un assentament de barraques que, igual que Son Banya, està situat al costat de l’aeroport de Palma, és l’epicentre de la droga a l’illa i compta amb una matriarca.

Els orígens de Son Banya

La història de La Paca està íntimament lligada a Son Banya, un assentament de barraques que va néixer oficialment el 1972. El franquisme tardà i l’Ajuntament de Palma van promoure el trasllat de famílies gitanes i pobres des de diversos barris degradats cap a una zona aïllada entre Palma i l’aeroport. L’operació es va presentar com una solució urbanística, però va acabar funcionant com un mecanisme de segregació social i ètnica.

Amb el temps, el poblat va quedar convertit en un espai pràcticament desconnectat de la ciutat: carrers sense serveis suficients, pobresa estructural, fracàs escolar massiu i una forta presència d’economies informals. Als anys vuitanta i noranta, la irrupció de l’heroïna va transformar completament la realitat del lloc. Son Banya va passar de ser un assentament marginal a convertir-se en el principal punt de venda de droga de les Balears. Va ser aquí on va emergir el clan de Francisca Cortés Picazo.

L’ascens de 'La Paca'

Francisca Cortés Picazo va néixer el 1955 i va acabar convertint-se en la figura dominant del narcotràfic mallorquí. La matriarca va construir una estructura familiar que funcionava com una autèntica xarxa criminal basada en la venda d’heroïna i cocaïna per part dels seus subordinats. El clan manejava enormes quantitats d’efectiu i va arribar a establir relacions amb advocats i membres de les forces de seguretat per protegir els seus interessos, tal com descriuen sentències i informes policials. Una romeria constant de consumidors procedents de tota Mallorca va començar a acudir al poblat en un trànsit constant de cotxes que va acabar formant part del paisatge habitual dels accessos a Palma.

La imatge pública de ‘La Paca’ barrejava temor, poder i una certa construcció folklòrica alimentada per alguns programes de televisió sensacionalistes. Ella mateixa va cultivar una estètica de matriarca gitana totpoderosa. El seu clan controlava habitatges, favors i bona part de la vida quotidiana del poblat.

La imatge pública de ‘La Paca’ barrejava temor, poder i una certa construcció folklòrica alimentada per alguns programes de televisió sensacionalistes. Ella mateixa va cultivar una estètica de matriarca gitana totpoderosa

L’època de màxima esplendor del clan va coincidir amb els anys del boom turístic i de l’expansió immobiliària a les Balears. Mentre Mallorca projectava a l’exterior una imatge de luxe, hotels i creixement econòmic, Son Banya es consolidava com un mercat de droga gegant a l’aire lliure a només uns quilòmetres de l’aeroport i de les principals zones turístiques de Palma. Malgrat les batudes policials, el negoci resistia una vegada i una altra: l’estructura familiar del clan permetia recompondre ràpidament els punts de venda i mantenir intacte el control sobre el tràfic de drogues.

La sensació d’impunitat al voltant de Son Banya va créixer durant anys alimentada, a més, per les connexions del clan amb membres de les forces de seguretat i pel fracàs històric de les administracions per desmantellar el poblat. El 2008, però, va semblar arribar el cop definitiu. En el marc de l’Operació Kabul, el desplegament policial més gran realitzat fins aleshores contra el narcotràfic a les Balears, desenes d’agents de la Guàrdia Civil van irrompre a Son Banya i van detenir Francisca Cortés i diversos membres de la seva família. El dispositiu va donar lloc, cinc anys després, al judici més gran contra el tràfic de drogues celebrat a l’arxipèlag, amb 55 acusats i peticions de condemna que sumaven un total de 697 anys de presó.

El judici dels segrestos i els diners enterrats

Però abans d’aquella macrovista, el 2008 es va celebrar el judici del conegut com a ‘cas Son Banya’, un dels més mediàtics duts a terme fins aleshores a Mallorca: al banc dels acusats s’hi van asseure 27 processats i les sol·licituds de presó arribaven a un total de 346 anys. Entre els acusats hi havia ‘La Paca’. La Fiscalia sostenia que la matriarca havia ordenat segrestos, amenaces i pallisses contra dues persones sospitoses d’haver robat 911.000 dels aproximadament sis milions d’euros que el clan ocultava en amagatalls excavats sota terra a Son Banya. Segons la investigació, els dos homes van ser introduïts “a punta de pistola” en vehicles del clan, colpejats brutalment “amb un bat de beisbol” i traslladats per la força al poblat, on van ser apallissats i interrogats per recuperar el botí desaparegut.

El sumari descrivia un clima de terror al voltant de l’organització i dibuixava Son Banya com un territori controlat fermament per la família Cortés Picazo, on la por i la violència funcionaven com a mecanismes habituals de disciplina interna. Com si es tractés d’una novel·la negra coral ambientada a Son Banya, al banc dels acusats s’hi asseien ‘El Evangelio’, ‘El Loco’, ‘El Tarta’, ‘El Chirri’, ‘El Moreno’, ‘La Guapi’, ‘Joselete el Sordo’ o ‘El Chencho’, fills, germans, nebots o cunyats tots ells de Francisca Cortés. A les portes de l’Audiència Provincial, un conglomerat de familiars i persones properes als processats.

Un dels judicis contra el clan de ‘La Paca’ va ser per tortures i segrest a dues persones que els havien robat gairebé un milió d’euros

Juntament amb la resta d’inculpats, també va ser jutjat l’inspector de la Policia Nacional José Gómez Navarro i la seva esposa, l’advocada María Ángeles López. La Fiscalia sostenia que tots dos havien teixit una relació estreta amb el clan de ‘La Paca’ i que el comandament policial va arribar a rebre importants quantitats de diners i regals a canvi de facilitar informació privilegiada sobre investigacions policials i protegir els interessos de l’organització criminal. Segons l’acusació, ‘Pepote’ i Calderón també van participar en les maniobres per desacreditar i pressionar els dos homes que van denunciar haver estat segrestats i torturats després del robatori d’una part dels diners ocults pel clan a Son Banya.

També van ser investigats l’inspector de la Policia Nacional José Gómez Navarro, ‘Pepote’ i la seva esposa, l’advocada María Ángeles López, que fins i tot va arribar a iniciar una vaga de fam

“Jo no tinc cap Ferrari”

Entre els al·legats es va sentir una frase que acabaria retratant la contradicció permanent entre la misèria visible de Son Banya i els milions que, segons el Ministeri Públic, movia el clan: ‘Jo no tinc cap Ferrari’. Ho va proclamar un dels fills de ‘La Pac’», Francisco Tomás Fernández, ‘El Ico’, en referència a un comentari que havia fet un dels advocats presents al judici: ‘Viuen en barraques, però hi ha un bon pàrquing de vehicles, i de fet ‘El Ico’ es passeja en Ferrari’. ‘Jo no tinc cap Ferrari’, va respondre ell. La majoria dels acusats va insistir que part de la fortuna procedia del negoci de la ferralla i d’activitats legals vinculades al reciclatge de metalls, una explicació que no va convèncer mai ni a la Fiscalia ni al tribunal.

Mesos després, els magistrats van dictar sentència. La matriarca va ser condemnada a 22 anys de presó per delictes de blanqueig de capitals, dos delictes de detenció il·legal, violació de domicili, amenaces greus, lesions, inducció a dos nous delictes de detenció il·legal, inducció a fals testimoni i suborn. Per la seva banda, ‘Pepote’ va ser condemnat a nou anys i mig de presó i la seva esposa, a tretze anys i mig. Ella fins i tot va iniciar una vaga de fam després que el tribunal denegués la seva petició de llibertat, ja que es trobava en presó incondicional i sense fiança després de ser condemnada en el marc de la causa.

La matriarca va ser condemnada a vint-i-dos anys de presó pels delictes de blanqueig de capitals, dos delictes de detenció il·legal, violació de domicili, amenaces greus, lesions, inducció a dos nous delictes de detenció il·legal, inducció a fals testimoni i suborn. El Tribunal Suprem va reduir la seva pena a setze anys i nou mesos i la va absoldre d’alguns delictes

L’Audiència la descrivia com la “principal capitost o cap del clan familiar”. La resolució, de 177 pàgines, dibuixa un entramat criminal profundament arrelat a Son Banya i sostingut durant anys gràcies al narcotràfic, el blanqueig i l’existència de vincles corruptes amb membres de la policia. Però potser cap imatge resumeix millor aquella època que la dels diners enterrats sota terra a Son Banya: el tribunal relata com diversos membres del clan “van decidir excavar un forat en un solar” del poblat per amagar uns sis milions d’euros procedents del narcotràfic i “posar fora de perill” els beneficis de l’heroïna i la cocaïna. La distància entre el relat de la “ferralleria” i la imatge de feixos de bitllets amagats al subsol es va convertir en un dels símbols més grotescos d’aquell judici.

El Tribunal Suprem, però, va rebaixar les principals penes imposades per l’Audiència de Palma. En el cas de ‘La Paca’, l’alt tribunal la va absoldre dels delictes de blanqueig, amenaces, violació de domicili i lesions i va reduir la seva pena a 16 anys i 9 mesos. En el cas de ‘Pepote’, va ser absolt del delicte de blanqueig de capitals pel qual havia estat condemnat inicialment i la seva condemna va quedar reduïda a cinc anys i mig. Per la seva banda, Calderón va veure reduïda la seva condemna a dos anys i nou mesos. Tot i així, els magistrats van donar per acreditat un dels episodis més foscos del cas: el segrest dels dos homes acusats d’haver robat centenars de milers d’euros enterrats a Son Banya. De la resta del botí –més de cinc milions– mai més se’n va saber res.

Cinc milions d’euros obtinguts pel negoci il·lícit de la droga, que estaven enterrats al poblat segons el tribunal, continuen desapareguts per a la Justícia

La macrocausa Kabul

El 2013 va arribar el judici del cas Kabul, amb 55 persones acusades, cinc de les quals en cerca i captura. Francisca Cortés es tornava a veure les cares amb la Justícia. La Fiscalia, en un extens escrit de qualificació, relatava com, des d’octubre del 2007 fins a la detenció dels processats, la Guàrdia Civil havia detectat l’existència de diversos grups organitzats que introduïen els estupefaents a les illes. Entre ells hi havia el clan de ‘La Paca’, erigit fins aleshores en la major i més eficient organització destinada a la venda i distribució de cocaïna, heroïna i resina de cànnabis a Mallorca.

Segons l’acusació pública, la droga sortia des de Barcelona a través de diverses xarxes criminals connectades entre si, entre les quals hi havia l’‘Organització Kike’, el ‘clan del Joaquín’ i el ‘clan dels Valencians’, aquests dos últims amb una forta implantació a Son Banya. El sumari també situava dins l’entramat altres bandes com el grup ‘del Dani’ o del ‘Chupi’, el ‘del Pony’, el del ‘Moi’ i la xarxa ‘Samara’. Per a la seva activitat il·legal, segons el relat dels fiscals, els membres d’aquest grup utilitzaven diversos habitatges i locals de Son Banya, on de manera continuada, dia i nit, venien les substàncies estupefaents.

Davant la magnitud de la causa, la vista es va haver de celebrar, sota estrictes mesures de seguretat, en unes instal·lacions situades al polígon de Son Rossinyol de Palma. L’ambient del primer dia va retratar des del principi el caràcter gairebé delirant del procediment: una de les acusades es va desplomar en plena sessió incapaç de suportar la tensió i va haver de ser atesa i evacuada momentàniament pels agents presents a la sala. Els crits i les escenes de nervis van marcar aquella primera jornada. “És que té delicte el que han fet”, cridava una de les dones presents a la sala mentre assenyalava un altre dels acusats. “La droga era seva”, insistia a crits abans que l’assenyalat s’aixequés indignat per protestar per les acusacions espontànies. La matriarca, per la seva banda, vestida de rosa, va optar per amagar-se de les càmeres igual que el seu germà Juan, ‘El Moreno’, i els seus fills ‘El Ico’ i ‘La Guapi’.

Terratrèmol judicial

El terratrèmol judicial va arribar després, quan l’Audiència Provincial, en una resolució de 183 pàgines, va absoldre ‘La Paca’ i la majoria dels acusats en considerar que part de les proves obtingudes durant la investigació havien vulnerat drets fonamentals, dinamitant així anys de macrobatudes, escoltes, seguiments i un desplegament policial sense precedents a Son Banya.

Tanmateix, el cas Kabul no va acabar amb aquella absolució massiva. Lluny de tancar definitivament la macrocausa, la sentència va obrir una nova batalla judicial que es va allargar durant anys el procés més gran per narcotràfic de les Balears. La Fiscalia va recórrer davant del Suprem en considerar que la sentència havia desmuntat i invalidat de forma injustificada proves clau de la investigació policial. El Tribunal Suprem va acabar donant parcialment la raó al Ministeri Fiscal i va anul·lar la resolució absolutòria, ordenant dictar una nova sentència, reprotxant a l’Audiència balear haver fet una valoració «irracional» i «arbitrària» de diverses proves fonamentals del procediment i criticant que es descartés material incriminatori sense una motivació suficient. La decisió va suposar una nova tempesta judicial i va tornar al primer pla una causa ja convertida en símbol de la crònica negra mallorquina contemporània.

El desenllaç definitiu del cas no va arribar fins al 2018, més d’una dècada després de l’inici de l’operació policial que li va donar origen. Aquell any, el Suprem va tancar la macrocausa i va rebaixar a cinc anys i mig la condemna que finalment l’Audiència havia imposat a ‘La Paca’ i a diversos dels seus fills per delictes relacionats amb el narcotràfic i el blanqueig de capitals.

En un altre procediment, La Paca i la majoria d’acusats van acabar absolts perquè les proves obtingudes durant la investigació havien vulnerat drets fonamentals. Després del recurs de la Fiscalia, es va tornar a celebrar el judici i, després d’un altre recurs al Suprem, La Paca va ser condemnada a cinc anys i mig per delictes relacionats amb el narcotràfic i el blanqueig de capitals

El 2019, la matriarca va acceptar una altra condemna de tres anys i tres mesos de presó per blanqueig de capitals, admetent que va ocultar patrimoni procedent del narcotràfic. En aquella vista també va acceptar una multa de 12 milions d’euros. ‘La Paca’ va ingressar a presó després de les condemnes derivades del cas Son Banya i hi va passar anys. El 2016 va obtenir el primer permís penitenciari després d’haver complert una mica més de vuit anys de condemna i, el 2018, va accedir al tercer grau penitenciari. Actualment està en llibertat i viu a Mallorca.

Son Banya després de 'La Paca'

Les condemnes no van acabar, però, amb el narcotràfic a Son Banya. Alguns clans familiars van continuar controlant diversos punts de venda i, de tant en tant, salten noves operacions policials. El poblat continua avui parcialment dempeus, tot i que molt lluny del poder que va arribar a concentrar durant els anys de màxima esplendor del clan de ‘La Paca’. El 2018, tots els partits de l’Ajuntament de Palma van tancar un acord històric per al seu desmantellament progressiu, amb un pla d’inversió de més de 5,4 milions d’euros al llarg de vuit anys i el reallotjament de prop d’un centenar de famílies que hi vivien aleshores: entre 450 i 600 persones, 193 de les quals infants, segons els càlculs municipals.

L’objectiu de l’acord era facilitar la reinserció social dels residents mitjançant ajudes al lloguer i l’accés a habitatges fora de l’assentament, excloent les zones més conflictives de la ciutat. L’aleshores alcalde, Antoni Noguera (Més per Palma), va justificar les ajudes per la gran quantitat de població infantil en risc d’exclusió que no anava a l’escola i que patia “una pèrdua d’oportunitats pel fet de viure al poblat”. A canvi, les famílies havien de complir una sèrie de condicions: escolaritzar els menors, participar en programes d’inserció i mantenir una recerca activa de feina.

El pla no va funcionar. Desenes de famílies continuen vivint a Son Banya entre l’exclusió social, l’estigma i les ferides de dècades d’abandonament institucional. El debat no ha estat mai únicament policial: treballadors socials i entitats veïnals fa anys que assenyalen que l’assentament de barraques també representa el fracàs històric de les polítiques públiques envers la pobresa i la comunitat gitana a Mallorca.

L’estrena de Mallorca Confidencial retorna ara la història de ‘La Paca’ a l’imaginari col·lectiu de l’illa, però també una realitat molt més incòmoda: la convivència durant dècades entre el paradís turístic venut a l’exterior i un dels supermercats de droga més grans d’Espanya, aixecat a pocs quilòmetres d’hotels de luxe, platges i urbanitzacions. Perquè la història de Son Banya no parla només de narcotràfic: també parla de segregació, pobresa enquistada i d’una Mallorca que durant molt de temps va preferir mirar cap a una altra banda.